El més dificil

Oriol Junqueras a la sortida de la presó de Lledoners --  Josep LAGO / AFP

Gabriel Rufián

Camp, res i ciment. Fred, totxo i ferro. Cues de núvies, mares i pares amb bosses i nens. Carrets i cadires de rodes. Greuges en els arcs de seguretat de fora que albiren encara més greuges en les cel·les de dins. Cares de son i cares sense res. Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. Decisions que es prenen en el temps que triga l'empremta d'una mà a desaparèixer del vidre brut d'una presó. Cal treure'ls. 600 quilòmetres d'anada i 600 quilòmetres de tornada. Repartir-te 40’ en una sala plena de cantonades enrobinadas. Habitacions amb banderes gastades en pals torts. Converses maldestres.

Funcionaris que saben que tot allò està malament i funcionaris que no saben res. Trucades d'un minut. Plans absurds de veure si això i a veure si allò altre per a quan surtin. Cal treure'ls. Digitals mentint amb diferents banderes. Guardians d'una puresa mentidera fent mal des de palauets i gegants callant en 11 metres quadrats. Negocies i hi ha coses que surten. Cal intentar-ho. Lledoners, Mas d’Enric i Puig dels Basses. L'amabilitat de Rull, l'habilitat de Turull, l'experiència de Sànchez, la bondat de Forn, la passió de Romeva, la fortalesa d'Oriol, la generositat de Dolors i la saviesa de Carme. Mares grans que no saben si viuran per a veure a les seves filles lliures i nens petits que obliden pares en cel·les. Campanyes electorals amb candidats que arriben en furgó policial. Eleccions guanyades sense els millors. Cadires buides amb els mateixos noms, fotos i llaços.

Parlar en temps passat de persones que viuen a presons sobre estones que ja van passar. No es pot fer política així. Cal treure'ls. Montse Bassa rient, Montse Bassa plorant, Montse Bassa rabiant, Montse Bassa no entenent res. Com li demanes a algú que treballi cada dia amb qui aplaudeix que la seva germana no hi sigui? Mentides davant d'un micro encès i hipocresia amb el micro apagat. Repartidors de títols de traïció per parlar que es reparteixen càrrecs en despatxos amb els qui parles. Discursos salvatges en hemicicles daurats. Brillantina i gomina. Cabells ondulats, cabells blancs i rínxols. Aftershave, bigotis i Brummel.

Camises amb inicials brodades i i botons de puny negres. Corbates llargues i vestits llisos que valen la paga extra de dos jubilats. Sales amb quadres vells, marcs daurats i mobles gastats. Banderes cada vegada més grans i tortes. Tensió i fotos que tant se val perquè només es publicarà la pitjor. Cada dia. Cada ple. Cal treure'ls. Rendició, perdó, humiliació, de genolls...paraules molt gruixudes per a ments molt petites. Patriotes de la pàtria de l'odi. Paraules prohibides a Salem que comencen a pronunciar-se a Moncloa, passadissos i sopars. Representants de realitats diferents reconeixent-se en la por a l'alternativa. Coses que només passen quan ets inevitable. Setmanes que es converteixen en mesos aguantant pressions, burles i presses.

No hi ha res pitjor en política que no se t'entengui. Guanyar convencent. Cal treure'ls. Promeses a companys que no saps si podràs complir. Un saló amb les joguines dels fills de l'Oriol. Una mare en cadira de rodes. Ja no hauran de passar més per un arc de seguretat per a veure el seu pare. Cap d'ells. Decisions que es prenen en el temps que triga l'empremta d'una mà a desaparèixer del vidre brut d'una presó. Si sortís avui, m'aniria feliç. Ja són fora.