15-M: 10 anys de canvis des de la mobilització

 

Jordi Mir,  doctor en Humanitats

Hi ha qui ha recordat que aquest 15 de maig serà el desè aniversari del 15-M un cop Pablo Iglesias ha decidit abandonar la política institucional. Una vegada més, la mobilització social queda subordinada a la política institucional. Els canvis socials queden amagats per la política centrada en les individualitats. Els focus es dediquen a allò que passa a Palau i molt poca atenció arriba a allò que passa als carrers i les places... Precisament aquesta és una de les realitats que va aconseguir canviar el 15-M. Les mobilitzacions de fa 10 anys, les acampades, el gran suport que van tenir, van posar en el centre allò que passava als carrers i no allò que passava als palaus... Els canvis no són sempre permanents, poden tenir una durada limitada... Aquests 10 anys de 15-M ens poden servir per pensar en aquests anys de mobilitzacions i canvis, que es mantenen o no.

Quan es complia un any del 15-M hi ha qui considerava que ja no en quedava res d’aquella mobilització perquè ja havien desaparegut les acampades. Però un altre dels canvis generat pel 15-M té a veure amb la capacitat de la mobilització per mutar i dinamitzar altres mobilitzacions. El 15-M són moltes coses. Són les manifestacions d’aquell diumenge de maig, però també les acampades, i el desenvolupament de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i de tants altres espais... Això porta a que puguem parlar del 15-M com una onada de mobilitzacions que comença abans del 15 de maig de 2011 i que arriba, com a mínim, fins avui.

Posàvem la PAH com a exemple de les mutacions del 15-M, que va néixer el 2009 però creixeria durant i després d’aquell 2011. I avui continua. El 15-M, la PAH i altres col·lectius, han aconseguit que el dret a l’habitatge sigui una qüestió central de la nostra societat. Han guanyat l’hegemonia discursiva: gairebé ningú nega de paraula aquest dret. Una altra cosa és l’hegemonia efectiva: encara no s’ha aconseguit que es garanteixi per tothom que ho pugui necessitar.

I això que s’ha aconseguit amb el dret a l’habitatge passa amb altres idees, valors o reivindicacions que en aquests anys d’onada 15-M han passat dels marges al centre. El 15-M ha generat un canvi de gran transcendència. Allò que podia ser defensat des de posicions minoritàries o minoritzades ara ha arribat al centre del debat. Quan mirem enrere i ens preguntem com és que avui hi tanta gent, per exemple, crítica amb la Transició o amb la Monarquia, o partidària de la desobediència civil..., hem de pensar  en el 15-M i les mobilitzacions d’aquests anys.

El 15-M no va néixer com una mobilització amb voluntat de promoure un determinat vot a les eleccions municipals que estaven a punt de fer-se. Tot i que les seves reivindicacions poc tenien a veure amb el Partit Popular o Convergència i Unió, van ser aquestes opcions polítiques les que van entrar a governar en els canvis electorals que seguiren a l’aparició del 15-M. Però el 15-M emergia amb una altra voluntat: reivindicava la participació i no la delegació. Ja n’hi havia prou d’una representació, d’una delegació, que no funcionava: "No ens representen" es cridava una i altra vegada. El 15-M ha fet possible un altre canvi: allò electoral no és més important que la participació i la mobilització. Un canvi efímer?

El 15-M responia a la crisi política associada a la crisi econòmica, però no només. El 15-M enllaça amb la idea defensada per determinades persones i col·lectius des de feia dècades: calia una democràcia real. Aquí podem trobar un altre canvi que enllaça amb allò que estem comentant: amplis sectors de la població assumeixen la idea que cal una democràcia real. La crítica a la democràcia existent arriba a sectors que no la compartien, que potser no hi havien pensat prou.

Aquest canvi no ha arribat. La mobilització social no va tenir la capacitat d’aconseguir-ho i això va portar a persones que hi estaven vinculades a pensar en la possibilitat d’entrar a les institucions. El 15-M ha fet possible governar a projectes polítics que hi estan vinculats.  En l’any 10 del 15-M a Barcelona governa Barcelona en Comú i Unidas Podemos forma part del govern espanyol. Les eleccions municipals del 2015 van fer possible que diferents ciutats fossin governades per projectes municipalistes sorgits del 15-M.  Son fets excepcionals, per no habituals. La mobilització ha aconseguit provocar canvis que ho han fet possible

Aquests canvis no s’han produït només per l’efecte del 15-M, poden tenir a veure amb altres mobilitzacions de les viscudes durant aquesta dècada, que no són poques. Pensem en l’independentisme, en el feminisme, en l’ecologisme... I aquí trobem un altre canvi originat: una mobilització ens porta a una altra. Això ho podem veure en diferents moments de la història. Una gran mobilització n’origina, n’impulsa, d’altres. Ja ho apuntàvem en relació a la PAH. Però podem pensar en el creixement del moviment feminista, dels seus valors, principis i reivindicacions. També ho podem veure en l’ecologisme...

El 15-M és moltes coses alhora. En aquest any 10 del 15-M, a l’espera de tenir temps i distància, per analitzar-lo tot allò viscut i allò que pot estar per viure, no podem passar per alt tots els canvis que ha generat, en molts més àmbits dels que aquí podem apuntar... Tampoc hem d’oblidar i desatendre totes les utopies que ha contribuït a generar i que no s’han concretat.