Sputnik-V, 'eppur si muove'

Arribada a Tunisia de càrrega de vacunes Sputnik-V -- Mohamed Messara / EFE/EPA

Àngel Ferrero

Europa ha estat víctima d'una campanya de desinformació. L'han dut a terme ni més ni menys que les autoritats europees contra la seva pròpia població amb la cooperació necessària dels mitjans de comunicació europeus. Quan el Centre Nacional de Recerca d'Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya va anunciar el maig del 2020 que havia desenvolupat la primera vacuna contra el SARS-CoV-2, el virus causant de la COVID-19, la notícia va ser rebuda a Occident amb escepticisme, quan no amb mala fe per part d'alguns. No podia ser, i si no era impossible, aleshores la seva efectivitat no era la que sostenien les autoritats sanitàries russes. La "vacuna de Putin", com no van trigar a batejar-la alguns mitjans, havia de ser una maniobra propagandística del Kremlin dirigida a soscavar la confiança en les nostres democràcies plenes. A Rússia només hi ha desfilades ininterrompudes de soldats, tancs i míssils intercontinentals i fosques trames d'espionatge amb novichok. Ho sé perquè ho he vist a la tele i a la tele no es veu cap altra cosa de Rússia.

"El remei rus contra el coronavirus només té de nou haver-se saltat totes les normes", escrivia per exemple a El País Jorge Sampedro, responsable de divulgació científica. La seva corresponsal a Moscou, María Sahuquillo, recomanava l'article amb una gramàtica qüestionable des del seu compte de Twitter: "Siempre Ciencia y no propaganda Datos y no historia de la ciencia soviética o d la lucha contra la viruela d Catalina la Grande" (sic).

"La veritable recepta de la vacuna de Putin: nacionalisme, propaganda i molt fum", deia un titular de El Confidencial que afegia que "ningú espera res de Moscou a nivell científic o mèdic". Tres cervells ni més ni menys, els d'Antonio Villarreal, Carlos Barragán i Guillermo Cid, es van esprémer per redactar aquesta anàlisi: "Si la carrera per la vacuna contra el coronavirus fos una marató", van deixar anar els autors, "el que va  fer Rússia aquest dimarts equival a presentar-se en la línia de meta mitja hora abans que la resta de participants, sense haver suat una gota, amb tota la pinta d'haver agafat el metro i  autodeclarant-se no obstant això com a guanyador de la competició".

Com aquest hi ha molts altres exemples que a mi em fan vergonya aliena i als seus autors, aparentment, gens ni mica. El codi deontològic de certs col·legues sembla encapçalat per aquella mítica frase d'Homer Simpson a la seva filla Lisa: "Els fets són irrellevants: pots utilitzar els fets per demostrar qualsevol cosa que sigui remotament veritable!" Però els fets, com li agradava recordar-ho el vell Engels, són tossuts, i van començar a caure amb tot el seu pes real a començaments de febrer, quan un estudi de la revista The Lancet aclarir tots els dubtes i confirmava que la vacuna de Gamaleya tenia una eficàcia del 92%.

A finals d'aquest mateix mes el president de la República txeca, Miloš Zeman, declarava la intenció del seu país d'utilitzar les vacunes de Gamaleya i del laboratori xinès Sinopharm per poder accelerar la campanya de vacunació. "Les vacunes no tenen ideologia", va assegurar Zeman. El primer de març aterrava a la ciutat eslovaca de Kosice un avió amb una càrrega de 200.000 dosis. D'acord amb el president del Fons Rus d'Inversió Directa (RDIF), Kirill Dmitriev, en una notícia d'Euronews, la vacuna ha estat aprovada per la seva utilització a Hongria, Sèrbia, Montenegro, República Srpska i Bielorússia. Nou països d'Amèrica Llatina fins ara han aprovat el seu ús: Argentina, Bolívia, Guatemala, Guyana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Paraguai i Veneçuela. Pocs dies després que arribés a Eslovàquia, l'Agència Europea del Medicament (EMA) començava la seva revisió de la vacuna a petició de la farmacèutica alemanya R-Pharm Germany GmbH. Vaja, la vacuna russa funciona, malgrat tot.

Es depuraran responsabilitats? Veurem als autors de totes aquelles peces de desinformació corregir els seus textos? Permetin-me respondre a aquesta pregunta: per descomptat que no. El periodista dels EUA Mark Ames va escriure fa un parell d'anys la màxima del periodisme mainstream pel que fa referència als nostres enemics oficials: "Equivoca't sempre, però equivoca't amb el grup adequat de gent i pels patrocinadors més rics".

Sputnik V i el racisme respectable

Gamaleya comercialitza la seva vacuna amb el nom de ‘Sputnik V’ en al·lusió al primer satèl·lit artificial posat en òrbita per la Unió Soviètica el 1957. ‘Sputnik-1’ va agafar per sorpresa als EUA i va posar en qüestió la seva suposada superioritat tecnològica (el seu satèl·lit, Vanguard TV-3, es va estavellar en un acte retransmès per televisió). "Els russos no poden passar per davant nostre, són inferiors". Existeix en el diccionari un mot per a això: racisme. A diferència d'altres formes de xenofòbia, aquest és respectable per a l'establishment.