Guerra al Tigré: un conflicte armat ignorat de conseqüències imprevisibles

Refugiats del Tigré a la ciutat fronterera de Hamdayet, al Sudán. EFE/EPA/LENI KINZLI

Dr. Jordi Loscos

President de Proyecto Visión

Proyecto Visión (PV) és una ONG d’àmbit estatal, que desenvolupa projectes de salut ocular al Tigré, al Nord d’Etiòpia, des de fa casi trenta anys. El Tigré és una de les zones més desafavorides de l’Àfrica Subsahariana. Avui, a més, es troba militarment bloquejada. Totes les seves vies de comunicació i transport es troben bloquejades.  En aquesta regió es troba una part dels 1.000 milions de persones que sobreviuen amb menys d’un Euro al dia i que ara pateixen de nou les conseqüències d'un conflicte armat.

Al Tigré, la proporció d’oftalmòlegs per habitants és de dos per cada set milions de persones. Us imagineu una població com Catalunya, Madrid o un milió menys que Andalusia amb únicament dos oftalmòlegs per cobrir les necessitats de tot el territori? No ens ha d’estranyar, doncs, que la ceguesa per cataractes, tracoma, glaucoma o defectes refractius arribi a un índex inacceptable. És el que anomenem, ceguesa evitable, reversible en unes condicions de vida dignes, amb accés a l’aigua potable, a l’escolarització, a la prescripció d’unes ulleres o a una operació de cataractes. Un elevat índex de ceguesa condiciona el desenvolupament, en tant què, retroalimenta un pervers cercle viciós: la ceguesa genera pobresa i la pobresa genera ceguesa. I, què genera més pobresa que una guerra?

D’ençà que el prematur Premi Nobel de la Pau, Aby Ahmed Alí, ha declarat la guerra al Tigré, tots els esforços per trencar aquest cercle viciós estan en risc. No sabem que quedarà dels hospitals construïts durant aquests anys, ni de l’Escola d’infermers especialitzats en oftalmologia, de la Clínica oftalmològica, a la situada ciutat de Mekelle.

A la Clínica hi treballa personal qualificat format durant aquests anys, atenen unes 10.000 visites a l’any i es fan unes 1000 cirurgies. Tot aquest treball i l’esforç de molta gent anònima de tants anys està en risc pel gran fracàs de la intel·ligència, la suprema expressió de l’estupidesa humana que és la guerra. No entenem que es pugui donar el Premi Nobel de la Pau a algú que no porta a la sang aquesta màxima, a algú que escolta més les veus que inciten a les armes que a les conciliadores.

No podem jutjar qui té més o menys raó perquè suposem, que com a qualsevol conflicte es barreja en major o menor grau una responsabilitat . No sabem geopolítica com per arribar a entendre si la construcció de la presa del Renaixement Etíop encaixa en aquest conflicte. L’aigua del Nil és un recurs molt valuós per a tants implicats, i potser existeixes interessos amagats per tal de desestabilitzar la zona. El que sí sabem amb certesa, és el que comporta la barbàrie de la guerra: morts, orfes, fam, violacions, desplaçats, mutilats, vides trencades, generacions perdudes. Pobresa, ceguesa i tornar a començar.

Sospitem que, tancar les comunicacions, limitar l’accés i expulsar periodistes de la zona de conflicte, pressionar alts càrrecs de la Unió Africana pel fet de ser del Tigré i acusar al Dr. Tedrós, director general de la OMS, de vendre armes al poble tigrinya no es un bon presagi. Des de la distància i amb l’esperança d’equivocar-nos, ningú pot descartar que no estem davant d’un conflicte ètnic de conseqüències imprevisibles.

Sol·licitem als mitjans de comunicació que s’interessin per aquest conflicte i donin a conèixer a l’opinió pública la tragèdia d’aquesta guerra, informant de manera rigorosa i responsable les seves causes. La gran capacitat d'influència dels mitjans ha de pressionar en favor d’una mediació internacional, ha d’incomodar al botxí sigui del costat que sigui.

Hem d’aixecar la veu i cridar, si cal, per donar-la a aquells que no en tenen. Es la nostra i la vostra obligació.

No podem fer res més que posar-nos al costat de milió de persones que viuen amb menys d’un euro al dia, perquè ells, sempre són els que perden totes les guerres.