VOX, estrangers i violacions: compte amb la Teoria de la Probabilitat

Alberto Sicilia @principiamarsupia

Doctor en Física Teòrica i reporter freelance

El partit VOX s’ha convertit en l’estrella mediàtica d’aquestes eleccions i un dels assumptes que s’han instal·lat amb més èxit en el debat públic és la relació entre estrangers i delictes sexuals.

Comencem per l’evident: l’objectiu de VOX és estigmatitzar un grup social, la qual cosa em sembla moralment miserable.

Però, a més, els seus arguments es basen en una fal·làcia matemàtica que s’explica a  qualsevol curs de teoria de probabilitat.

Les regles de la probabilitat xoquen sovint amb la nostra intuïció. Per exemple: imagineu que aplegueu 75 persones a l’atzar en una habitació. Quin diríeu que és la probabilitat que hi hagi dues persones que comparteixen el seu dia d’aniversari? Penseu-ho uns segons…

Algú diria una cosa així com 75/365 = 0.20, és a dir que hi ha una probabilitat del 20% que dues persones comparteixin aniversaris, no? No. La resposta correcta és que la probabilitat que dues persones comparteixin aniversaris és més del 99,9%. Si voleu un altre dia faig un post explicant aquest exemple.

El que vull subratllar és que, quan parlem de probabilitat, coses que ens semblen evidents resulten completament equivocades.

Anem a l’assumpte d’immigrants i delictes sexuals.

Amb les estadístiques de delictes sexuals cal anar amb compte, perquè:

1) Hi ha diversos tipus diferents de delictes contra la llibertat sexual (assetjaments, abusos, agressions, etc.)

2) No sabem quants delictes es produeixen però no es denuncien.

3) No és el mateix el nombre de denúncies que el nombre de casos que arriben a judici.

4) No és el mateix el nombre de judicis que el nombre de condemnes.

5) No només podem separar entre “espanyols” i “immigrants”. Podem també separar entre “menors de 35 anys” i “majors de 35 anys”, “persones amb antecedents” i “persones sense antecedents”, etc.

6) Hi ha molts més detalls i subtileses a tenir en compte que no es publiquen les estadístiques.

En aquest article de Matthew Bennet podeu trobar un munt de números que publiquen l’INE i el Consell General del Poder Judicial.

Però en aquest post no volia parlar-vos sobre les dades, sinó de com raonar sobre les dades.

Posaré un exemple senzill i veurem quines conclusions serien correctes i quines incorrectes sobre aquest exemple.

Suposem que tenim una societat formada per 1.000 espanyols i 1.000 estrangers.

Suposem que entre els 1.000 espanyols, hi ha 1 violador i 999 innocents.

Suposem que entre els 1.000 estrangers, hi ha 4 violadors i 996 innocents.

(Repeteixo: això no són dades reals. De fet, estic exagerant els violadors estrangers. El que m’interessa és que vegeu com es pot raonar correctament, o incorrecta, sobre aquestes dades).

Si aquestes dades fossin reals, quines conclusions podríem treure?

“Els estrangers tenen 4 vegades més de probabilitat de cometre una violació”. Aquesta seria una conclusió correcta. I així llegit, el primer que un diria seria: tanquem ja les fronteres, això és un escàndol!

Però ara ve l’interessant:

“Si em creuo amb un estranger la probabilitat que no sigui violador és 4 vegades menor que si em creuo amb un espanyol”. Incorrecte, però molt incorrecte.

Amb les dades de l’exemple, totes dues probabilitats són pràcticament iguals. La probabilitat que un estranger sigui innocent és 996/1000 = 99,6% i la probabilitat que un espanyol sigui innocent és del 999/1000 = 99,9%.

El que és important a recordar: fins i tot suposant que els estrangers cometen 4 vegades més de violacions que els espanyols, la probabilitat que un espanyol i un estranger siguin innocents és pràcticament la mateixa.

Estigmatitzar a algú com a  violador per ser estranger, no només és moralment fastigós, sinó també matemàticament absurd.

I perquè no us la colin quan us parlin de probabilitats, recordeu sempre aquest exemple:

La probabilitat de ser el Papa essent cristià és del 0,0000001%, mentre que la probabilitat de ser cristià essent el Papa és del 100%,