Pablo Bustinduy. Politòleg

"Quan comença el saqueig comença el tiroteig". Així va reaccionar Donald Trump a les imatges de la revolta a Minneapolis. La seva piulada no era només una amenaça explícita als qui es manifesten als carrers del país. Era també una referència a les declaracions d'un policia segregacionista el 1967, l'any del long hot summer, una sèrie de duríssimes revoltes racials que van acabar amb l'exèrcit estatunidenc prenent la ciutat de Detroit. Amb el país en flames per l'assassinat de George Floyd, la resposta del president és mobilitzar l'imaginari dels anys de plom estatunidencs, apel·lar als moments més durs de la lluita pels drets civils, posant-se del costat segregacionista. El resultat és imaginable: querosè sobre el foc. És intencionat i efectiu.

La pandèmia ha tirat per terra el marc al qual Trump havia fiat la reelecció: l'atur en mínims històrics, la Borsa pels núvols, sis anys de creixement econòmic ininterromputs. Aquestes xifres esborraven la imatge d'un país estripat per la desigualtat, on el 10% de la població acapara gairebé el 80% de la riquesa, 40 milions de treballadors i treballadores són pobres, i el patrimoni mitjà d'una família blanca és 10 vegades superior al d'una família afroamericana. El duríssim xoc que ha generat la pandèmia -més de 100.000 morts, 45 milions d'ocupacions perdudes- ha fet saltar pels aires l'ordre econòmic i social nord-americà. La ferida perpètua de la segregació racial, el gran multiplicador de les desigualtats, ha funcionat com un encenedor. Els Estats Units viuen una revolta social sense precedents des dels anys 70.

La reacció de Trump ha estat inequívoca: combatre el foc amb foc. Primer va construir la imatge d'un enemic exterior: la Xina va fabricar el virus, l'OMS va col·laborar en la seva propagació, els immigrants el van portar al país (avui dia, Trump ha tancat les fronteres i suspès els programes legals d'immigració i asil). Després va venir l'enemic interior: el president va cridar a la mobilització, en nom de la llibertat, contra les mesures que el seu propi govern havia adoptat, en una croada declarada contra la ciència i el sentit comú que per desgràcia ens resulta familiar. Avui, amb el país fracturat i revoltat per la qüestió racial, Trump apel·la a l'imaginari del desordre, el caos social i l'anarquia, i crida obertament a la mà dura i la militarització del país.

La seva última provocació, declarar Antifa -com es coneix als Estats Units el moviment antifeixista i llibertari- com a grup terrorista, situa un enemic abstracte dins de casa, reafirma la idea d'un ordre social amenaçat, i legitima un duríssim discurs d'excepció contra qualsevol forma d'oposició o dissidència. Tampoc és massa nou això: en el 2017 Trump va descriure com  a "very fine people" els supremacistes blancs que es van manifestar en Charlotesville, i va dir que la culpa dels enfrontaments que es van produir entre el KKK i els antifeixistes era dels "dos bàndols". Potser els sona també.

La doctrina del America First, una idea agressiva de la sobirania entesa com a replegament nacional, sempre va tenir un component econòmic i un altre identitari. L'esquerra mundial va llegir amb dificultat aquesta estratègia de dues potes, que va anticipar la fase ideològica de la desglobalització i serveix de guia i model a l'extrema dreta del món sencer. Guerra comercial i murs infranquejables, plantes industrials i gàbies a la frontera. Amb les eleccions de novembre en l'horitzó, davant el col·lapse del seu projecte econòmic, el discurs gira radicalment sobre el pol identitari. L'altre entre nosaltres és l'enemic interior. Trump fa de la por al desordre el centre del debat polític; per a això aprofundeix tot el que calgui l'esquinçament social.

Amb els Estats Units en flames, Trump ha decidit ser Neró. Però com en el 2016, per a derrotar-lo a les urnes no n'hi haurà prou amb no ser Trump. Succeirà als Estats Units al novembre i ho veurem a Europa també. El partit demòcrata ha d'oferir un horitzó concret per a la reconstrucció social i democràtica del país, per abordar la qüestió racial i redistribuir el poder i la riquesa, o tornarà a ser derrotat per Donald Trump.