Alberto Sicilia @principiamarsupia

"Ens diuen que no hi ha motiu per alarmar-se però tanquen ciutats senceres, paren l'economia, apliquen quarantenes massives... Ens estan ocultant alguna cosa".

Aquests dies he rebut desenes de missatges com aquest. Per què mesures tan extremes si el virus no és tan perillós?

Primer: ens estem enfrontant a un virus nou. Tingueu en compte que es va descobrir fa tot just dos mesos. Gràcies a la feina dels científics hem après moltes coses sobre la malaltia, però encara en queden moltes altres per entendre.

Hem après que la taxa de letalitat ronda el 0,7%: és a dir, sabem que no ens enfrontem en absolut a un virus com l'Ebola, que mata el 50% dels infectats. També hem après que a Wuhan la taxa de mortalitat va ser molt més alta (al voltant de el 3%) a causa de el col·lapse dels hospitals.

Bé, però llavors per què estem veient aquestes mesures tan extremes?

El primer que s'intenta davant un virus nou és eliminar-lo, "treure'l de la circulació". Evitar que es converteixi en una malaltia com la grip que cada any torna.

Entre l'any 2002 i 2004, hi va haver una epidèmia d'un altre coronavirus a la Xina i el Sud-est asiàtic: l'anomenat virus de la SARS. Tot i que va matar 700 persones, es va aconseguir eliminar. No ha tornat a haver-hi ni un sol cas de SARS des de llavors.

Amb el nou coronavirus s'està intentant el mateix: eliminar-lo abans que es converteixi en un virus "que sempre hi és", com el virus de la grip. Ho aconseguirem? No ho sabem. Però per intentar-ho, les mesures restrictives i l'aïllament de pacients són necessaris.

Una altra raó per a les mesures que s'estan prenent: com més a poc a poc vagin les infeccions, molt millor. No és el mateix que hi hagi 100 casos en 1 dia al fet que hi hagi 10 casos en 10 dies. Imagineu la diferència que això fa per a un hospital.

Com més temps li guanyem a l'epidèmia, millor: serà temps perquè els metges es preparin, temps perquè els científics explorin possibles teràpies, i temps perquè la població aprengui els millors costums per evitar infeccions.

Al meu entendre, el més important que hem après del nou virus és que la seva taxa de letalitat depèn molt de la capacitat del sistema sanitari. Hem de prestar especial atenció als països i regions que tinguin sistemes sanitaris més febles, perquè allà el coronavirus serà un problema molt més greu.

Per acabar: crec que les autoritats sanitàries haurien de fer un esforç particular a explicar totes les seves decisions. Cal evitar que es creï confusió entre el missatge "el virus no és tan greu" i el missatge "estem prenent mesures molt excepcionals".