No li diguem trastorn mental al malestar psicosocial generat per la Covid 19

Joseba Achotegui. Psiquiatra

El malestar i el patiment psicològic generat per pandèmia de la Covid-19 està sent molt gran: empobriment d'àmplies capes de la població, altes xifres de desocupació, dificultats en l'emancipació dels joves, ansietat pel futur, por, dol per la pèrdua de persones estimades, com els ancians morts a les residències..., situacions totes elles que poden considerar-se factors de risc per a la salut mental.

Però la primera pregunta que hauríem de fer-nos és quina part d'aquest malestar prové realment del virus de la Covid 19, el coronavirus, i quina part prové del mal funcionament del nostre model de societat (d'igualtat d'oportunitats, sanitari, social) davant la crisi que ha suposat la pandèmia. Quina part del malestar prové de que, malgrat viure en una societat tecnològicament avançada i amb molts recursos, s'estigui deixant a l'estacada a milions de persones. Un malestar que es podria alleujar actuant d'una altra forma.

És obvi que no tothom està pagant el mateix peatge per aquesta crisi. És allò que tots som iguals però alguns són més iguals que uns altres. Hi ha qui a banda d'algunes incomoditats s'ha escapolit d'aquesta crisi, o fins i tot qui ha fet abundants negocis, com Amazon, Google…..que veuen l'horitzó pintat de colors amb un estat d'ànim exultant. Hi ha qui no es troba ansiós, ni trist, ni preocupat. És a dir que els efectes del virus de la Covid-19 no són asèptics, neutrals, no es donen en el buit. Els efectes es produeixen en un determinat model social.

Òbviament el virus és aquí i crea sofriment i malestar, però bona part dels seus efectes s'amplifica per com funciona la nostra societat. Així, els joves ja tenien problemes abans de la Covid 19 però ha estat el model de funcionament de la nostra societat i com ha respost a la pandèmia el que els ha amplificat i ha fet que els hagi resultat tan estressant. Hi ha la tendència, però, a culpar de tot a la Covid 19.

Convertir en trastorn mental tot aquest patiment que en bona mesura és d'origen social corregible és un gran error, perquè afegeix encara més problemes d'estigma, de cronificació i de no resolució dels problemes que generen el malestar.

Des del punt de vista psicològic cal no confondre factor de risc de trastorn mental amb causa de trastorn mental. Que hi hagi situacions d'estrès i de dol no vol dir necessàriament que donin lloc a trastorn mental, amb una relació causa-efecte, i això s'està fent i s'afavoreix també la medicalització. És més, en la majoria dels casos l'estrès i el dol no generen trastorn mental, perquè estem dotats de resiliència i hi ha també factors protectors en el nostre mitjà. Òbviament s'ha d'ajudar psicològicament a les persones que pateixen aquest sofriment psíquic, però comprenent molt bé d'on procedeix i com s'expressa i aplicant les nombroses tècniques psicosocials i psicoeducativas que tenim.

Si al malestar que ja existeix, procedent de factors socials que no es resolen, li afegim que els convertim en trastorns mentals ens passarà això d'aquell porter de futbol al qual els companys d'equip li deien: no et demanem que paris les pilotes, ens conformem amb que no fiquis dins les pilotes que van fora!!