Xulio Ríos

Director de l'Observatori de la Política Xinesa

La crisi del coronavirus es presenta com el repte més gran pel president Xi Jinping des que va assumir el poder l'any 2012. Les primeres conseqüències polítiques han afectat de ple a les principals autoritats de l'epicentre de l'epidèmia, Hubei i la seva capital, Wuhan. Especialment significatiu és el relleu del cap del Partit a la província, Jiang Chiaoling, que ha estat destituït amb un cert retard i sovint s'explica que això ha estat així per la protecció dispensada pel vicepresident Wang Qishan, ferm aliat de Xi.

Si l'impacte polític es circumscriu a la província o deriva en una crisi sistèmica està per veure i dependrà del balanç final de la gestió de l'epidèmia. Transferir la major part de la responsabilitat a les autoritats locals pot tenir èxit en un primer moment, sobretot tenint en compte la vigència d'aquest patró cultural que atribueix una pèssima imatge al poder local mentre el central representa l'última esperança de solució per a les injustícies de les quals són víctimes els ciutadans de províncies. I aquest poder central ha reaccionat ja traçant una estratègia que ha de mostrar la salut de ferro del PCCh per demostrar a tothom, a la Xina i al món, que la crisi no l'acovardeix i que no només no és imputable al sistema sinó que aquest és la garantia d'una resposta adequada.

El règim de severa quarantena política establert entorn de Xi té el seu contrapunt en el paper del seu primer ministre, Li Keqiang, al capdavant del grup dirigent central responsabilitzat de bregar amb la crisi. Xi, devot de tantes presidències de tants comitès, s'ha curat en salut encolomant a Li la resposta governamental i, si fos el cas, la responsabilitat del fracàs. Li es va personar a Wuhan. Així i tot, el primer ministre és tan ignorat en les notes oficials com exaltat Xi, en la millor tradició del culte a la personalitat que tant va menysprear Deng Xiaoping.

Però si s'ha de jutjar pel balanç inicial d'altres crisis similars i recents, el lideratge de Xi pot fins i tot sortir enfortit d'aquesta penosa contingència. La guerra comercial amb els EUA, per exemple, no li ha passat factura i els crítics de la seva tendència a la precipitació han estat silenciats. En la crisi de Hong Kong, si s'ha de jutjar pels moviments recents, una altra vegada ha mogut els seus peons sense que ningú gosi tossir-li. Xia Baolong, excap del Partit a Zhejiang, un home de la seva total confiança, és ara el nou responsable de les polítiques per a l'ex-colònia britànica, reforçant la seva projecció i intervenció en aquesta direcció.

Xi confia que el marc temporal de l'epidèmia i els seus efectes puguin ser continguts en les pròximes setmanes. D'aquesta forma, no afectaria sensiblement l'agenda del Partit, que enguany hauria de santificar-se amb un estat de revista pletòric en la vigilia del primer centenari de la seva fundació. Però si això progressa i s'agreuja, les dissensions internes podrien aflorar alterant aquesta agenda i els seus hipotètics excessos que per a alguns, porten a col·lació aquell avanç temerari afavorit en el seu moment per Mao i de conseqüències desastroses per al país.