Una sortida territorial equilibrada a la crisi econòmica de la Covid-19? El paper de la universitat

David Fernández Guerrerodoctorant de la Universitat d’Aalborg (Dinamarca)

  • Irònicament, l'aturada econòmica derivada de la Covid-19 pot resultar una oportunitat per escurçar els desequilibris econòmics entre regions rurals i urbanes d'Espanya.
  • Les universitats poden jugar un paper clau en reduir l’escletxa entre regions rurals i urbanes, fomentant oportunitats econòmiques basades en els atractius de les regions rurals.

Encara que aquestes idees puguin resultar provocadores, es recolzen en debats coneguts entre aquells que investiguen sobre innovació i desenvolupament regional.

D'una banda, mesures com la promoció del teletreball i el tancament de fronteres, posades en marxa per contenir el progrés de la Covid-19 han tret valor a alguns dels atractius econòmics de les regions urbanes –mercats laborals amb un gran nombre de professionals altament qualificats, infraestructures de transport globals, facilitat per a les trobades presencials–. De l’altra, empreses innovadores de zones rurals tendeixen a recolzar-se en col·laboracions extra-regionals i internacionals amb empreses, centres de recerca, o universitats; i a fer-ho en major mesura que les empreses urbanes. Aquests vincles, per descomptat, disten de ser fàcils de desenvolupar, i un bon accés a infraestructures de transport i comunicació és clau.

Si les empreses mantenen un bon accés a infraestructures de transport i comunicació, el relatiu aïllament de localitats rurals pot ser percebut com un atractiu econòmic en un context com l’actual. En aquest sentit, les dades aportades per Eurostat són esperançadores, tot i la manca d’accés a internet de part de l’Espanya rural. En 2019 el 84% de les llars en zones rurals comptaven amb accés a internet de banda ampla, partint d’un 60% en 2013. Espanya ha superat el registre de la UE-28, on el 83% de les llars comptava amb accés a la banda ampla en 2019 –70% en 2013–. Tant Espanya com la UE-28 han reduït l’escletxa entre zones rurals i urbanes (veure gràfic 1).

A Andalusia, els allotjaments de turisme rural han emprat aquestes tecnologies per ampliar la cartera de clients. A les zones alpines del Piemont, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha estat emprat per promocionar la revalorització d’una regió fins fa pocs anys considerada perifèrica i apartada. Avantatges de les noves tecnologies com el teletreball s’han conjuntat amb una revalorització dels recursos naturals i estils de vida no consumistes, amb l’objectiu de promocionar la regió.

Comptar amb treballadors amb estudis universitaris ajuda a absorbir el coneixement extern, i a emprar-lo per a millorar el funcionament de les empreses. La formació universitària, doncs, també potencia el desenvolupament econòmic de les regions rurals, ajudant a les empreses locals a innovar –generar, per exemple, nous béns i serveis, processos productius o models de negoci–. Segons dades d’Eurostat, en 2019 el 26% de la població entre 15 i 64 anys comptava amb estudis universitaris, partint d’un 20% en 2013; per sobre de la UE-28 –16% de la població amb estudis universitaris en 2013, 21% en 2019–. Lamentablement, les diferències entre regions rurals i urbanes han crescut, tant a Espanya com a la UE-28; tot i que de forma més pronunciada a la UE-28 (veure gràfic 2).

Als Estats Units els municipis rurals que compten amb un gran nombre de professionals amb un alt nivell de qualificació solen ser també centres d’innovació i desenvolupament econòmic. Aquests municipis també solen comptar amb atributs que els fan atractius per a emprenedors i empleats amb alts nivells de qualificació, com una escena artística i cultural pròpia, parcs naturals, universitats, o la proximitat a ciutats i àrees metropolitanes.

En resum, alts nivells de connectivitat exterior –per exemple, un bon accés a l’internet de banda ampla– i una població amb alts nivells de formació poden ajudar a les regions rurals d’Espanya a desenvolupar oportunitats econòmiques en l’era post-Covid i a escurçar els desequilibris econòmics amb les zones urbanes. Com poden ajudar les universitats a potenciar la generació de noves oportunitats econòmiques en les regions rurals?

(David Fernández Guerrero, doctorant de la Universitat d’Aalborg. Mentre del projecte RUNIN, finançat sota el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, amb la beca Marie Skłodowska-Curie No. 722295)