El Govern Obert en la reconstrucció post-COVID-19

 

El Govern Obert en la reconstrucció post-COVID-19

Publicitat sobre el projecte Next Generation de la UE, a la seu de la Comissió Europea (Brussel·les) -- OLIVIER HOSLET / EFE/EPA/

Bernat Solé i Barril

Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència 

La pandèmia de la COVID-19 ens ha posat a prova com a societat massa sovint en els darrers mesos. En totes aquestes proves d’estrès, però, hi ha hagut un fil conductor: la necessitat de transparència i informació per part de les institucions públiques. Les administracions tenen l’obligació d’obrir-se i explicar-se sobretot en moments de complexitat. En aquest sentit, tots els països sense excepció s’han trobat amb obstacles a l’hora d’aconseguir dades reals amb les quals donar respostes als interrogants generats per la COVID-19. Catalunya, de la mà de l’Aliança internacional del Govern Obert, que impulsa la campanya Open Response + Open Recovery,  ha optat per una resposta oberta.

Avui podem consultar, per exemple, l’evolució diària dels principals indicadors de la pandèmia gràcies a les dades obertes. No només això, sinó que la Generalitat té a disposició de la ciutadania 41 conjunts de dades diferents sobre la COVID19, la majoria dels quals pertanyents a l’àmbit de la salut, però també sobre el seu impacte a nivell social, econòmic, territorial o tecnològic.

El retorn d’aquest exercici de transparència ens deixa un missatge clar: la ciutadania demanda informació. El portal de Dades Obertes del Govern ha registrat un increment majúscul del número de visualitzacions i descàrregues - alguns conjunts de dades s’acosten a les 200.000 descàrregues-. El més rellevant, però, és les possibles reutilitzacions que s’obren a partir d’aquesta informació, tant a nivell de Govern com per part de periodistes, investigadors, empreses, etc., que serveixen, no només per millorar la comprensió de la problemàtica generada per la COVID19, sinó també per a una millor resposta amb eines d’anàlisi construïdes amb dades obertes.

Les polítiques de Govern Obert, doncs, han estat fonamentals durant tots aquests mesos de pandèmia, però han de ser igualment un eix central en la fase de reconstrucció de les nostres societats, una resposta i una recuperació oberta.  En aquest sentit, tenim a sobre una nova prova del cotó: els fons Next Generation EU, la resposta de la Unió Europa a la crisi amb un paquet d’ajudes estimat de 800.000 milions d’euros fins l’any 2026.

Alguns organismes, com el propi Banc d’Espanya, ja han denunciat manca de transparència en la concessió d’ajudes i, concretament, en el pla nacional de recuperació que el Govern espanyol ha enviat a les Instituciones comunitàries. De fet, a l’Estat hi ha hagut una clara manca de participació en l’elaboració del programa d’actuació més important de les darreres dècades. Altres països, com la República Txeca o Irlanda, han establert una consulta pública com a part de la confecció del seu pla nacional, amb un procés en el qual la ciutadania podia fer arribar els seus comentaris a les propostes elaborades pels governs.

Els fons Next Generation no poden quedar al marge de les polítiques de transparència i de participació ciutadana. Enrocar-se en actituds opaques en un moment crucial com el que vivim suposaria un descrèdit i un pas enrere a l’hora d’avançar cap a unes institucions amb parets de vidre. Al mateix temps, i de retruc, no contribuiria a apropar el projecte europeu a la ciutadania en un moment on Europa juga un paper fonamental en la reconstrucció social i econòmica dels nostres països. I no és només un problema de confiança en les institucions, sinó també d’eficàcia. La transparència i la participació en l’ús dels fons és necessària perquè aquests contribueixin efectivament a la recuperació. Aprofitem-ho i posem-los al servei de les persones.