Eusebio Leal

Hermenegildo Altozano

La Piragua és pels ciutadans de L'Havana l'esplanada que s'estén als peus de l'Hotel Nacional, al costat del 'Malecón', on s'alça el monument al "Maine", el vaixell enfonsat amb una explosió -provocada o no- que va servir de pretext per a la intervenció dels Estats Units en la guerra hispano-cubana. Des dels anys del "Període Especial" (els anys més durs posteriors a la descomposició de la Unió Soviètica i van estripar en esquinçalls sense compassió el PIB cubà) la Piragua ha estat juntament amb l'escalinata de la Universitat i la Plaça de la Revolució un dels escenaris preferits dels músics cubans.

Torno a escoltar com Isaac Delgado canta El Solar de la California des de la Piragua en una nit havanera del 2012: 'Si quieres conocer como es La Habana, andar La Habana, Centro Habana, la verdadera Habana (...) Oyee, andar La Habana, con Eusebio Leal i conmigo...'.

'Andar La Habana, con Eusebio Leal'. Recordo ara que va ser en el 'Malecón', a l'altura de la Piragua, que vaig conèixer Eusebio Leal. "Ahí va Eusebio Leal", em va dir el xofer. Vaig aixecar la mà per a saludar-lo quan els nostres cotxes van quedar parells en el semàfor de 23 i Malecón i Eusebio va obrir la porta del seu per a venir a fer-me una abraçada, a la qual van seguir moltes altres cada vegada que ens trobàvem a l'Havana Vella, a l'avió d'Ibèria o a una reunió d'empresaris.Eusebio Leal

Eusebio caminava per l'Havana Vella amb pas lleuger com qui nota que el temps és estret. Eusebio, amb les seves maneres cardenalícies (es diu que va arribar a dir al Cardenal Ortega que d'haver seguit els seus estudis en el seminari el cardenal hagués estat ell), la seva cultura àmplia i la seva paraula determinada va aconseguir que Fidel Castro atorgués un règim foral a l'Havana Vella en el qual, dins dels límits de no dur la contrària al Cap de la Revolució, podia desfer i fer –sobretot fer- el que li semblés oportú.

Potser per gaudir del favor especial del Comandant no van faltar els qui en els anys de barbàrie van qüestionar l'afany d'Eusebio per preservar una memòria urbana que necessàriament parlava de la petjada profunda d'Espanya i van travessar els pals de l'enveja i la maledicencia en les rodes de l'Oficina de l'Historiador de l'Havana.

Si fos cert que les ciutats tenen també el seu àngel custodi Eusebio Leal seria l'àngel custodi de l'Havana Vella en la tasca d'espantar els dimonis urbanístics del comunisme científic i de ventar els embats dels franquiciats de McDonald's.

L'última vegada que em vaig trobar amb Eusebio ja li apuntaven els colors de la malaltia. Estava feliç perquè esperava al seu fill, que acabava d'arribar d'Espanya. Uns mesos abans havíem sopat a casa de Sergio Meisler on vam parlar de les celebracions del V Centenari de la Ciutat i vam parlar també, ara ho recordo, del Desastre de Annual. Ens vam prometre que ens trucariem i ens veuríem.

Després, quan la visita dels reis a l'Havana, vaig poder seguir la imposició a Eusebio de la 'Gran Cruz de la Orden de Carles III' al Palau dels Capitans Generals. La primera vegada que vaig estar amb Eusebio a la seva oficina del Palau dels Capitans Generals em va portar a veure el Saló del Tron. Li vaig sentir dir que li agradaria que el rei d'Espanya s'assegués en aquesta butaca que li tenia reservada. Suposo que per a Eusebio aquella visita va ser un altre reconeixement que, com li agradava dir, encara que ell marxés deixava en cadascuna de les cantonades de l'Havana Vella plantats un arbre que encara continua donant fruits.