Tornem a l’escola sense por

              Primer dia de classe a una escola de Barcelona. EFE / Enric Fontcuberta

Jordi Muñoz

Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Possiblement l’actualitat política ho taparà, però la notícia més important d’aquesta setmana, sense cap mena de dubte, és la tornada a l’escola. Després de sis mesos d’interrupció, els nens i nenes i els joves de tot Catalunya han pogut, finalment, tornar a les aules.

Moltes famílies s’ho miren amb una preocupació lògica: al capdavall, estem en un context de pandèmia i tots tenim com a prioritat protegir la salut, la nostra i la dels que ens envolten. En aquest context, doncs, s’imposa la prudència. Però la tornada a l’escola no hauria d’estar dominada per la por, sinó per l’alegria. Perquè l’escola és més segura del que diuen els qui aquests dies alimenten irresponsablement el discurs de la por. L’escola és un entorn controlat i segur. S’hi conviu moltes hores, sí. Però amb grups ben delimitats. I la immensa majoria de centres ha fet una feina esplèndida preparant uns plans d’obertura que equilibren els criteris sanitaris amb els educatius. Per això cal que confiem en els professionals i també en els nens i nenes i adolescents, que sovint són més responsables que molts adults. Si es ventilen bé les aules, es mantenen les distàncies i la mascareta, i s’insisteix en la higiene de mans, l’escola no té per què suposar un focus de contagi més gran que qualsevol altra activitat social de les moltes que es fan aquests mesos.

L’escola és segura sobretot perquè permet detectar contagis i aïllar preventivament els grups. A diferència del que passa, per exemple, a bars i restaurants o al transport públic, si es detecten casos a l’escola hi ha instruments per fer el seguiment i tallar la cadena de contagis, amb quarantenes. Per això, cada cop que llegim que s’ha tancat un grup, serà en realitat una bona notícia, perquè ens indicarà que hi ha una cadena de contagi que s’ha pogut detectar i tallar a temps.

Ara bé, el més important és saber que l’escola és un servei essencial i que si està tancada en pateixen les conseqüències els infants i les seves famílies. I, per extensió, el conjunt de la societat. Després de sis mesos tancada, hem pres consciència tots plegats –per si en quedava algun dubte– del paper absolutament fonamental que té l’escola en la nostra societat.

Perquè a l’escola s’hi va en primera instància a aprendre i a formar-se, d’una manera que les pantalles no poden suplir. Totes les famílies hem vist que l’aprenentatge a distància difícilment podrà substituir el que es fa a les aules. Especialment quan les famílies han de treballar, i encara més en aquells casos en què no es dominen les llengües del lloc. Per això, la interrupció de l’escola presencial suposa un retrocés en l’aprenentatge, que és especialment acusat per aquells nens amb més dificultats acadèmiques i socioeconòmiques. Per això, si no es garanteix l’educació presencial i es posen recursos per compensar el temps perdut, potser veurem un increment del fracàs escolar i de l’abandonament dels estudis per part de joves que no hagin pogut seguir el vincle amb els seus mestres i professors.

Però a més, a l’escola no s’hi va només a aprendre temari i a graduar-se. També és un espai de socialització, de vincle amb el barri i l’entorn, d’aprenentatge entre companys i de garantia de benestar per a la canalla. A l’escola hi ha menjador –tan important per molts infants, malauradament–. I a l’escola hi ha professionals que detecten i poden ajudar els alumnes davant de tota mena de problemàtiques de salut i socials. Per això, sense l’escola, els nostres infants i adolescents estan més desemparats.

I, evidentment, l’escola té també una funció de conciliació laboral. L’escola no és un pàrquing, però sí que és un dels elements que ajuda les famílies treballadores a poder treballar amb la tranquil·litat que els seus fills i filles estaran segurs i ben atesos. I això és fonamental per a les famílies, però també per al bon funcionament de les empreses i del país en general. Tots els alumnes de l’educació obligatòria –fins a 4t d’ESO– haurien d’anar cada dia a l’escola o a l’institut. I si aquest curs no es garanteix aquest dret, les famílies hauran de lluitar per reclamar-lo. I reclamar, també, un permís remunerat per poder cuidar els fills si s’han de quedar a casa.

Ara, un cop obertes les escoles, el repte és que no tornin a tancar. No ens enganyem: la principal amenaça per a l’escola ve de fora. Si la transmissió comunitària del virus baixa, les escoles podran seguir obertes sense gaires problemes, tret dels grups que puntualment s’hagin de posar en quarantena.

Però també es poden fer coses des de dins dels centres per ajudar que les escoles es puguin mantenir obertes. Esponjar l’activitat i ventilar les aules, respectar i fer respectar les normes i protocols, fer tantes activitats a l’aire lliure com sigui possible i incorporar més professionals als centres per poder anar reduint els grups. També serà imprescindible que els protocols i la coordinació entre els CAP i les escoles i els instituts funcionin, que es compleixin de manera àgil i estricta les quarantenes. És, per tant, feina de tots: en primera instància de l’Administració, però també de les famílies, els alumnes i els treballadors i treballadores dels centres. És un esforç que cal fer, perquè l’escola és una peça clau: sense escola no hi ha república.