Fernando Ruiz-Goseascoechea, periodista

La pandèmia ha transformat els nostres hàbits quotidians de manera radical, però a uns més que a altres. Fa la sensació que bona part dels preadolescents, adolescents i joves espanyols portaven des de fa temps entrenant per al moment en què ara ens trobem i, com diu el crític musical Carlos Crespo, eines que ara estem descobrint són per a ells tan rutinàries com tirar-li Redbull al Jägermeister.

Si observem a coneguts o familiars pertanyents a la generació Y, també coneguda com Millennial, observarem que a la immensa majoria no els altera en absolut estar confinats a la seva habitació: de fet, ho venien fent des que van començar a afaitar-se i a tenir la menstruació. A las seva habitació, d'autèntics preppers urbans, tenen tots els instruments per sobreviure: ordinador, tauleta, cel·lular, connectors, carregadors, cables, piles... amb els quals s'asseguren transmissions via streaming, multitrucades, videojocs, plataformes de continguts audiovisuals, xarxes socials...

Els millennials (nascuts aproximadament entre 1981-1993) estan bregats en obtenir postgraus de tot tipus, a buscar feina i en obtenir precarietat, i també són veterans en recórrer carrers i bars fins a altes hores de la matinada. Molts s'han quedat amb la dada segons la qual no són un grup de risc per ser mossegats per la covid-19 i encara que s'estimen la seva habitació troben molt a faltar els seus col·legues; són els primers a sentir la necessitat de tornar als carrers, abraçar els amics i fer unes rialles, encara que sigui sota els fanals. De fet, no és difícil veure'ls al carrer, passejant desenfadadament i alguns, pocs, sense respectar el distanciament social.

De manera diferent, els agrupats en les generacions Z (1994-2010), també coneguts com centennial, i els denominats T o generació tàctil, (a partir del 2010) encara no se'n saben avenir i estan passant, possiblement, un dels períodes més inesborrables de la seva vida. No van a l'escola, molts veuen els seus professors per la pantalla i, no obstant això, poden connectar amb els seus companys i amics d'altres ciutats i països tant de temps com volen. A més, estan meravellats no només de tenir els seus pares a casa, sinó que han descobert que el pare pot pintar i acolorir, que la mare domina antics jocs de taula, i que tots dos saben ballar, fer màgia i practicar ioga. Que estan pendents d'ells i moltes tardes hi ha aventures meravelloses a la cuina, embrutant-ho tot, però amb la recompensa de pastissos, pans de pessic, magdalenes, moltes rialles i calor de llar. I totes les nits amb els pares i els veïns davant la finestra oberta, aplaudint als sanitaris i colpejant la cassola davant les agressions masclistes.

És una realitat que molts dels nens espanyols de classe mitjana (real o imaginada) passen molt més temps connectats a artefactes electrònics que quan anaven a l'escola, i estan molt de temps jugant a PlayerUnknown's Battlegrounds (400 milions de comptes registrats), Fortnite (250 milions), Minecfraft (200 milions), League of legends (100 milions) o Apex Legends (70 milions). Però, possiblement, les hores de connectivitat dels nens i joves s'ha incrementat en una proporció semblant a la dels adults.

Els pares, amb un aclaparament que creix amb el temps, a més de complir amb els seus treballs a distància, hi són les 24 hores del dia, -en moltes ocasions a llars precàries o de reduïdes dimensions-, al costat dels seus fills, que volen fer les tasques a l'ordinador de sobretaula, tocar el piano, fer gimnàstica o jugar amb la pistola Nerf. Però els nens i nenes també ajuden a parar taula, estirar els llits, netejar el terra amb desinfectant, rentar els plats, netejar les finestres, regar els testos, doblegar la seva roba i guardar les coses a la nevera. I tot això, tot plegat i rebregat, pot arribar a estressar molt.

Molts dels nostres fills han après a una velocitat vertiginosa i sense exagerar gestos aquest món fins ara reservat als adults, i que comprèn des de l'electrònica i les connexions sense fils fins tot el que és tàctil, les xarxes i el geoposicionament. Recordem avergonyits el que ens va costar, ja prou grans, passar de l'Olivetti als misteris de l'ordinador, o des de la màquina del milió (pinball, flipper) del bar, als 'comecocos', al Tetris i a Super Mario Bros

Els més petits de la casa han après en una quarantena com treballar a l'ordinador, com es busca a Google, com s'obre un compte a gmail per poder parlar amb la professora, com s'entra i es fa servir el Zoom per a les classes, com s'organitza una videoconferència simultània amb els avis, els oncles i cosins, i fins a com s'entra a Configuració i es canvien els paràmetres del laptop. Molts nens han après a treballar amb l'Office, i ja passen documents a PDF i fan tasques escolars en Excel.

De la mateixa manera, utilitzen amb destresa Tik Tok per penjar vídeos, Spotify Kids per escoltar música, Quizizz per fer exercicis escolars, Twitch per seguir tutorials, Youtube per veure concerts i seguir els seus YouTubers favorits, però també per visitar el Prado, el Louvre, el Vaticà, la Uffizi, el British, el Metropolitan, l'Hermitage o, simplement, els exercicis del professor de gimnàstica de l'escola. O també per buscar receptes de cuina, que fins i tot ens han ensenyat, finalment, a treure profit de la Thermomix.

Els nens del confinament han donat també un salt qualitatiu en la seva cultura cinematogràfica. Han aconseguit apartar una mica la futilitat de Netfix i han començat a ensumar a noves plataformes. Mentre els adults entren a Mubi (cinema de qualitat) o Acorn (sèries britàniques), hi ha plataformes que es poden compartir amb els fills com Filmin. A l'Argentina tenim una joia que es diu Qubit, de cinema clàssic, la qual, a més de tenir una secció de cinema francès, compta amb una relació de directors de la talla de Hitchcock, Ford, Curtiz, Lubitsch, De Sica, Edwards o Kubrick. A més, traient la pols de vells dvd, hem redescobert les delícies de Chaplin, Keaton, els Germans Marx, Louis de Funès o Jacques Tati.

De moment no entenem el que ens està passant; ni tan sols tenim a mà un diccionari per definir-ho, ni de bon tros un manual explicant les seqüeles que tindrem. Però, hi ha una realitat innegable i és que nens, joves, adults, rics, pobres, bons i dolents, estem fent el curs més gran de formació a escala global. El principal refugi del #YoMeQuedoEnCasa ha estat la tecnologia, i durant la primera setmana de l'estat d'alarma a Espanya el tràfic d'Internet va créixer un 80%. És la primera vegada en la història del nostre planeta, en què una bona part dels seus habitants, a la seva manera i amb els seus mitjans, estem connectats de manera horitzontal per formar-nos intensament en l'ús de la tecnologia.

Mentre augmenta la influència de la tecnologia digital, creix una amenaça per a la nostra forma de vida? Cal saber utilitzar-la i ser conscients que és un camí amb riscos. Com diu l'expert Genís Roca, tota nova tecnologia exigeix una fase d'adaptació, de prova i error, que no tothom resol amb la mateixa eficàcia ni amb els mateixos resultats.  Alguns, quan van descobrir el foc, es van cremar. Qun es va descobrir l'aeronàutica alguns es van estavellar. Quna es va descobrir la química alguns es van drogar. Però ara tenim el foc més controlat, els avions són més segurs, i la química salva vides. El repte, explica Roca, és com acompanyem els nostres fills en l'etapa de prova i error que estan vivint. Molts cometran errors. Però l'error més greu és no provar-ho.

El cas és que, a casa, impertèrrits davant la pantalla, tenim autèntics herois i heroïnes que han crescut i canviat una barbaritat amb el confinament, tot i no haver sortit a córrer, a jugar al futbol, ​​a passejar pels carrers, a prendre el sol i a abraçar els seus avis. Herois de carn i ossos als que un dia hauríem d'aplaudir des de les finestres, en senyal de reconeixement i d'agraïment.