Els governs d'Espanya i de la Generalitat han d'impedir el tancament salvatge de Nissan

Ramón Górriz. President de la Fundación 1 de Mayo de CCOO

Entre els seus nombrosos escrits, Bertolt Brecht, autor d'obres de teatre i poesia, va escriure: "Qui lluita pot perdre, però qui no lluita ja ha perdut".

La lluita dels treballadors de Nissan contra el tancament de la seva factoria, no resultarà com pretén la Direcció de la multinacional, una simulació de "diàleg i cerca de la sortida menys traumàtica",  com ha declarat el vicepresident de la multinacional Frank Torres.

La plantilla té molts anys d'experiència, de lluita i de solidaritat; saben que les condicions de treball aconseguides no van caure del cel ni van ser regalades graciosament per la direcció de la multinacional. La història de les lluites de les treballadors i treballadores, és llarga i heroica.

De res serveixen a la multinacional, que aquestes plantes ostentin el rendiment més alt del grup i de més flexibilitat productiva. Al contrari, les treballadores i treballadors tenen gravats en la memòria l'incompliment per la direcció de Nissan dels acords negociats i acordats, amb la representació sindical i amb els respectius governs.

La multinacional Nissan, ha rebut milions d'euros per  realitzar inversions.
Per això la resposta de les treballadores i treballadors no s'ha fet esperar, en la vaga, en les assemblees, en les manifestacions, en les concentracions, en l'intent de la multinacional per iniciar el període de consulta, només s'han mostrat disposats a parlar de "Treball i de Futur". No estan disposats a ser l'instrument que condemni les plantilles i les ciutats en les quals s'hi troben a la desindustrialització que condueix a la precarietat i a la fam. Estem parlant de més de 25000 persones, entre les tres plantes i els respectius proveïdors.

El sector de l'automòbil, és un dels motors de l'economia capitalista. Al llarg de la cadena de la multinacional, múltiples branques han estat mobilitzades; matèries primeres, metal·lúrgia, foneria, mecànica, química dels materials plàstics, electrònica, informàtica i digitalització,.. a més de la plusvàlua extreta del factor treball. D'aquí vénen els beneficis que ara deslocalitzaran.

Si l'aposta de la multinacional era la negociació, ho hauria d'haver pensat abans d'anunciar el tancament de les plantes, però el seu objectiu era clar: anunciar el tancament i els acomiadaments, acabar amb l'ocupació i obligar a negociar les indemnitzacions a la baixa. A això es refereix, Frank Torres, vicepresident de la multinacional Nissan, quan parla de diàleg i sortida menys traumàtica.

Estem davant d'un tancament monstruós, salvatge i sense justificació, que no es pot acceptar i que obre un conflicte d'extrema gravetat.

L'atac de Nissan, és un avís per a navegants. S'emmarca en una combinació d'una crisi de superproducció clàssica , amb la irrupció dels efectes de la utilització de l'automòbil en el canvi climàtic.

Les crisis que s'han patit en el sector deixen al descobert que l'únic objectiu de les companyies és vendre els productes que garanteixin enormes beneficis.

Mai en la història del sector s'han conegut propostes de reconversió i reestructuració per part de les multinacionals que garanteixin l'ocupació . Tampoc ara.

La greu pandèmia, ha revelat la fragilitat d'un sistema de producció mundialitzat. La crisi ha pertorbat fortament la producció, el transport i la demanda, generant profunds canvis a nivell econòmic i social.

La supressió de l'ocupació i els acomiadaments anunciats per Nissan és la seva gran aportació a l'augment de l'atur, als expedients, a agreujar el mal al teixit productiu, i això passa quan la majoria de les treballadores i treballadors no s'han recuperat dels greus efectes de les polítiques d'austeritat aplicades durant la Gran Recessió (devaluació salarial, atur, precarietat, desigualtat,..).

A això cal afegir els efectes de la reforma laboral, del Partit Popular que va eliminar un dels instruments d'intervenció política en els processos de reestructuració i tancament d'empreses, una qüestió urgent que el govern hauria de corregir.

L'autorització preceptiva de l'Autoritat Laboral reforçava i equilibrava la posició dels treballadors, alhora que permetia buscar alternatives que no fossin el tancament i la supressió de l'ocupació. Amb raó s'ha dit que la Reforma Laboral de Mariano Rajoy és el marc de relacions laborals al servei dels interessos de les elits econòmiques i de les multinacionals.

Nissan és una part molt important per a la indústria d'Espanya, on el sector industrial s'allunya de l'objectiu fixat per la Comissió Europea.

No és temps de declaracions. El Govern i la Generalitat, han d'impedir el tancament de Nissan. Sense indústria no hi ha futur. El sector de l'automòbil és estratègic per a Espanya, per al model econòmic i productiu. La continuïtat de Nissan és necessària i possible, i encaixa a l'hora de desenvolupar un transport ecològic, i un model econòmic i productiu sostenible, sense pèrdua d'ocupació. Mantenir Nissan, contribueix a la transició ecològica, a impulsar la digitalització. Apostar per la transició verda , és impulsar la indústria.

La política dels governs de donar diners a les multinacionals sense compromisos d'ocupació no serveix per posar en marxa un canvi de model productiu que respongui al tancament de les plantes. Les ajudes milionàries que ha rebut Nissan han de ser retornades a l'Estat i, amb elles, construir un nou model productiu. Per tant, els governs i les administracions públiques poden i han d'intervenir en la defensa de la indústria i de l'ocupació.

L'agressió de la multinacional és brutal i demostra a les clares la falta de principis i de respecte als treballadors i treballadores. L'anunci del tancament, realitzat en plena pandèmia, amb el dolor, incertesa que ha generat, demostra el que li importa les vides i el treball a la multinacional.

Ara la multinacional intenta burlar l'actual legislació laboral, obstaculitzant i generant mil argúcies per ocultar, entorpir la informació econòmica, els processos productius, els intents d'ocultar que Nissan i Renault són la mateixa empresa, i per tant Renault, té responsabilitats en el tancament anunciat de les plantes de Nissan.

L'anunci del tancament de les seves plantes a Catalunya torna a posar de manifest el paper estratègic de la indústria i és una prova per a que el Govern, la Generalitat i les administracions juguin el paper que els correspon en la defensa de l'ocupació i de la indústria.