Quim Pérez Gómez
Santiago Martín Barajas
Membres de l'Àrea d'Aigua d'Ecologistes en Acció

Durant el passat mes de gener, el temporal Gloria va assolar bona part de la Península Ibèrica, produint importants danys materials així com diverses víctimes mortals, i deixant àmplies zones, especialment a la costa mediterrània, totalment devastades. Això va ser degut a la força i intensitat del temporal, però també a l'existència de desenes de milers de construccions i altres instal·lacions situades a  zones de molt alt risc d'inundació, malgrat que la normativa vigent és ben clara sobre aquest tema i ho prohibeix taxativament.

Però a més de la devastació, el temporal Gloria també ens va deixar un nou espai de gran interès natural. La força de la tempesta va produir el desbordament d'un riu, la Tordera, a l'altura de la seva desembocadura, entre els municipis de Blanes (La Selva) i Malgrat de Mar (Maresme), conformant-se en aquest punt una barra de sorra contínua i paral·lela al mar. D'aquesta manera, ara el riu de la Tordera finalitza en una llacuna litoral tancada en superfície, filtrant-se l'aigua al mar a través de la barra de sorra. Es tracta d'una formació especialment interessant, poc freqüent i realment bonica. Immediatament després de formar-se, es van començar a generar els processos ambientals propis d'una llacuna litoral. Així, als pocs mesos, ja la utilitzaven com a lloc de nidificació diverses espècies d'ocells aquàtics i limícoles que fins aleshores no havien estat presents a la zona, i durant aquest passat mes d'agost, ha funcionat com a lloc de repòs per a un bon nombre d'ocells que migren seguint la línia de la costa, especialment limícoles. Així mateix, és previsible que aquest pròxim hivern sigui utilitzat també com a lloc d'hivernada per prou espècies d'ocells propis d'aiguamolls. I és molt possible que, si es consolida, passi a ser un dels principals aiguamolls costaners de la costa catalana, a més d'una tipologia molt poc freqüent.

Per tot això, les administracions amb competències en aquest nou paratge natural, l'Agència Catalana de l'Aigua, la Demarcació de Costes, i els ajuntaments de Blanes i Malgrat de Mar, han d'adoptar totes les mesures necessàries per garantir la seva conservació. No obstant això, les dues primeres entitats de moment no han començat amb bon peu. A la primavera, la Demarcació de Costes, que depèn del Govern central, va iniciar la "neteja" de branques i troncs de la barra de sorra, destruint diversos nius de corriols i altres ocells limícoles, per la qual cosa va ser denunciada i van aturar les obres. Gairebé alhora, l'Agència Catalana de l'Aigua, que depèn del Govern de la Generalitat de Catalunya, està procedint a la reparació de la canalització de la Tordera, mitjançant una escullera de d'uns quants metres d'alçada, en comptes d'augmentar l'amplària de la llera, la qual cosa evitaria el considerable impacte ambiental i paisatgístic que està produint, seria més barat i eficaç, i a més és el que es recomana en la normativa vigent. A diferència d'aquests organismes, els dos ajuntaments afectats han fet per protegir el nou paratge. En aquest sentit, van sol·licitar a la Demarcació de Costes la paralització immediata de l'esmentada "neteja", i han prohibit l'accés de persones a les zones més sensibles. També van instal·lar un observatori d'ocells i tenen previst l'establiment d'un segon.

El primer que hauria de fer ara la Generalitat és garantir la conservació del tram final de la Tordera, la seva desembocadura i la llacuna que s'ha format, que per cert ja formaven part de la Xarxa Natura 2000, mitjançant l'aplicació rigorosa i efectiva de la normativa ambiental, impedint així que es duguin a terme actuacions a la zona que afectin negativament els seus valors naturals. En aquest sentit, hauria de procedir-se a reubicar els càmpings existents al costat de la desembocadura, en tots dos marges del riu, perquè a més d'exercir una important pressió sobre aquesta nova àrea natural, es troben situats a zones de molt alt risc d'inundació pel que, per raons ambientals i de seguretat de les persones, i d'acord amb l'article 28 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, haurien d'eliminar-se i reubicar-se en altres zones pròximes on no existeixi aquest risc. D'aquesta manera es reduiria la pressió que actualment exerceixen sobre el riu i la llacuna (estan situats a escassos metres de tots dos), a més de desaparèixer el risc pels usuaris/es dels càmpings.

La naturalesa, a través del temporal Gloria, ens ha regalat un nou espai de gran interès natural, per la qual cosa les diferents administracions implicades: Generalitat de Catalunya, Govern central i ajuntaments, han de fer tot el que estigui al seu abast  per garantir la conservació d'aquest nou i singular espai natural que ara tenim. D'aquesta manera és previsible a més que la seva riquesa ambiental continuï augmentant en els pròxims anys. No podem deixar passar aquesta oportunitat.