Joan Mena

Diputat d'En Comú Podem al Congrés i portaveu de Catalunya en Comú

Catalunya porta massa anys instal·lada en el bloqueig polític malgrat una mobilització social que ha estat històrica. Des de la sentència en contra d'un Estatut votat per la majoria de la població, allà en el 2010, han transcorregut deu anys en què els actors polítics que han aconseguit formar govern no han estat capaços de donar resposta a una societat que busca més autogovern perquè, també, busca millores per a la vida de la majoria social. En aquest 2021, després d'una pandèmia que ens ha fet sofrir col·lectivament com a societat, però també aprendre junts sobre els errors que no hem de tornar a cometre, la Diada de Catalunya ha de convertir-se en una gran oportunitat per a un poble valent, solidari i inconformista que porta massa anys sense victòries que ens facin avançar.

Hi ha elements que objectivament ens fan albirar un horitzó ple d'esperances si som capaces de no deixar-nos arrossegar pels que encara somien amb la confrontació entre Catalunya i Espanya com a única estratègia política. Una taula de diàleg que fa anys era impensable; un govern de coalició on, amb moltes dificultats, s'han imposat les tesis d'Unides Podem i En Comú Podem quant a la gestió del conflicte polític que vivim; i un Govern de la Generalitat que ja no està presidit per Junts per Catalunya, una organització política aixecada exclusivament amb l'argamassa del rebuig al diàleg i l'enfrontament com a argumentació política, són els vímets sobre els quals podem construir un futur de certeses.

La taula de diàleg és una assegurança pel futur de Catalunya, però, també i sobretot, del d'Espanya. El Pacte Territorial que han dinamitat les dretes amb la seva visió unitària i desfasada d'Espanya només es pot tornar a aixecar si Catalunya, creant una xarxa perifèrica amb el País Valencià i les Illes Balears, es torna a convertir en el motor de la transformació que ha demostrat ser en els moments més foscos de la nostra història col·lectiva recent. La plurinacionalitat, com a element de descentralització que entengui que els ajuntaments i el municipalisme són també eixos de la transformació a tot l'Estat, i el feminisme com a matalàs de les lluites compartides que defensen la igualtat entre els homes i les dones i mostra l'orgull de les moltes maneres d'estimar, de relacionar-se i de sentir-se, són els dos ingredients principals amb els quals es pot construir un futur republicà en el qual tots els pobles d'Espanya se sentin còmodes i identificats.

Avui tenim una correlació de forces a Catalunya i a Espanya que ens permet treballar conjuminant esforços per a una república plurinacional que deixi enrere els deu anys de promeses independentistes incomplides i d'immobilisme identitari espanyol que es parapeta darrere d'una monarquia corrupta, caduca i inútil per a la ciutadania. Aquestes noves conquestes que necessita Catalunya només poden realitzar-se si van de la mà dels avanços democràtics que necessita Espanya. L'Espanya progressista i que creu en la identitat nacional dels nostres pobles només tindrà victòries que ens facin avançar a totes en la mateixa direcció si va unida en contra d'aquesta Espanya identitàriament pobra que representa VOX i econòmica i socialment insolidària i elitista que s'ha fet forta amb el PP d'Ayuso. Tot el que no siguem capaços d'alçar col·lectivament sí que ho farà la ultradreta si és capaç d'arribar al poder al costat d'un PP sense escrúpols a l'hora de pactar amb els hereus ideològics del franquisme.

Per a això no cal renunciar a res. I els Comuns hem demostrat que sense l'èpica d'algunes forces polítiques que només ha servit per  bloquejar avanços en el nostre autogovern, però amb el sentit comú per davant, s'aconsegueixen millores que beneficien la vida de la gent comuna. La república plurinacional i un referèndum acordat i pactat com a fruit del diàleg, sense els cadenats de les dates històriques que impedeixen que la política faci el seu paper, és l'horitzó pel qual treballem. Mentrestant, la vida dels catalans i les catalanes ha de tornar al centre. Tres elements poden aconseguir que això passi: una agenda de desjudicialització del conflicte polític que ja ha començat amb els indults i que ha de continuar amb la reforma del delicte de sedició i la derogació de la Llei mordassa, el reconeixement de Catalunya com a nació amb una Llei de plurilingüisme, la defensa de la unitat de la llengua o la internacionalització del català com a llengua de comunicació europea, la millora de l'autogovern per a assumir competències com a habitatge, infraestructures ferroviàries, energia, política d'acolliment o gestió de ports i aeroports que tinguin com a objectiu fer més fàcil la vida de la majoria social.

No serà fàcil. En Comú Podem ens hem caracteritzat per no enganyar la població i dir la veritat sempre, encara que moltes vegades aquesta hagi estat dolorosa i poc atractiva. Els enemics del diàleg i la capacitat de manipulació del poder és elevada, i així ho hem viscut en aquests anys. Una cúpula judicial segrestada per la dreta des de fa més de mil dies, una monarquia que treballa a preu fet per blindar els poders del règim i impedir els avanços socials i nacionals que van de la mà i una dreta mediàtica que inventa faules sense escrúpols per atacar als que entenen Espanya des d'una concepció progressista, oberta i on cabem tots han demostrat el que són capaços de fer per a mantenir l'statu quo.