El Manifest del Fossar de la Pedrera, en defensa de la memòria històrica i contra el revisionisme

Miguel Guillén

L'Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics del Franquisme va fer públic el passat diumenge 16 de febrer al Fossar de la Pedrera de Montjuïc un manifest per mostrar el seu desacord amb l'aprovació al Parlament Europeu, el mes de setembre passat, d'una resolució que equipara el nazisme amb el comunisme, considerant ambdues ideologies com a responsables de règims igualment totalitaris, genocides i nocius per als drets humans. Cal recordar que una amplíssima majoria del Parlament Europeu va donar suport a aquesta resolució: 535 vots a favor, 66 en contra i 52 abstencions.

S'arriba a afirmar en la resolució que la URSS va ser la causant de la Segona Guerra Mundial, quan la realitat és que els soviètics van ser els principals protagonistes de la victòria aliada contra el nazisme, per més pel·lícules que la indústria de Hollywood produeixi per enaltir (només) el paper dels Estats Units. Mentre que van morir 8,6 milions de soldats i 13,3 milions de civils de la URSS durant la guerra, per part de la pàtria de l'Oncle Sam van caure 220.000 soldats. I és que cal tenir en compte que es calcula que el total de morts de la Segona Guerra Mundial va ascendir a uns 55 milions de persones. Facin els seus càlculs.

Però no només la URSS va jugar un paper decisiu en la derrota del nazisme. Com s'explica al Manifest del Fossar de la Pedrera, "es menysté, quan no es menysprea, el valor de la contribució militar de les forces comunistes franceses, italianes, belgues, iugoslaves o gregues en la derrota de la Wertmacht". Com també molts comunistes espanyols van lluitar en la resistència, després de perdre la guerra civil i haver d'abandonar el seu país. Com també s'obliden, interessadament, "les decisives contribucions dels comunistes francesos i italians als governs de reconstrucció de postguerra, entre 1944 i 1947, i la seva contribució a la construcció de l’Estat de benestar social tal com l'hem conegut fins fa poc. A França van ser ministres comunistes els que van implantar el sistema de salut pública, el sistema de pensions, els subsidis familiars, el reconeixement dels comitès d'empresa, la cogestió sindical als sectors productius nacionalitzats, l'assistència mèdica laboral, la reglamentació de les hores extraordinàries i l'estatut de la mineria".

Cal també recordar el paper capdavanter dels comunistes a Catalunya i a la resta de les Espanyes durant la negra nit de la dictadura franquista. Partits com el PCE o el PSUC, o sindicats d'inspiració comunista com les CCOO, van ser determinants en l'organització de l'antifranquisme, per molt que determinada propaganda vulgui ocultar o minimitzar aquest fet i per molt que, ara en democràcia, moltes persones que no van moure un dit malgrat tenir edat per fer-ho, ara reivindiquin l'antifranquisme, fins i tot atacant persones que, en aquells temps, sí van lluitar i van patir persecució, tortures i presó. El súmmum del desvergonyiment, en aquests temps complexos a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món.

El poder ha anat aconseguint, en les darreres dècades, emetre una propaganda molt determinada per deslegitimar ideologies com el comunisme, equiparant-la de forma simplista i interessada a l'estalinisme i la ignomínia que va representar, per exemple, el gulag. És com si es pretengués igualar, sense cap tipus de matís, nacionalisme amb terrorisme, o cristianisme amb la Inquisició o la pederàstia. Oi que seria profundament injust? Doncs amb el comunisme passa exactament el mateix.

L'auge de la ultradreta arreu i l'impuls del revisionisme històric ens obliga a sortir a l'ofensiva, per defensar la memòria de totes aquelles persones que van donar-ho tot per deixar als seus fills i néts un món millor, basat en els ideals de la llibertat i la democràcia. Perquè la batalla cal donar-la arreu, no només a les institucions. Perquè fa massa temps que els poderosos estan imposant la seva hegemonia. Com molt bé recull el Manifest del Fossar de la Pedrera, "qualsevol equiparació entre nazisme i comunisme és moralment injusta, històricament errònia i políticament menyspreable". Perquè "els comunistes, hereus d'una de les grans corrents filosòfiques de la contemporaneïtat, han contribuït a configurar la civilització tal com l'hem coneguda; els nazis, fills de la barbàrie anti-il·lustrada, van aspirar a destruir-la".

Des d'aquí expresso el meu suport al Manifest del Fossar de la Pedrera i encoratjo els lectors a enviar les seves adhesions al correu electrònic de l'Associació Catalana d'Ex-Presos Polítics del Franquisme: expresospolitics@gmail.com. No passaran.