La situació actual de la COVID-19: raons per a preocupar-se

La situació actual de la COVID-19: raons per a preocupar-se

Antoni Trilla
Metge de l'Hospital Clínic – Universitat de Barcelona

Estem en plena segona onada de la pandèmia de la COVID-19. Hi ha un augment ràpid de casos a tota Espanya i el nostre sistema sanitari es troba pròxim a la saturació. Això significaria que no podríem fer la nostra feina com hem de fer-la. No hi haurà suficients llits per ingressar els pacients amb COVID i sense COVID que ho precisin, ni tampoc n'hi haurà a les UCI per malalts greus, COVID i no COVID. I als Centres d'Atenció Primària tampoc les coses tampoc seran millors, sinó més aviat iguals o pitjors. L'excés de treball i la falta de professionals sanitaris suposen una combinació molt perillosa per a tothom.

Les característiques de les dues onades epidèmiques (gener-maig i juny-agost) són diferents. Ara diagnostiquem més casos i els pacients són una mica diferents. El virus és essencialment el mateix: no és ni més ni menys greu i potser és una mica més contagiós. En la primera onada l'edat dels pacients va ser de 60 anys i ara és de 40 anys. Detectem més casos lleus i més casos sense símptomes. Els pacients greus arriben abans a l'hospital i romanen menys dies ingressats. Els pacients molt greus que ingressen a les UCI són iguals que en la primera onada. Ho passen molt malament i s'hi estan setmanes a l'UCI. Els podem tractar ara millor: la mortalitat ha baixat, però encara mor 1 de cada 100 pacients, deu vegades més que amb la grip.

Ara ens contagiem els uns als altres amb facilitat. Ens contagiem a tot arreu: en el treball, a les reunions familiars, a les reunions amb amics: el virus ens acompanya i necessita que estiguem junts per transmetre's. Segur que tots coneixem a més d'una persona que ha passat la COVID-19. Si l'espai és tancat (una habitació, un local) el risc de contagi és 20 vegades més alt que en un espai a l'aire lliure. Cal esforçar-se per a no contagiar ni contagiar-nos. Cal seguir sempre bé les mesures de protecció i, ara més que mai, evitar o reduir al mínim els nostres contactes familiars i socials. Si no hi ha contacte, no hi ha contagi.

Què podem fer cadascun de nosaltres per a protegir-nos i protegir els altres?: Unes poques coses bàsiques: 1.- Mantenir la distància física entre nosaltres (com més a prop estem, més probable és que entrem en contacte amb les gotetes que produïm en parlar, tossir o esternudar que són el mecanisme principal de contagi); 2.- Portar sempre ben posada la mascareta (redueix el risc de contagi i redueix la dosi de virus que podem respirar en entrar en contacte amb una persona infectada) i canviar-la quan toca (si no, perd eficàcia); 3.- Rentar-nos moltes vegades les mans; 4.- Evitar romandre en espais tancats molt concorreguts o, en tot cas, fer-ho el menor temps possible; 5.- Netejar adequadament les superfícies (taules, teclats d'ordinador, la casa) i 6.- Ventilar la casa i el lloc de treball amb freqüència (que corri l'aire...). De fet, ja ho sabíem, però no ho fem ni tots, ni sempre, ni bé.

El coronavirus segueix entre nosaltres i la major part de nosaltres (fins a 8 o 9 de cada 10 persones) pot infectar-se (no té immunitat). Hem recuperat gran part de la mobilitat i el contacte entre nosaltres és més freqüent i repetit. El risc de contagi ha augmentat i el nombre de casos està pujant ràpidament a les zones d'especial risc: molta gent, condicions precàries de l'habitatge, treball i altres circumstàncies socials.

Quan fracassa l'estratègia d'atac (buscar al virus: el rastreig, les proves massives) cal replegar-se i fer servir l'estratègia de defensa. Aquesta inclou mesures més restrictives com el tancament de determinades activitats o la recomanació de reduir la mobilitat: els confinaments. Mai són decisions fàcils d'acceptar, però arribats a aquest punt no disposem de millors alternatives.

Tots estem cansats i enfadats. Tenim una sensació d'esgotament derivada dels efectes de la pandèmia en les nostres vides. Les emocions viscudes (por, ansietat, solitud, desesperació, impotència) han estat intenses i han esgotat bona part de les nostres energies.

Estem preocupats, amb raó, perquè no sabem si aconseguirem superar de nou aquesta escomesa del virus. Aquesta és una carrera de llarga distància, una marató: cal mantenir un ritme adequat i estar alerta per evitar defallir. Ningú va dir que seria fàcil. Cal mantenir la calma, insistir i posar-li les coses molt difícils al coronavirus. La clau és fer-ho tots junts. Ens enfrontem a setmanes o mesos molt complicats. La situació és molt compromesa. El virus ha accelerat a fons i nosaltres hem de frenar-lo. Podem fer-ho: reduir la nostra mobilitat i reduir els nostres contactes és reduir els contagis, els malalts i els morts per COVID-19. Com diu un missatge que circula aquests dies per la xarxa: "Si no tens símptomes, no surtis a buscar-los. Si tens símptomes, no surtis a repartir-los".