Per què donem suport a l’ampliació de l’Aeroport

 

Avió sobrevola l'espai natural del delta del Llobregat -- Alejandro García / EFE

Mònica Roca i Aparici

Presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona

En un món globalitzat, les economies obertes i cosmopolites, especialment les petites, necessiten infraestructures potents que les situïn en el pla internacional i les connectin amb la resta del món. A Catalunya, una de les regions més dinàmiques al sud d’Europa, l’Aeroport de Barcelona ha jugat un paper clau en aquest procés.

El debat sobre l’ampliació d’aquest aeroport ha monopolitzat bona part de l’actualitat econòmica de les darreres setmanes. I no és d’estranyar, ja que hi ha en joc la connectivitat de Catalunya, i una inversió de 1.700 milions d’euros damunt de la taula per fer-la realitat d’una vegada per totes. És una oportunitat que no podem deixar escapar, i vull explicar per què.

Reforçar l’Aeroport del Prat com a hub intercontinental per potenciar els vols de llarga distància és clau pel nou model econòmic que volem.Això és el que vam defensar a l’acte unitari d’entitats, agents econòmics, empreses i patronals que vam celebrar el passat 2 de juny per reclamar un gran pacte institucional i de consens a favor de l’aeroport.

Amb el perllongament de la tercera pista i la nova terminal satèl·lit, Barcelona podria desenvolupar noves rutes aèries intercontinentals, un objectiu en el qual des de la Cambra de Barcelona treballem des del 2005 amb la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i Aena a través del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries. Però què ens aporta, com a economia i com a societat, l’ampliació de l’aeroport?

Els aeroports són motors de progrés econòmic no només per la capacitat d’atreure turisme, sinó també, i en especial, per l’ús que en fan les empreses. Un país millor connectat amb el món és un país que pot atraure talent i inversions que al conjunt del territori es tradueixin en la generació de nous llocs de feina. També facilitem que les empreses catalanes tinguin més oportunitats per obrir-se a nous mercats, que les nostres universitats i centres de recerca creïn sinèrgies amb homòlegs arreu del món i continuar atraient esdeveniments internacionals com fires i congressos que són font d’intercanvi de coneixement i negocis.

Com a regió exportadora, Catalunya també necessita infraestructures amb capacitat per cobrir aquesta necessitat i l’Aeroport de Barcelona carrega cada any centenars de milers de tones de mercaderies. De fet, El Prat es va mantenir l’any passat entre els 25 principals aeroports europeus de càrrega, tot i la crisi sanitària.

Es calcula que l’aeroport del Prat aporta aproximadament el 7% del PIB a Catalunya, xifra que podria créixer fins al 9% amb l’ampliació, quegeneraria fins a 350.000 llocs de treball de manera directa i indirecta. . No està de més recordar-ho amb gairebé mig milió d’aturats a Catalunya.

És cert que el cost mediambiental per ampliar El Prat és alt, ja que la prolongació de la tercera pista afectaria l’aiguamoll del Delta del Llobregat, un espai que val la pena recordar que està protegit. Per aquest motiu, exigim les compensacions per als espais naturals a les quals s’ha compromès Aena i el control exhaustiu d’aquests compromisos, així com la capacitat de aturar l’acord si aquests no es compleixen.

El debat sobre la sostenibilitat hi ha de ser. L’ampliació de l’Aeroport ha de ser compatible, sense excepcions, amb la protecció de la biodiversitat. Per altra banda, si no es tenen en compte les exigències mediambientals, Europa no admetrà el projecte. Per això demanem també que la decisió sobre aquestes obres sigui consensuada.

L’aposta passa també per reforçar les connexions ferroviàries i seguir l’exemple de països com França, substituint els trajectes curts pel tren per contaminar menys. Cal remarcar que, quan això passi en un futur no gaire llunyà, els aeroports forts i competents seran aquells amb bones connexions internacionals i de llarg radi a destinacions d’interès.

Aquest suport i aquesta voluntat de comptar amb infraestructures que donin resposta a les necessitats de l’economia d’avui i de demà, i que no comprometin l’objectiu determinat de sostenibilitat, no pot deixar de banda plantejaments que cal endegar si volem una societat més cohesionada, un territori més equilibrat i una economia més competitiva. Si bé el paper de hub intercontinental correspon a Barcelona, això no significa deixar fora de l’equació els aeroports de Girona i Reus. Ens al contrari. Aposto per un país en xarxa, i per tant, en el debat sobre les infraestructures, defenso una visió àmplia i integradora del territori.

Però no només perquè volem un país en xarxa que ho defensem, sinó també i sobretot, perquè és part de la solució. Cal reduir els vols punt a punt de Barcelona, a ciutats de mitja distància, per permetre els vols intercontinentals de llarga distància. I això vol dir traslladar-los als aeroports propers com ara Girona i Reus. Però per això sigui eficient, caldrà connectar aquests aeroports per ferrocarril amb parades del tren d’alta velocitat. Per tant, Girona i Reus i la seva connectivitat ferroviària, no són un problema sinó part de la solució de l’aeroport de Barcelona.

Per això, cal parlar sobre la intermodalitat entre els aeroports i el ferrocarril, de manera que sigui possible i fàcil que els viatgers puguin traslladar-se a les seves destinacions o fins i tot altres aeroports. Això obre moltes possibilitats tant per a la gestió aeroportuària com per la mobilitat de les persones i mercaderies.

Per tant, el desenvolupament de Girona i Reus, així com les seves connexions internacionals, i l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona no són excloents sinó ben al contrari són totalment imprescindibles pel país. Ambdues actuacions són necessàries, i per això reclamem també a Aena que hi mantingui el seu compromís.

Amb el dèficit d’inversió a Catalunya per part de l’Estat, seria absurd desaprofitar una oportunitat estratègica d’inversió sobre infraestructures tractores del comerç internacional, la indústria i el teixit empresarial en general. No es tracta només de créixer, sinó de tenir un aeroport del segle XXI. Per tant, no deixem escapar el moment.

El món és gran i divers i ple d’oportunitats, la diversitat enriqueix i aporta coneixement crític, i el coneixement crític ens ajuda a aprofitar les bones oportunitats. Obrim-nos al món!