Són presos polítics

Laura Castel Fort

Senadora ERC i membre de la PACE

El dijous la Comissió Jurídica i de Drets Humans de la PACE (Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa) va determinar que a Espanya hi ha presos polítics, que han de sortir de la presó immediatament, (via indult o d'una altra manera, la qual cosa obre la porta a l'amnistia), que s'han de retirar els càrrecs als exiliats i altres consideracions que representen un cop ben fort a la línia seguida pels diferents governs, forces polítiques i judicatura espanyols en relació al moviment independentista.

Es tracta d'una proposta que haurà de debatre's en el ple de l'Assemblea Parlamentària, el pròxim dilluns 21. I una vegada aquest informe i proposta siguin aprovats, es converteixen en un document d'obligat compliment per part del seu destinatari. Per aquesta raó, entenem des d'ERC, que les seves conclusions confirmen un canvi de paradigma en el tractament donat als presos polítics catalans.

La PACE és un organisme de prestigi en tot el referent a l'Estat de Dret, la democràcia i els Drets Humans, perquè estableix els estàndards a partir dels quals s'han de regir els Estats membres. Per tant, aquest informe tindrà repercussions.

Els diversos organismes del Consell d'Europa, ja sigui la pròpia Comissària Europea de Drets Humans, o la Comissió de Venècia, o el GRECO, o el propi Tribunal Europeu de Drets Humans, entre molts altres, es regeixen pels estàndards que es van elaborant des de la PACE i el Consell de Ministres.

L'informe constata que s'han produït vulneracions de Drets Humans amb els líders independentistes. Per primera vegada podem afirmar que, una vegada quedi definitivament aprovat aquest informe, una organització internacional especialitzada en l'Estat de dret, la democràcia i els drets humans, defineix els presos independentistes com a presos polítics i denúncia les variades vulneracions sofertes. Recordem que ja en el 2019, el Working Group de Detencions Arbitràries de Nacions Unides i diversos Relators també de Nacions Unides, van publicar informes i conclusions en les quals feien una crida a l'excarceració dels líders independentistes, i denunciaven vulneracions de drets.

L'informe del dijous també critica la teoria esgrimida per la Fiscalia espanyola de la "violència sense violència", i conclou que no va existir; constata la despenalització de la convocatòria de referèndums en el 2005 i per tant, "nulla pena sine lege"; constata que no va poder haver-hi ocasió per a la malversació amb les finances de la Generalitat intervingudes pel 155; i exigeix a les autoritats espanyoles que no facin renunciar o abjurar de les idees polítiques i les conviccions pròpies o el penediment dels líders independentistes, per aconseguir els indults o una millora de grau penitenciari.

Cal tenir en compte que el ponent d'aquest informe és un dels parlamentaris de més prestigi i dels més antics de la PACE., que ha elaborat multitud d'informes, que ha demostrat neutralitat en la seva elaboració, i ha procedit, en el seu treball de camp a entrevistar-se amb les dues parts, incloent-hi entrevistes amb exmagistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans. Jo recomano una lectura detallada del memoràndum, especialment al Ministeri d'Afers Estrangers.

Perquè resulta irònic que el Ministeri emeti un comunicat afirmant que l'informe "del Consell d'Europa avala l'actuació d'Espanya en relació als polítics independentistes catalans" i paral·lelament, els representants del Partit Socialista i del Partit Popular presents a la Comissió (i únics representants espanyols, perquè afirmen que aquesta Comissió ha de ser per a aquests dos partits) votaven en contra de l'informe. Aquests representants van defensar una vintena d'esmenes i pràcticament totes es van rebutjar amb contundència. Es tracta d'una postura que il·lustra l'esforç del Ministeri per endolcir un informe que rebenta les costures de l'estratègia seguida en relació a Catalunya.

Finalment, una altra de les mesures que demana l'informe és la instauració d'un diàleg constructiu. Nosaltres, no ens hem aixecat de la Taula de Diàleg. És el torn del President del Govern espanyol per a que demostri que té tarannà, força i valentia per  resoldre políticament, que és el que demana la ciutadania catalana majoritàriament en més d'un 80%: resoldre aquest assumpte votant. Sánchez sabrà de quin costat està: Drets Humans o repressió; diàleg o judicialització; prestigi o vergonya.