Marc Grau. Professor de la UAB

Elisenda Alamany. Regidora de Barcelona i consellera metropolitana

Les crisis debiliten o reforcen els governs? Qui ha liderat la gestió de la crisi de la COVID-19: qui gestiona les àrees clau o qui aconsegueix marcar el discurs? Fa de mal dir. I el propòsit d'aquest text tampoc és respondre aquestes preguntes, sinó compartir cinc idees. Cinc idees sobre el futur proper, vinculades entre si, i travessades totes elles per les incògnites sobre el procés sobiranista al nostre país, la disputa per l'hegemonia o la resposta al canvi d'època després de la crisi de la Covid.

1 Sentit comú. En la política, els significats no venen mai donats. La societat sempre es mou, i també ho fa el sentit comú de cada moment. El camp de joc és quelcom que es reconstrueix constantment. A través del discurs polític, els diferents grups competeixen per construir interpretacions del moment, de les causes dels problemes, i per fabricar horitzons compartits que tinguin capacitat de liderar el conjunt de las societat.

Avui ens trobem en un moment clau. L'emergència sanitària que patim derivarà de ben segur en una crisi social i econòmica a la qual haurem de donar resposta. I ens convé aprendre dels errors en la gestió de la crisi del 2008, posar les persones en el centre i oferir noves solucions. Perquè si es repeteixen les respostes de fa una dècada, aprofundirem els impactes que encara s'arrossegaven i això de ben segur ens abocarà també amb una crisi política, de qüestionament, de confiança i legitimitat de les institucions.

La ciutadania no pot carregar-se a les espatlles els costos d'una nova crisi quan els impactes de la del 2008 encara cuegen. Hem d'aprendre dels errors del passat. Som una societat marcada per crisis encadenades i amb reptes pendents, i tocarà saber fer allò que no vam ser capaços de fer fa més d'una dècada. Inevitablement, els propers anys vindran marcats per quin projecte lidera el sentit comú de la gent i esdevé hegemònic en el nostre país.

2 Hegemonia. L'hegemonia és la disputa cultural i simbòlica per vincular un relat polític a una majoria social. Depèn de l'audàcia per llegir el moment polític, entendre la societat i oferir-li respostes i horitzons de futur. Si es fa bé, aquesta hegemonia es tradueix en victòries electorals.

Ara bé, les victòries electorals, no tenen per què traduir-se per força en l'assoliment d'una posició hegemònica. Guanyar unes eleccions depèn de la capacitat de llegir el moment polític i oferir la resposta que n'espera la major part de la ciutadania. En canvi, per esdevenir hegemònic no n'hi ha prou a assemblar-se al país i saber-se ubicar en la centralitat política. Podríem dir que és condició necessària, però no suficient.

És imprescindible, no només assemblar-se al país, sinó també representar allò que vol ser el país, l'horitzó de futur al qual vol desplaçar-se. Projectar el futur desitjat i aconseguir que el país et segueixi. Parlar d'hegemonia, de fet, és parlar de la capacitat de lideratge i direcció política.

Per tant, qualsevol victòria electoral, si no es tradueix en un exercici de lideratge polític, en nous discursos i noves respostes polítiques, no es podrà consolidar mai una nova hegemonia. I això exigeix guanyar-se la confiança de la ciutadania en el dia a dia, assemblant-se a ells i oferint solucions a les seves preguntes quotidianes. Però no serà possible sense una inversió dels valors establerts que orienti la ciutadania cap a nous horitzons, noves possibilitats i imaginaris compartits.

3 La majoria possible. És evident que qualsevol projecte polític que es presenti a unes eleccions amb intenció de governar pretén guanyar-se la confiança de com més gent millor. Hi ha dues actituds possibles: intentar-se assemblar més a la societat, o esperar que la societat s'assembli a tu.

En els partits polítics de minories, els lideratges recauen en aquelles que representen millor els fonaments i essències del propi projecte. En canvi, en els partits polítics de majories, els líders són aquells que s'assemblen més al que són i voldrien ser els seus votants. En la política dirigida a les majories, els lideratges i referents s'assemblen al país que volen representar i al futur que volen construir.

El projecte hegemònic en els propers anys al nostre país serà el que sàpiga obrir-se, per sumar. Però també és clau saber tancar-se a allò antagònic al que som i volem. Serà hegemònic el projecte que sàpiga llegir i representar els grans consensos del país: una sortida digna i justa de la crisi, la importància d'un sector públic que ens protegeixi, l'oposició a la repressió, el paper de les elits, el dret a decidir, la necessitat de respostes al canvi d'època, etc. La definició de la dicotomia entre un "nou nosaltres" i la seva alteritat és la clau per arrossegar una "majoria possible" transversal que integri, encara que sigui parcialment, sectors socials i polítics diversos.

4 Nova època i nous lideratges. Durant els darrers anys al nostre país, sobretot a partir de la darrera crisi del 2008 i la seva gestió, hem viscut la política tradicional amb apatia i resignació. Amb distància i desconfiança. El moment polític actual demana nous lideratges polítics que siguin reflex d'una nova època. No estem parlant (només) d'un canvi de persones, sinó que ha d'anar lligat a un canvi de valors i d'agenda de polítiques.

Quan acabi la por, la incertesa i l'angoixa d'estar tancats a casa i puguem sortir tots "amb normalitat" als carrers, haurem d'afrontar les preguntes d'una nova època. Des de fa més de vint anys s'estan gestant canvis en la societat que s'han anat accelerant amb les crisis que hem anat encadenant. Canvis massa profunds per considerar-los transitoris o conjunturals. Les dinàmiques socials o econòmiques, la concepció del treball, les estructures socials i familiars o les formes de consum o d'interacció no tornaran a ser iguals. De tot plegat, n'ha resultat una societat que ha canviat molt en els darrers anys, a la qual no li servirà ni les receptes antigues ni tornar enrere, i que segueix esperant noves respostes.

Els nous lideratges han de ser els millors testimonis dels nous temps. Han de gestionar millor, i amb més audàcia, el moment polític de canvi d'època que travessem. Han d'oferir nous relats i horitzons de possibilitat, dibuixant un "cap on anem" compartit per una majoria de la societat. I, sobretot, malgrat les dificultats del moment, han de transmetre il·lusió en aquest projecte de futur.

5 La nova Catalunya. Finalment, convé tenir en compte que no tindrem un país nou si abans no som capaços d'imaginar una "Catalunya nova". Si no som capaços d'imaginar un país que no deixi ningú enrere, i posi els serveis públics en primer terme. Que disposi d'una economia productiva forta, entenent les complexitats de tot el teixit empresarial i la diversitat de sectors, i sàpiga protegir també els treballadors o el seu territori.

Un país que aposti per una agenda verda ambiciosa, que afronti el repte d'adaptar el turisme o el comerç als nous temps, que replantegi els sistemes de producció i les dinàmiques de deslocalització, o que treballi nous models de mobilitat, habitatge o urbanisme per poder repensar les nostres ciutats. Una nova Catalunya amb unes institucions renovades, a l'altura d'una societat que ha canviat molt els darrers anys, amb noves agendes i noves maneres de fer. Hem de ser capaços d'imaginar un país, en definitiva, que respongui als respectes dels nous temps i ofereixi respostes al canvi d'època.

Perquè no és tracta de guanyar només eleccions, es tracta de guanyar un país. Primer imaginem una nova Catalunya, i després tindrem la força d'una majoria per construir-la. Un projecte de país que respongui als reptes del canvi d'època i dibuixi el que podem arribar a ser. La batalla per l'hegemonia dependrà del lideratge per dirigir-se a una "majoria possible" amb la nova èpica d'un país nou per construir.