La tercera República, només una qüestió de temps

Virginia P. Alonso

Directora de Público

Un dels papers fonamentals dels mitjans de comunicació és oferir respostes a les preguntes que es planteja la ciutadania. Això és el que han fet, de manera conjunta, 16 publicacions periodístiques davant la negativa del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) a prendre el pols a l'estat de l'opinió pública sobre la monarquia: revelar i analitzar els resultats de l'enquesta més gran feta mai sobre aquesta institució.

Gairebé 2.000 persones van cobrir en tot just 24 hores els 32.000 euros necessaris perquè pogués dur-se a terme. Hi ha una interpretació ben assenyada per explicar aquesta velocitat de recaptació: les ganes dels espanyols per saber què opinen els seus congèneres sobre la qüestió monàrquica, atès que l'última vegada que el CIS va preguntar per aquest assumpte va ser en el 2015. Un interès que a Público ja intuíem des que fa més de dos anys vam llançar una campanya de signatures per un referèndum que avui recull ja més de 257.000.

L'enquesta, realitzada per l'institut d'opinió 40dB. (dirigit per la sociòloga Belén Barreiro), és única per diversos motius, però sobretot perquè dóna respostes a qüestions que mai en la història de la democràcia s'havien plantejat de manera oberta a l'opinió pública.

Quan el CIS ha preguntat, ho ha fet per la institució, i en raríssimes ocasions per les persones que la integren. Ara, l'enquesta impulsada per la Plataforma de Mitjans Independents (PMI) dona detalls de la percepció dels ciutadans sobre aspectes de Felip VI, la reina Letizia, Joan Carles I i la reina emèrita Sofia desconeguts fins el moment: la seva ubicació ideològica, les seves qualitats i atribucions, les seves preferències en el model territorial. Ofereix, a més, dades creuades per territoris, la qual cosa permet indagar en la percepció de la monarquia que es té a Catalunya, Andalusia o Comunitat de Madrid, per exemple. I pregunta a persones de 16 i 17 anys, que habitualment no s'inclouen en aquesta mena de sondejos.

Aquestes són algunes de les conclusions:

1. Els qui no van votar la Constitució són republicans

Els ciutadans que no van poder votar la Constitució del 1978 són els qui es decanten més clarament per una república: aquells d'entre 16 i 54 anys. En general, el 40,9% dels espanyols votaria aquesta opció. Però només es troben percentatges superiors a aquesta mitjana entre els més joves: la república seria l'elecció per al 48,6% dels qui tenen entre 16 i 17 anys, el 54,6% dels de 18 a 24 anys, el 46,6% dels de 25 a 34 anys i el 41,4% dels de 34 a 44 anys; entre els de 45 a 54 anys, el percentatge baixaria al 39,5%, encara que l'opció de la república continuaria sent la més votada.

Només els de més de 55 anys i, sobretot, els de més de 65, prefereixen monarquia, encara que en cap dels dos casos aquesta opció representa més del 50%: 47,3% per als últims i 38,6% per a la franja de 55 a 64 anys.

El desacord dels joves amb la monarquia és un clam quan se'ls pregunta pel seu grau de satisfacció amb la institució: el 43,5% de 18 a 24 anys situa aquesta satisfacció entre el zero i l'u. El mateix fan el 38,5% de 16 a 17 anys i el 31,7% de 35 a 44 anys. En una escala d'1 a 10, la satisfacció mitjana dels joves amb la monarquia es troba entre el 3,1 i el 3,9; molt per sota del 4,6 de la mitjana global.

Passa el mateix quan se'ls pregunta per la confiança que els desperta la monarquia. De totes les variables que s'ofereixen en l'enquesta (Parlament, Forces Armades, partits polítics, poder judicial, mitjans de comunicació, sindicats, Església catòlica i monarquia), aquestes dues últimes són les que pitjor valoració reben per part dels joves. En el cas de la monarquia, el suspens és generalitzat en totes les franges d'edat, excepte en la dels majors de 65 anys, però són els més joves els que pitjor nota posen a la institució: per sota del 3 entre els 16 i 24 anys; per sota del 4 entre 35 i 44 anys; i entre 4,3 i 4,6 dels 45 als 64 anys.

Així, a mesura que augmenta l'edat, disminueixen la insatisfacció i la desconfiança.

Aquesta proporcionalitat es repeteix gairebé mil·limètricament en les valoracions als membres de la Casa Reial. A més joventut, pitjor valoració (excepte en el cas del rei emèrit, a qui el grup de 16-17 anys li dóna més nota que els qui estan entre els 18 i els 44 anys).

La realitat d'una república a Espanya és, per tant, només qüestió de temps.

2. Els espanyols demanen un referèndum

El 47,8% dels ciutadans creu que és necessària la celebració d'un referèndum per a poder triar entre monarquia i república.

L'única franja d'edat en la qual pesa més el 'no' a la votació és, un altre cop, en la de més de 65 anys; i, així i tot, el 41,1% tria el 'sí' al referèndum. Per sobre del 50% de suport a la votació, tres grups d'edat: el de 25 a 34 anys (54,3%), de 16-17 (56,1%) i de 18 a 24, el més favorable, amb un 60,9%. No obstant això, el percentatge de 'no ho sé' en aquests tres grups és elevat: 17,6% per als de 18 a 34 anys, i del 35,2% per als més joves, entre els quals només el 8,8% no considera necessària la convocatòria del referèndum.

Entre els votants d'Unidas Podemos és irresistible el 'sí' (un 94%); a bastant distància, els del PSOE també avalen el 'sí', però amb un percentatge molt inferior: del 59,8%. Per la seva part, el 75,2% i el 74,6% dels afins a PP i Vox, respectivament, consideren que no és necessari, una opció que també tria el 57,3% dels electors taronges.

Quant a les comunitats autònomes, Catalunya és la que més clarament es posiciona a favor d'un referèndum (així ho reivindiquen el 68,4% dels enquestats), seguida del País Valencià (41,6%).

3. La institució monàrquica surt pitjor parada que els seus membres (amb l'excepció del rei emèrit)

En una escala d'1 a 10, els espanyols situen de mitjana en un 4,6 el seu grau de satisfacció amb la monarquia. Els més insatisfets són els votants d'Unidas Podemos (1,6) i els més satisfets, els del PP (7). Per franges d'edat, només entre els que tenen més de 65 anys es dóna un aprovat a aquesta qüestió (5,7). I per territoris, els catalans són els únics que la valoren amb un suspens (2,9).

En la mateixa escala d'1 al 10, els espanyols donen de mitjana un 4,3 a la confiança que els inspira la institució monàrquica (la mateixa nota que l'última vegada que va preguntar el CIS, en el 2015). No obstant això, quan se'ls demana que avaluïn (de l'1 al 10) als membres de la Casa Reial, el rei Felip VI i la seva mare, la reina emèrita Sofía, treuen un aprovat folgat (5,8 i 5,9, respectivament), enfront dels suspensos de la reina Letizia (4,7) i de Joan Carles I, que és qui rep la pitjor nota de tots: un 3,3. Els espanyols no havien pogut opinar sobre el rei emèrit des del 2008, quan encara ocupava el tron, última vegada que es va demanar la seva valoració en el CIS.

Entre els votants dels diferents partits, només els d'Unidas Podemos suspenen el rei Felip (li donen un 2,8). La resta l'aproven, i amb nota: PSOE amb un 6,1, Ciutadans amb un 7,7, Vox amb un 8,1 i PP amb un 8,3. Per edats, els majors de 25 anys també ho valoren amb més d'un 5. I per territoris, aprova en tots amb més d'un 6, excepte a Catalunya (3,6). És a dir, que a Felip VI no li han afectat, o li han afectat poc -quant a valoració ciutadana-, els escàndols del seu pare.

Per contra, al rei emèrit només li donen més d'un 5 PP i Vox (5,7 tots dos) però, per franges d'edat, ni una sola li aprova, sent els més disconformes els ciutadans entre 16 i 24 anys. Passa el mateix per comunitats autònomes: suspens generalitzat, especialment a Catalunya (1,9).

A la llum d'aquests resultats, sobretot els que tenen a veure amb Felip VI, sorprèn encara més que el CIS no hagi volgut preguntar per aquest tema.

4. Canviar el model d'Estat: paraules majors, de moment

El 40,9% dels espanyols votaria per una república en cas de celebrar-se un referèndum, enfront del 34,9% que ho faria per la monarquia. Però un 12,9% manifesta no saber què votaria, un 6,4% no aniria a votar i un 4,9% ho faria en blanc; aquestes tres últimes variables, encara que no són homologables, sumarien un 24,2% del total. És a dir, un de cada quatre espanyols no sabria què votar, no votaria o ho faria en blanc.

Per afiliació política, els més indecisos són els votants de Ciudadanos (el 10,1% no sabria decantar-se per monarquia o república), seguits dels del PSOE (8,6%) i els del PP (7,5%). Per grups d'edat, tots es mostren dubitatius per sobre del 13%, llevat dels  de més de 65 anys (10,2%). Per territoris, la més segura seria Catalunya, i encara així el 9,6% dels seus habitants no sabria que votar.

Aquests resultats apunten al fet que, per molt de desgast que presenti la institució monàrquica, si avui se celebrés un referèndum per a triar el model d'Estat no hi hauria clares majories o, almenys, seria difícil anticipar el desenllaç.

5. Els altres republicans, a banda dels joves

El 91,1% dels qui se situen en l'espectre ideològic d'Unidas Podemos triaria una república en un eventual referèndum. És la postura més definida a l'àmbit de les afinitats polítiques de l'enquesta. Són a més els únics convençuts que la seva opció seria la guanyadora en aquesta votació (ho pensa el 55,9%). A bastant distància els segueixen els votants del PSOE: un 55% triaria també república, la qual cosa crida l'atenció si es té en compte el suport tancat del seu partit a la monarquia; en aquest grup, no obstant això, en ser preguntats per l'opció que guanyaria, el resultat llança una forta divisió: el 38,2% creu que triomfaria la república enfront del 37,2% que pensa que ho faria la monarquia.

En aquest aspecte, les diferències entre l'electorat del PSOE i d'Unidas Podemos són clares. Igual que es fan patents en ser preguntats per la necessitat de la celebració d'un referèndum: el 94% dels qui voten Podemos creuen que és necessari, en contrast amb el 59,8% dels pròxims al PSOE.

També són els votants de Podemos els que es mostren més convençuts que Felip VI coneixia les suposades comissions il·legals rebudes pel seu pare (ho creu el 87,7% enfront del 56,6% del PSOE) i els únics que pensen que se'n va beneficiar (el 70% enfront del 32,6% entre els socialistes).

Catalunya és l'únic territori dels reflectits en l'enquesta en el qual es triaria una República, opció que rep el 66,5% dels vots. A la resta guanyaria la monarquia, encara que en cap amb un suport superior al 50%.

6. PP i Vox, de la mà; Ciudanos es desmarca

Els electors de PP (7), Vox (6,8) i Ciutadans (6,2) són els qui estan més satisfets amb la monarquia. Preguntats pel grau de confiança en la institució, els del PP i Vox ofereixen valoracions similars (7,1 i 6,8, respectivament), i els de Ciudadanos l'avaluen sensiblement per sota (5,9). Aquesta bretxa es fa més notable en successives respostes durant l'enquesta.

Per exemple, si el 58,1% de votants de PP i el 58,5% dels de Vox consideren que és necessari modificar la Constitució, aquest percentatge puja fins al 72% en el cas dels afins a Ciudadanos. Passa el mateix quan responen sobre si és necessari un referèndum entre monarquia i república: pels pròxims a PP i Vox no ho és (75,2% i 74,6%, respectivament), i tampoc pels de Ciudadanos, encara que amb un percentatge molt inferior: 57,3%.

Pel que fa a l'opció que triarien, els votants dels tres partits es decantarien per una monarquia, però davant del 79,2% de Vox i al 76% del PP, els votants de Ciudadanos ho farien en un 59,8%. Quelcom similar succeeix amb les seves valoracions sobre Felip VI i Joan Carles I: si els votants de PP i Vox donen més d'un 8 al primer i un 5,7 al segon, la nota de Cs és del 7,7 per a l'actual rei i d'un suspens per a l'emèrit: 4.

No obstant això, on es fan més palpables aquestes diferències és en els canvis a introduir en la monarquia. El 45,6% dels qui van votar a Ciudadanos es mostren molt d'acord que el rei pugui ser jutjat pel seu actes durant el seu regnat, enfront del 29% i 29,7% dels afins al PP i Vox, respectivament. El 65,6% dels primers estan igualment molt d'acord que hauria de modificar-se la Constitució perquè l'home no tingués prioritat sobre la dona en l'accés al tron, mentre que aquest percentatge es redueix al 50,2% entre els qui voten al PP, i al 37,7% en el cas de Vox (l'únic partit, per cert, en el qual menys del 50% dels ciutadans es mostren totalment d'acord amb aquesta opció). També els votants taronges que demanden més transparència a la família reial són més nombrosos que els dels altres dos partits.

7. Felip VI és de dretes, excepte pel votant del PP

En una escala en la qual 0 és l'extrema esquerra i 10 l'extrema dreta, els espanyols situen a a Felip VI de mitjana en el 6,5, és a dir a la dreta. Aquí, les diferències més significatives es donen entre els electors d'Unidas Podemos i els del PP; els primers el situen en un 7,9 (és a dir, més a la dreta que la mitjana, però no en l'extrema dreta) i els segons, en el centre, amb un 5,9. Només el 2,2% dels votants morats creu que no té ideologia, enfront del 17,2% de Vox, 15,3% del PP, 14,1% de Ciudadanos i 9,3% del PSOE.

De nou, per territoris la diferència torna a marcar-la Catalunya, on el situen en el 7,4 en aquesta escala.

La ciutadania situa el rei emèrit  més a la dreta que el seu fill, en el 7. No es donen grans diferències entre els votants dels diferents partits, excepte, una vegada més, entre els d'Unidas Podemos, que col·loquen Joan Carles I en un 8,5 (encara dreta, però a un pas de l'extrema dreta). Pels ciutadans de Catalunya, estaria en el 7,6. I, per franges d'edat, per sobre del 7 ho situen els d'edats compreses entre els 16 i els 34 anys, i les persones de més de 65.

La reina Letizia, no obstant això, és percebuda pels espanyols com una persona més de centre: de mitjana la situen en el 5,7.

Quant a la percepció dels ciutadans sobre les inclinacions més o menys centralitzadores dels membres de la Casa Reial, a Felip VI se li situa en un 3,9 en una escala en la qual entre zero i 4 s'és "procliu a la centralització" i entre 6 i 10, a la descentralització. A Joan Carles I se li atorga un 3,7 (més centralitzador que el seu fill) i a Letizia, un 4,4.

I quatre boles extra

    • Encara que les respostes dels electorats de Vox i del PP són bastant coincidents en aquesta enquesta, s'aprecia una tendència de Vox a construir una identitat pròpia, que els diferenciï dels populars. A la pregunta de "En quina mesura és important per a tu viure en un país governat democràticament?", els votants de tots els partits afirmen en percentatges superiors al 70% que ho és "extremadament", excepte els de Vox, on el 61,4% tria aquesta opció i el 2,2% afirma que no és "gens important". També el 39,4% d'aquest electorat diu sentir-se "gens ni mica" satisfet amb el funcionament de la democràcia, enfront del 18,3% del PP, el 15,8% de Cs, el 11,3% d'Unidas Podemos i el 6% del PSOE.
    • Els electors del PP són els únics que aproven a l'Església catòlica, amb un 5,6, en l'apartat de confiança en les institucions. Els mitjans de comunicació i el Parlament només reben l'aprovat dels afins al PSOE (5,3). Els votants de Vox, PP i Cs són els únics que donen en aquest capítol institucional valoracions superiors al 7, amb una coincidència: les Forces Armades reben un 8,3 del PP, un 7,9 de Vox i un 7,5 dels taronges. A part, en el PP li donen un 7,1 a la monarquia.
    • A la pregunta de "Si haguessis pogut votar en el referèndum per a la ratificació de la Constitució espanyola de 1978, què hauries votat", els afins a Podemos són els que més haurien votat en contra (el 26,1%), seguits des de lluny dels del PSOE (9,8%).
    • Els votants de PP i Vox són els més indecisos a l'hora de triar entre una eventual república amb un president triat pel Parlament i amb pocs poders o una altre amb un president triat pels ciutadans i amb amplis poders: el percentatge dels qui no saben què triar és del 29,5% entre els seguidors d'Abascal i del 27,4% entre els de Casado. L'electorat d'Unidas Podemos és el que té més clar que triaria la segona opció (59,7%) i el del PSOE li segueix de molt a prop amb un 59,5%. Aquesta és l'opció preferida per tots els espectres polítics, excepte pels votants de Vox.