Els moviments socials urbans com a manifestació de la lluita de classes

José Mansilla

Observatori d'Antropologia de l'Conflicte Urbà (oacu) 

Dissabte passat dia 1 de febrer, la plataforma #EnsPlantem, Veïns en perill d'extinció, del barceloní barri de Poblenou, va organitzar una concentració i manifestació contra la gentrificació que va desembocar, finalment, en l'ocupació d'un solar del carrer Pere IV on es va organitzar un hort urbà autogestionat; l'Hort Fortalesa. La interpretació d'aquest tipus d'accions i moviments ha estat estudiada per les ciències socials des de fa temps.

Així, l'espai urbà de les ciutats contemporànies, com a espai social, és a dir, aquell on es projecten les estructures socials, les representacions i els mites de la societat, seria també aquell on es manifesten els conflictes generats per les diferents classes socials, ètnies, sexes, etc. que la componen. A la Barcelona contemporània, la importància que el turisme i les seves activitats ha acabat aconseguint en el sistema socioeconòmic productiu local ha dotat de característiques pròpies aquesta conflictivitat; una conflictivitat que, com avancen les consignes que figuren en algunes parets, és, en realitat, una manifestació de la lluita de classes.

La posada en valor d'elements patrimonials, béns naturals i culturals, espais i entramats socials anteriorment aliens a les dinàmiques mercantils ha generat una resposta social articulada i específica -qualificada injustament com turismofòbia des de determinats mitjans- que subratlla i ataca alguns dels principals impactes que la turistificació ha fet aflorar i entre els quals es trobarien aquells assenyalats per #EnsPlantem: la pujada dels preus de l'habitatge, els canvis en l'estructura productiva local i el paisatge urbà, i la privatització de l'espai públic d'algunes de les més significatives carrers i places dels barris.

Històricament, diferents col·lectius i plataformes han desenvolupat tot un ampli ventall de respostes a les tensions urbanes sobrevingudes. Com moviments socials han destacat, principalment, per la varietat d'accions realitzades, les quals han anat des de l'ocupació simbòlica i material dels ja esmentats solars abandonats i espais públics emblemàtics dels barris de ciutats com Barcelona, ​​però també Madrid, València o Sevilla, passant per la mateixa incidència política davant partits i institucions, fins arribar a l'organització de manifestacions, desfilades i assemblees obertes de denúncia i proposta d'alternatives.

En definitiva, l'orientació socioeconòmica decididament terciaritzada -turisme, serveis, oci, etc.- de les ciutats de el Nord global sembla assegurar la continuïtat de la inherent conflictivitat urbana de la ciutat contemporània. Queda per dilucidar si els moviments socials sorgits en resposta a aquesta orientació han estat capaços de fer sentir la seva veu, de manera que les seves propostes han estat preses en consideració, i si la seva articulació amb diferents nivells territorials ha aconseguit articular una resposta coherent i a major escala. Ens resta quedar atents als nous moviments de #EnsPlantem.