Cristina Fallarás. Periodista

El rei Felip VI passeja per un carrer sense gairebé gent, amb més periodistes que veïns. Els mitjans de comunicació cobreixen tan extraordinari esdeveniment. Els mateixos mitjans que porten una setmana preguntant a les autoritats, sense èxit, on s'amaga Joan Carles I, rei d'Espanya.

La situació que s'està vivint aquests dies a Espanya és d'una gravetat extraordinària. Es diu censura, censura oberta, censura explícita, censura acceptada per totes les parts sense una resposta contundent.

I em sembla evident que els mitjans de comunicació NO HAURIEN DE COBRIR cap acte de la Casa Reial o el Govern fins que no se'ls doni resposta a aquesta pregunta.

El rei passarà diversos dies passejant per carrers balears, acompanyat per desenes de periodistes que informaran puntualment d'una cosa tan rellevant com que el rei passeja, que el Cap de l'Estat passeja. Que passeja la seva gallarda figura passant-se per l'arc del triomf allò que, en teoria, aquests mitjans que li ballen l'aigua haurien de saber fa ja més d'una setmana.

Ah, però no anirà sol. Passejaran al costat del rei la ministra d'Educació, Isabel Celaá, el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, i la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto. Per quin motiu? Per deixar clar que elles i ell, com el Govern al qual pertanyen, també es passen per l'arc governamental el constitucional dret a la informació.

Perquè, sí, hi ha a la Constitució espanyola un dret a la informació. Més exactament a l'Article 20, relatiu als drets fonamentals i les llibertats públiques. En ell, entre altres, es reconeix i protegeix el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. A la qual cosa s'afegeix: L'exercici d'aquests drets no pot restringir-se amb cap mena de censura prèvia.

Censura prèvia. D'això es tracta. És a dir, que en aquest cas no ens estem referint a la llarguíssima tradició dels mitjans de l'autocensura en els assumptes de la monarquia.

Aquest és un capítol sobre el qual ja vaig escriure fa molt poc. Els mitjans aquesta vegada sí que volen saber. És més, no paren de preguntar i especular sobre el lloc on es troba ni més ni menys que Joan Carles I, rei d'Espanya, cap de l'Estat espanyol durant 40 anys. Li ho pregunten fins i tot aquells que defensen la tonteria segons la qual es tracta de "la vida privada" d'una "persona individual" (oh, les persones individuals, quin bonic concepte).

I a qui li ho pregunten? Doncs bàsicament a les autoritats, i per sobre de totes elles, al president del Govern, Pedro Sánchez.

Sánchez, igual que els seus ministres, igual que qualsevol governant o càrrec públic, estan on estan en representació de la ciutadania. No són ens autònoms. REPRESENTEN. En cas contrari, no estaríem parlant d'un règim democràtic sinó d'un règim dictatorial.

El Govern d'Espanya té L'OBLIGACIÓ d'informar els ciutadans i ciutadanes d'Espanya d'allò sobre el que se'ls pregunta referent al funcionament dels poders públics. Els mitjans de comunicació són els responsables que això succeeixi. En tots els casos excepte en un: LA CENSURA. En aquest cas es tracta d'aquest concepte al qual fa referència l'article 20 de la Constitució: CENSURA PRÈVIA. És a dir, "la facultat d'aprovar o prohibir determinat material o expressió abans que es faci públic".

Durant molts anys, els mitjans de comunicació han faltat al seu deure d'informar sobre els moviments i accions del rei Joan Carles I. Doncs resulta que, ara que finalment es decideixen a fer-ho, el Govern i la Prefectura de l'Estat ho impedeixen. De manera explícita. Fins el punt que fa ara exactament una setmana, el passat 4 d'agost, Pedro Sánchez va assegurar en roda de premsa no saber on es trobava el rei Joan Carles I. En el més que improbable cas que aquesta afirmació fos certa, es tractaria sens dubte d'una greu negligència en el desenvolupament de les seves funcions al capdavant del Govern d'Espanya. Si no ho fos, hauria mentit en seu parlamentària.

Mentrestant, les ministres i ministre del Govern de Sánchez acompanyen el rei Felip VI, fill de Joan Carles I, per deixar clar que no només és ell qui amaga informació, qui falta a la seva OBLIGACIÓ de respondre als mitjans de comunicació, és a dir a la ciutadania. Però, això sí, passeja.