Renda Bàsica contra la pandèmia

Carme Porta i Sergi Raventós, membres de la Xarxa Renda Bàsica

Pocs dies després de la declaració de l’estat d’alarma i enmig de la contingència per la pandèmia del Covid 19 una part important de la població viu aterrida per la situació d’inseguretat econòmica. Una inseguretat econòmica que molta gent pateix des de fa molt temps i que convindria esmentar almenys en dos àmbits que ara tindran un paper ben destacat per afrontar aquesta situació sense precedents. En l’àmbit del mercat laboral les reformes laborals del 2010 i 2012 tot just enmig de la gran crisi econòmica, que van pagar les classes populars fonamentalment, van contribuir a facilitar l’acomiadament i a debilitar la força de negociació a la classe treballadora en els centres de treball.  Aquesta facilitat per fer acomiadaments ara la lamentem i està tenint greus conseqüències en el teixit social creant inseguretat i més desigualtat.

Durant la gran crisi econòmica mundial iniciada el 2008 i que, com molta gent recorda ara en plena pandèmia del coronavirus, alguns governs amb les seves polítiques d’austeritat i de retallades van contribuir a debilitar considerablement la sanitat pública. Un sistema sanitari molt ben valorat que va quedar molt afectat per aquelles polítiques austericides i que ara jugarà un paper decisiu. Però només amb el sistema sanitari creiem que no podrem aturar la gran davallada econòmica que tenim al davant.

Les retallades a Catalunya van iniciar-se el 2010, en 4 anys es van retallar 5.769 milions d'euros de sanitat, serveis socials, ocupació i habitatge. La recuperació del pes pressupostari d’aquestes àrees socials, a partir del 2017, ha estat lenta i tot just s’arriba al mateix nivell enguany. Paral·lelament l’externalització de serveis ha anat lligada a la precarització dels llocs de treball en aquests àmbits.

Hem viscut retallades socials i de drets,  la precarització dels llocs de treball, sobretot d’aquells que en aquesta crisi sanitària s’han desvetllat com a fonamentals. Vivim en un sistema que s’ha  centrat en el lucre i el guany i que ha deixat tot el sistema de cures al marge, menysvalorat i precaritzat. Ara és un bon moment per reflexionar i trencar aquesta dinàmica austericida.

La Renda Bàsica incondicional és una proposta adreçada a tota la població i que ha tingut resultats positius allà on s’han implementat programes pilot en diversos països. Aquesta proposta apareix, ara més que mai, com una solució immediata per tenir uns ingressos bàsics d’emergència per tothom; per poder disposar de diners per comprar aliments, sense cap condició ni requisit burocràtic que impedeixi de forma immediata la supervivència. Una renda bàsica d’uns 1000 euros per rescatar a les persones aquest cop i no tornar a rescatar els bancs. Creiem que la situació ho requereix.

El sistema actual comporta desigualtats cada dop més extremes i cal actuar. Cal posar al centre de les polítiques les persones, donar visibilitat i valor al treball de cures que és el que sosté la vida i tirar endavant propostes valentes com ho és la renda bàsica.

Creiem que la situació ho requereix. A les persones cal protegir-les del virus però també de la intempèrie econòmica. A diversos països els governs estan començant a donar diners a la població per fer front a aquesta emergència sanitària i econòmica. I aquí perquè no una Renda Bàsica? La situació és excepcional, les mesures que s’apliquen també han de ser excepcionals.  És el moment d’aplicar polítiques atrevides i justes.