Més d’un terç del que es pesca davant de Barcelona és brossa

Eve Galimany. Investigadora postdoctoral. Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Elena Marco Herrero. Doctora en Biologia. Spanish Institute of Oceanography

 

 

 

 

Una de les caixes plenes de brossa recollides durant l’estudi. Eve Galimany / ICM-CSIC

La brossa marina és una de les principals causes de contaminació de mars i oceans arreu del món. Els seus efectes, entre altres, inclouen problemes ambientals i econòmics que possiblement tindran greus conseqüències per al planeta.

La major part de la brossa marina procedeix d’activitats terrestres, els residus de les quals es transporten a mars i oceans per acció del vent i dels rius. També contribueix a això la falta d’una gestió de residus apropiada per a una Terra actualment superpoblada.

Les escombraries acumulades en els fons marins pot quedar intacta durant dècades i és allà on les arts de la pesca la capturen diàriament.

Quanta brossa hi ha al Mediterrani?

Recentment hem publicat el primer estudi que quantifica la quantitat i el tipus de brossa que es troba en el fons marí d’aigües superficials del mar Mediterrani.

En concret, hem analitzat dues àrees de pesca pertanyents a la Xarxa Natura 2000:

– La denominada Zona Urbana (situada prop de la ciutat de Barcelona).

– La Zona Rural (situada al Delta de l’Ebre).

Realitzem l’estudi en col·laboració amb els pescadors artesanals d’una pesquera de marisc que opera a menys de tres milles nàutiques de la costa, on la profunditat oscil·la entre els 10 i els 70 metres. Aquesta franja de profunditat ha estat poc estudiada fins al moment, i per això els seus resultats tenen un gran interès per als sectors implicats en la gestió de residus i per als pescadors.

 

Art utilitzat per la pesquera de marisc de l’estudi, el Rastell de Cadenes. Elena Marco-Herrero. Author provided

El nostre treball revela que, en zones pròximes a àrees molt poblades amb rutes de navegació transitades, la brossa pot suposar fins el 38% de la captura a la xarxa de pesca. Es van trobar densitats de brossa que oscil·len des dels 198 als 393 kg per km².

Trobem una variada tipologia de deixalles:

  • Residus de carbó cremat dels vaixells de vapor, coneguts com a escòria.
  • Tèxtils, com roba.
  • Plàstics en forma de bosses, ampolles, compreses i joguines.
  • Restes de mobles.
  • Piles i bateries.

L’àrea rural del Delta de l’Ebre presenta, per la seva banda, molta menys brossa (entre 34 i 56 kg per km²), la qual cosa suposa un 5% del total de les captures de les xarxes.

Principals conclusions

L’estudi posa de manifest dos resultats:

  • La importància de la zona on ens trobem, si estem en nuclis més o menys poblats. Viure a zones urbanes amb altes densitats demogràfiques genera grans quantitats de deixalles difícils de gestionar. Això es tradueix en un dèficit de gestió de residus i, per tant, la seva arribada al mar, convertint-se en brossa marina.

Comparació dels percentatges de brossa marina, descarts i part comercial entre la zona urbana i la rural. Elena Marco. CC  BY

La pesca és un dels principals sectors econòmics afectats per les deixalles que es troben al mar, no només per la gran quantitat que queden atrapades a les xarxes, sinó també pels danys que pot causar a vaixells i aparells. Els costos generats poden ser des de  centenars a milers d’euros.

Els pescadors estan preocupats per la problemàtica. Miquel Illa Segarra, pescador de la confraria de Vilanova i la Geltrú, ens va comentar que “la gent no és conscient de tot el que es llença al mar, triga una infinitat d’anys a dissoldre’s i no hi ha cap pla de neteja del mitjà”.

Per part seva, Casimiro Cabré Forné, pescador de la confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita, ens va dir: “Veiem que, a platges i costa, sobretot quan hi ha temporal, cada vegada arriben més plàstics, ampolles i escombraries”.

Menys residus, millor gestió

Quan la brossa entra al mar, la seva eliminació és molt difícil perquè encara no existeixen mètodes eficients ni legislacions fermes per netejar els fons marins.

El millor residu és el que no es genera i per això cal que hi hagi un esforç comú de la població per trencar la tendència actual de producció de residus. Actes senzills com el reciclatge, la reutilització de recursos i un canvi en els costums adquirits, sobretot quant a l’excessiu ús del plàstic, poden ajudar enormement a reduir la brossa que arriba a mar.

Per aquelles deixalles que ja s’han acumulat en els fons, haurien d’establir-se mecanismes per recompensar a les pesqueres i que aquestes ajudin a eliminar la brossa. Amb això es reduirien els costos de pesca i els perills potencials per als ecosistemes marins.

….

Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation