L'avanç de les dones al Parlament Europeu i la foto fixa del Partit Popular

María Eugenia Rodríguez Palop

Diputada de l'europarlament per Unides Podem

El Parlament europeu ha aprovat per àmplia majoria que la violència de gènere sigui considerada un eurodelicte per la seva especial rellevància, la seva dimensió transfronterera i perquè no podem combatre-la si no assumim criteris comuns. No té sentit que els crims contra les dones no es persegueixin de la mateixa manera a tota Europa, com es persegueix ja el terrorisme, el tràfic d'éssers humans, el tràfic il·lícit de drogues, el tràfic il·lícit d'armes, el blanqueig de capitals i la delinqüència organitzada. Aquesta resolució obre la porta a una directiva que estableixi estàndards mínims i definicions comunes en tots els països de la Unió, complint, finalment, amb els compromisos als quals ens obliga el Conveni d'Istanbul.

En el seu discurs sobre l'estat de la Unió, Von der Leyen es va comprometre amb aquesta directiva que, ara com ara, és l'única sortida que tenim davant els governs negacionistes que bloquegen la ratificació del conveni en el Consell i que bloquejaran també, sens dubte, aquesta resolució parlamentària.

En aquest moment, no tots els països de la Unió Europea diferencien entre violència domèstica i violència de gènere. En alguns, ni tan sols la violència domèstica es considera un delicte específic, sinó que està castigat sota altres figures delictives (França i Finlàndia, per exemple). A Espanya i Suècia es parla de violència de gènere, però les conductes que es regulen no són les mateixes. En aquest sentit, Espanya és la punta de llança a Europa.

Incloure la violència de gènere en la llista d'eurodelictes fixaria una definició comuna de les seves formes i de les sancions aplicables, igualant la protecció de les dones a tots els Estats membres i reconeixent el caràcter estructural del problema. Una de les dificultats que tenim per estudiar i combatre aquests delictes a Europa és que no hi ha dades suficients i comparables com a conseqüència, precisament, de la falta d'un criteri unificat per comptabilitzar aquestes violències. Una harmonització més gran en la seva comprensió i tractament es traduiria en un nombre més alt d'enjudiciaments als agressors, més cooperació entre els Estats i millors mesures de prevenció, protecció i reparació a les víctimes. Sabem, a més, que podria generar beneficis substancials de l'ordre de 25.1 bilions d'euros a l'any, en cinc anys, i entre 54.4 i 83.9 bilions d'euros anuals, en 10 anys, superant amb escreix els costos de la justícia penal i la seva aplicació.

Encara que fa vergonya  dir-ho, la resolució va sortir aprovada malgrat l'abstenció del PP, el vot en contra d'Isabel Benjumea i l'oposició radical de Vox. En una posició minoritària, el Partit Popular Europeu deixava clar el seu suport a la lluita contra la violència de gènere, però considerava que el text anava massa lluny en qualificar la prohibició de l'avortament com una forma de violència contra les dones.

Entre les forces reaccionàries de la cambra s'ha estès la idea, propiciada per Polònia i Hongria, que la regulació de l'avortament és una competència exclusiva dels Estats membres directament vinculada al dret a la salut i les prestacions sanitàries. Però el Tribunal Europeu de Drets Humans, en línia amb tots els organismes internacionals competents en la matèria, ja ha dit que els drets sexuals i reproductius són drets humans i que la prohibició del dret a l'avortament suposa violar un bon nombre de drets connexos: el dret a la vida, del dret a la salut i a l'atenció mèdica, a la igualtat i a la no discriminació, a la seguretat personal, a l'autonomia reproductiva, a la privacitat, a la informació sobre la seva salut reproductiva, que inclou l'educació sexual, a decidir el nombre de fills i l'interval entre els naixements, a gaudir dels beneficis del progrés científic i a la llibertat religiosa i de consciència, quan es fa descarat apostolat des de les institucions, i a no ser sotmès a un tracte cruel, inhumà i degradant. Així que està clar que la prohibició de l'avortament és una forma de violència contra les dones i forma part del conjunt de competències que la Unió Europea comparteix amb els Estats membres. De fet, encara que els de Casado es van despenjar, una bona part del Partit Popular Europeu va acabar votant a favor de la Resolució.

Pocs dies abans, el PP s'havia abstingut també en la resolució que donava suport al matrimoni igualitari a tots els Estats de la Unió, encara que una part de la seva família política s'havia posicionat a favor, i ho va fer, aparentment, per idèntic motiu. Ja escoltem a Maroto dir que Europa no podia legislar sobre aquesta matèria com no podia fer-ho tampoc sobre els quilòmetres d'AVE que Espanya tenia o no havia de construir. Però, insisteixo, la defensa dels Drets Humans i, també del col·lectiu LGTBI, és una competència europea.

Fa uns anys, en el 2018, el TJUE va deixar clar que el terme "cònjuge" havia d'aplicar-se a les persones homosexuals a tota la UE, independentment del lloc en el qual estiguessin o residissin, assumint que el concepte "cònjuge" és completament neutre quant al sexe/gènere. Per això, la UE pot pressionar a Romania, Hongria i Polònia en aquesta direcció i per això mateix la resolució parlamentària (que no és directament vinculant) insta els Estats a reconèixer els matrimonis del mateix sexe registrats a altres països de la UE. Tot això per assegurar el dret a la lliure mobilitat i el dret a la vida privada i familiar de les famílies no heterosexuals tal com es recull en la Directiva 2004/38/CE, que és d'obligat compliment. Cal estar molt perdut per dir, com va dir Maroto, que la resolució sobre el matrimoni igualitari és un parany de l'esquerra quan parlem d'aplicar una sentència del TJUE i una Directiva comunitària i estem davant d'una Resolució aprovada per pràcticament tot l'arc parlamentari. Una Resolució que, a més, curiosament, procedeix de la Comissió de Peticions (presidida per la seva col·lega, Dolors Montserrat) a la qual en els últims anys havien arribat moltes denúncies ciutadanes per discriminació i homofòbia.

No és per ignorància sinó per mala fe, perquè el PP és tan coherent com Vox en la seva lluita contra les dones i el col·lectiu LGTB. No oblidem que fa unes setmanes va tornar a abstenir-se (amb l'excepció de González Pons) en la resolució que donava suport a la condicionalitat dels fons a Hongria per violació manifesta dels principis de l'Estat de Dret, un dels quals, és, òbviament, el respecte i la protecció dels drets fonamentals. Els mateixos que a Espanya diuen defensar la independència judicial i es personen a Brussel·les per acusar el Govern, no tenen cap problema per finançar la deriva autoritària d'Hongria i els deliris d'Orbán, no debades, fins bé fa poc, estimat company de viatge.

En fi, encara que els faci mal, la persecució de la violència de gènere a tots els Estats de la UE és un pas endavant d'enormes dimensions. Més mal els hauria de fer que la seva visió mitològica de la família i la seva obsessió pel natalisme els hagi deixat en mans de l'extrema dreta i dels fonamentalistes religiosos. Una foto fixa que a Europa es recordarà com es recorda a Espanya la foto de Colón i que els ha col·locat, un altre cop, sota la imparable roda de la història.