I si denunciem el PP per sedició?

 

Sessió d'obertura d'any judicial -- EFE

Ana Pardo de Vera

El president del Govern, Pedro Sánchez, es va comprometre amb l'independetisme català a reformar els delictes de rebel·lió i sedició, que suposen una excepcionalitat vergonyosa en el marc legislatiu, per la desproporció de la pena a Espanya i per la pròpia qualificació del delicte, que en el nostre Codi Penal no inclou la violència i en les normatives dels països UE, sí: "Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, per la fuerza o fuera de les vías legales, la aplicación de las Leyes o a o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales" (Article 544 del Codi Penal).

L'incompliment dels compromisos mai és un bon senyal dels governs, sobretot, quan no existeix més raó que el desig d'evitar-se més problemes amb una oposició de (ultra)dreta tirada a la muntanya. Enguany, Sánchez s'escapoleix d'aquesta reforma del nostre Codi Penal, sobre la qual i la seva necessitat han advertit des d'instàncies internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fins a grans organitzacions vigilants del compliment de les llibertats i els drets humans en el món, com Amnistia Internacional. El Govern argumenta que l'últim quadrimestre de l'any ha de centrar-se en la recuperació socioeconòmica del país després de l'impacte de la pandèmia i la resta (la crisi política de Catalunya) haurà d'esperar; és complicat, no obstant això, parlar de recuperació i estabilitat quan a Catalunya, un dels motors econòmics d'Espanya, la societat es manté en una calma tensa només per l'expectativa d'una negociació seriosa. És difícil, a més, que Sánchez aconsegueixi el suport als pressupostos, per molt expansius que siguin, si el Govern comença a veure una aturada en els compromisos. Recuperació social i econòmica i compliment amb Catalunya no són incompatibles en absolut. Veurem.

La reforma del Codi Penal, és cert, hauria de comptar amb el suport del PP. El principal partit de l'oposició, no obstant això, no només s'ha instal·lat en el "No a tot", sinó que a més, si ha de recórrer a la inconstitucionalitat per bloquejar acords d'Estat que requereixen la seva participació, ho fa. La renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és la prova més palpable que el Partit Popular no fa oposició democràtica, sinó política de barricada per a carregar-se l'Executiu a qualsevol preu  en termes democràtics. Si la Comissió Europea no ha donat un toc d'atenció a la dreta ultra per bloquejar aquests canvis, com ho va fer amb la pretesa reforma plantejada pel Govern, deu estar a punt de fer-lo, i no estaria de més que associacions i el propi CGPJ demanessin un pronunciament europeu sobre aquest tema.

"Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales".  Com veuen, l'article 544 del Codi Penal, que amb tant d'entusiasme va aplicar el Suprem als dirigents independentistes catalans, encaixa a la perfecció amb el comportament del PP: 88 diputats i diputades del PP (podria sumar-se a l'alzamiento l'esquadró dels 52 de Vox) estan impedint amb mètodes "fora de les vies legals", ergo, la Constitució Espanyola, ni més ni menys que "l'aplicació de les Lleis", concretament d'aquesta norma primera pactada en la Transició.

Òbviament, dubto molt que el Govern ajorni la reforma del delicte de sedició per  materialitzar aquesta metàfora i denunciï el PP per aquest motiu, per molta impotència que generi el seu comportament antidemocràtic i les seves mil excuses balbucejants (Pablo Iglesias, Unides Podem, els indults, una reforma del sistema d'elecció del CGPJ inviable abans de la seva renovació,...) per a no admetre la seva veritable pretensió, que és mantenir el control "des de darrere" i des de davant de les altes instàncies judicials per a un lawfare de baixa estofa. El que es diu una sedició de batussers.