La societat digital del futur serà feminista

Thais Ruiz de Alda

Tecnòloga. Jurista. Fundadora de DigitalFems. Impulsora de xarxa de dones BCNFemTech

Tatiana Guerrero

Psicòloga. Assessora de polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona. Impulsora de la xarxa de dones BCNFemTech

El 8 de Març ha estat una jornada molt diferent per a milions de dones que no hem pogut sortir en massa als carrers i, probablement per això, els espais digitals s'han desbordat amb proclames i reivindicacions feministes. Aquest 8M, Internet ha estat una plaça digital per reivindicar el camí que, com a societat, hem d'adoptar perquè sigui més inclusiva, justa i equitativa. Però, què passaria si en aquesta plaça digital ens limitessin a les dones l'accés a l'escenari, o ens "desendollessin" el micròfon, o fins i tot ens excloguessin de la llista de persones que poden accedir al recinte?

Aquest perill, que sembla distòpic, avui és una realitat. La realitat és que a Catalunya, el 93,2% de les persones que conceptualitzen i produeixen les infraestructures digitals, el programari, o les funcionalitats incrustades en els webs i les aplicacions són homes. Posem un exemple, demana-li a Google que et mostri imatges del CEO d'empreses. Quantes dones et mostra? Ara busca neteja de cuines. Quants homes són per a Google els reis de la neteja? Sorpresa?

Les màquines i els algorismes que decideixen la nostra manera de pensar han après del masclisme. La tecnologia que havia vingut a ajudar-nos i a crear un món millor està actuant com a catalitzadora de la desigualtat. Amb la digitalització de masses, s'estan reproduint els models socials existents de desigualtat sota una nova disfressa tecnològica.

El sector de la tecnologia necessita més dones, i no només per evitar l'esmentat biaix, sinó també perquè cal que es dissenyin productes i serveis amb perspectiva de gènere i que contemplin les necessitats de les dones, que som ni més ni menys que el 50% de la població. Posem un exemple pràctic. Si el mamògraf l’hagués inventat un equip de dones, en lloc d'Alberto Salomón, s'hauria evitat, amb tota seguretat, una de les principals característiques de l'equipament, el seu disseny invasiu, el dolor que provoca, la por o la incomoditat a les pacients, cosa que el 75% de dones ha verbalitzat al fer-se mamografies. I llavors, com és possible que en plena tech-driven society que vivim, no només envoltats, sinó vigilats per la tecnologia, no hi hagi avenços tecnològics per solucionar problemes que afecten la meitat de la humanitat?

És aquest un problema nou? La veritat és que no, però la COVID-19 ha accelerat a marxes forçades els processos de digitalització i, amb això, s'ha accentuat la necessitat d'acabar amb l'actual bretxa digital de gènere. És el moment de dir prou! Si el nostre futur és digital, no ens podem permetre que a Barcelona només una de cada quatre treballadores del sector siguin dones, o que només un 6,8% dels llocs tècnics els ocupin dones. Tot i que no és d'estranyar sabent que a la web més consultada d'el món, Wikipedia, el 85% de les biografies són d'homes.

Les dones que s'aventuren a treballar en el sector digital ho fan sota molta pressió, un 78% d'elles ha experimentat discriminació de gènere en els seus llocs de treball. Al seu torn, les xarxes d'Internet s'han convertit en un món hostil per a les dones, on segons un nou informe de l'ONG Plan Internacional, gairebé el 60% de les nenes i adolescents han estat víctimes de diferents formes d'assetjament a les xarxes. En l'àmbit de l'educació les coses no milloren, el nombre d'homes que realitza activitats d'educació TIC quintuplica al de dones. En l'actualitat, només el 12% de les persones que inicien els seus estudis universitaris en carreres tecnològiques són dones, tendència que va a la baixa des de fa més de 10 anys i que suposa set punts per sota de la mitjana europea.

Per posar fre a tot això, l'Ajuntament de Barcelona anunciava l'anomenada xarxa BCNFemTech, on més de 40 dones hem posat la nostra intel·ligència col·lectiva en marxa amb la finalitat de redactar un pla de ciutat amb l'objectiu principal d'aconseguir l'equitat de gènere en el sector tecnològic. Una xarxa que neix per fer possible que a la ciutat de Barcelona, ​​les dones, des de la infància, sàpiguen que ser dona tech és possible. Una xarxa per donar formació a dones que han hagut d'interrompre la seva carrera professional per cuidar. Una xarxa que aconsegueixi que les més de 3.000 empreses de el sector tecnològic disposin de plans d'equitat de gènere per a les seves treballadores. Una xarxa que lluiti perquè la tecnologia pugui ser de totes, també per a aquelles dones que la societat ha empès a una situació de precarietat. En definitiva, una xarxa d'esperança que construeixi una societat digital de futur feminista, inclusiva, justa i equitativa.