Sergi Sol

Periodista

La projectada fusió entre el BBVA i el Banc de Sabadell ha portat a col·lació dos dels grans bancs americans: JP Morgan i Goldman Sachs, els reis de Wall Street, els assessors respectius de BBVA i Sabadell en la sempre complicada arquitectura financera. Es parla d'una fusió, ara en suspens, encara que més aviat es tractava d'una absorció. El peix gran es menja el petit.

Les accions del Banc de Sabadell estan al límit de ser considerades "chicharros". El que en l'argot borsari és una acció sense valor. Chicharro, de l'euskera, és un sorell. Un peix de tan escàs valor a les llotges que a vegades acaba sent rebutjat o retornat a la mar per a ser pastura d'altres peixos. Un veritable "chicharro" és Abengoa, l'empresa del ministre Borrell, que cotitza en borsa a dos cèntims l'acció. Deu vegades menys que el Sabadell. És clar que la gent que fa pocs anys va invertir en el banc que amb Rajoy es va endur la seva seu social fora de Catalunya ha perdut nou de cada deu euros invertits.

El Sabadell va contractar com a assessor financer en aquesta negociació a Goldman Sachs, una de les companyies multades pel Govern dels Estats Units per l'escàndol de les hipoteques subprime. Li van imposar una sanció de 5.000 milions de dòlars. Goldman Sachs es troba darrere de les més dubtoses estratagemes financeres, dels diners fàcils, de l'especulació salvatge, de la ruïna de milers de persones. Goldman Sachs és un veritable tauró de les finances i les seves relacions amb el poder polític li han guanyat sucosos rèdits. Els Clinton van rebre una pluja de milions  per part de Goldman per a les seves campanyes. Hillary Clinton, en particular, era remunerada amb 250.000 dòlars per conferència.

Però és JP Morgan, el banc més gran dels Estats Units, del món, només superat per bancs xinesos. JP Morgan va ser un dels responsables del crack del 29, la més famosa crisi del món modern. Un veritable desastre.

La companyia americana tenia una relació privilegiada amb la Casa Blanca. De fet, van participar en el disseny i comercialització dels anomenats bons patriòtics, creats per finançar la participació dels Estats Units en la I Guerra Mundial, la primera compra massiva a crèdit per obtenir futurs interessos. Després, en els feliços anys 20, va arribar la compra massiva d'automòbils i electrodomèstics casolans. I es va popularitzar el compri avui i pagui demà o en còmodes terminis.

Aquesta febre es va traslladar a la Borsa de Nova York, en altre temps un club d'aristòcrates que feien negocis any rere any. Fins que van obrir les portes a classes menys riques, fins i tot a treballadors atrets per la cobdícia dels diners fàcils. Però aquests desconeixien els secrets de Wall Street i els tripijocs entre els seus autèntics  propietaris, que comptaven amb la permissivitat del Govern federal. Banquers i industrials de noble llinatge s'omplien les butxaques.

Molts van perdre els seus estalvis, tot. Perquè van creure en el miracle d'una Borsa que no deixaria mai de pujar, rèdits sense fotre brot.

Durant aquests anys ja manava a JP Morgan l'astut Thomas Lamont, mà dreta de J. P. Morgan Jr. Aquell tenia una luxosa mansió a la vora del riu Hudson. Cada dia anava a la seu de JP Morgan, just al davant de l'edifici de Wall Street, amb el seu iot de 20 metres d'eslora. Desembarcava a l'alçada de la seu central i arribava caminant, amb el seu bastó d'empunyadura d'or i barret empolainat. Doncs bé, cinc dies abans d'aquell Dijous Negre d'Octubre del 1929, el president Hoover, republicà, havia expressat els seus dubtes sobre el que intuïa que era una bombolla que podia esclatar en qualsevol moment. Lamont va contestar ràpid i amb aplom que Wall Street estava en el seu millor moment i que els esperava un futur d'infinita prosperitat. El president Hoover no va dubtar de la veracitat de les paraules de Lamont i va marxar uns dies de pesca. No cal dir el que va passar a continuació.

Evidentment JP Morgan no només va sortir airós de la crisi i d'una depressió esborronadora si no que a més Lamont va continuar assessorant el nou President, el demòcrata Roosvelt que amb el seu New Deal va trencar amb el tradicional anti intervencionisme en els mercats i el conjunt de l'economia.

La banca JP Morgan va reaparèixer en la crisi del 2008 amb l'escàndol de les hipoteques subprime, aquests artefactes financers pensats per a entabanar classes treballadores sense recursos. En aquest cas, el Govern federal va sancionar en el 2012 a JP Morgan amb la multa més gran mai imposada: Més de 13.000 milions de dòlars. Tota una fita històrica. Però sembla que això no va modificar la seva conducta perquè en setembre del 2020 JP Morgan va haver de pagar una nova multa rècord de 920 milions de dòlars a la Comissió de Negociació de Futurs de Matèries Primeres (CFTC) dels Estats Units per manipulació del mercat de metalls i bons. Doncs bé, no li va fer ni pessigolles. JP Morgan va seguir amb el seu rècord de beneficis alcista.

I justament ara, amb tot aquest bagatge, són precisament JP Morgan i Goldman Sachs els qui, des de posicions segures, han estat contractats per BBVA i Sabadell.