La paradoxa que la nostra societat neurotitzant celebri el Dia de la salut mental

Joseba Achotegui

Psiquiatra

La celebració del dia de la salut mental és una bona ocasió per a plantejar les millores que el nostre sistema d'atenció requereix, però no hauríem de perdre de vista que el nostre propi model social té elements que són clarament neurotitzants, elements que van en contra de la salut mental.

És clar que necessitem molts més professionals de l'àrea de la salut mental, psiquiatres i psicòlegs, personal d'infermeria i treball social davant l'augment de la demanda que hem tingut en l'últim any. I que el plantejament ha de ser biopsicosocial. Però alhora hem de ser crítics i analitzar, quines causes té aquest increment dels problemes de salut mental que es porten a les consultes.

Considero que hem de tenir un model de salut mental proactiu, que no només ensenyi a relaxar-se i tranquil·litzar-se, o a considerar que tots els problemes psicològics provenen de les limitacions en les capacitats del subjecte, sinó també comprendre el model social en què vivim i la seva influència sobre la salut mental. Un model social molt problemàtic per a la salut mental, com a continuació comentaré, per diversos motius:

L'epidèmia de les xarxes socials tòxiques. No només hi ha una epidèmia de Covid 19, també hi ha una epidèmia de xarxes socials tòxiques. Per descomptat les xarxes socials tenen elements molt positius, però cada vegada més emergeix en les mateixes un costat fosc de manipulació, engany, odi, creació de tensions, complexos, inseguretats, que, donat el seu enorme poder, suposen un greu risc per a la salut mental.

Ho estem veient aquests dies als EUA amb les revelacions de Frances Haugen, executiva de Facebook, que ha explicat que hi havia estudis de la companyia que mostraven que el 32% de les adolescents van dir que quan se sentien malament amb els seus cossos, Instagram les feia sentir-se pitjor, més deprimides.

Tal com assenyala Lindsay Crouse en el New York Times (8-10-21) el missatge que Instagram dóna a aquestes joves és: esteu plenes de defectes físics però tenim productes per a arreglar-ho. Aquí tens la nostra oferta de consum, la indústria de la bellesa. Es tracta doncs d'una manipulació comercial. Avui, qualsevol foto està subjecta a escrutini, a comparació i avaluació en forma de m'agrada i comentaris i això afecta de manera rellevant a l'autoestima, a la salut mental.

Passa el mateix en el referent a l'alimentació, una de les àrees en les quals emergeixen més trastorns mentals entre la població jove. Com diu aquesta autora "encara puc mirar un plat de menjar i assignar-li instantàniament una quantitat de calories en la meva ment", tal és la campanya tòxica, de pressió sobre l'alimentació que cau sobre les joves especialment.

I el pitjor de tot: molts d'aquests missatges es transmeten sota l'aparença de fer referència a salut o benestar. Es parla de "body positivity", salut corporal positiva, quan en realitat es tracta de publicitat enganyosa i intents de adiccionar a les xarxes socials.

Haugen també ha revelat que Facebook afavoreix els continguts d'odi perquè van molt bé perquè les persones es facin addictes a la xarxa. L'odi fa caixa. Però l'odi és molt destructiu a nivell mental. Haugen ha acusat la companyia d'avivar la violència a l'Àsia, com en el cas Myanmar, on Facebook finalment va admetre el seu paper com a arma mortal en una campanya de l'exèrcit contra la minoria musulmana rohingya que va portar a l'assassinat, violació i l'espoli. De manera similar, les autoritats de Nigèria diuen que les notícies falses que es difonen a Facebook estan matant persones, ja que els grups s'ataquen entre si en represàlia per atrocitats que mai van succeir.

Tota aquesta situació de manipulació i toxicitat de les xarxes socials afecta sobretot  persones vulnerables, sobretot menors amb problemes de relació, solitud, que viuen situacions de crisi….Per a aquestes persones, aquestes xarxes socials tòxiques poden ser l'infern en el seu mòbil, l'infern a la seva butxaca.

Això és així fins el punt que s'està equiparant aquestes xarxes socials, pels seus efectes tòxics, contaminants per als grups vulnerables, al tabac.

Ja sabem que va costar anys posar en ordre les companyies tabaqueres. S'ha aconseguit en bona mesura. Avui, aquestes xarxes socials tòxiques contaminen greument la salut mental. Aquesta situació ha de canviar o no hi haurà professionals de la salut mental per a tanta gent afectada.

Tot l'àrea de les necessitats inventades, necessitats artificials que mai queden satisfetes, promogudes pel sistema social dominant, el capitalisme avançat. A més, s'impel·leix a les persones a que aquestes necessitats inventades tinguin satisfacció immediata: és el famós "m'ho emporto". I això atempta contra el nostre model de ment, que ve de l'evolució i que ha estructurat processos que porten temps per a l'elaboració com en el cas dels dols per exemple.

Hi ha una tendència a fer que la prevenció es converteixi en hipocondrització. S'ha utilitzat la definició de l'OMS d'Alma-Ata (1978) que la salut és un estat de benestar físic, mental i social , de manera distorsionada, plantejant que qualsevol dificultat o problema ja és un trastorn mental. Això ha portat a la medicalització i psiquiatrització de la vida quotidiana: tot és malaltia mental. No es diferencia estrès i dol de trastorn mental.

En relació a això hi ha un vell acudit en medicina que diu que la salut és un estat de benestar que no presagia res de bo: al final sempre acabes tenint problemes de salut. És a dir, que cal relativitzar la pròpia idea de prevenció.

L'epidèmia de la solitud. És conegut el gran ús de psicofàrmacs sobretot entre la població que viu sola, especialment dones d'edat. En realitat supleixen la falta de suport social amb les pastilles. És un clàssic en els estudis de Psicologia de la salut, que la solitud es correlaciona amb un nombre més alt de malalties físiques i mentals. Els humans tenim una psique estructurada per  viure en grup i la solitud és viscuda, interpretada inconscientment, com un senyal de perill. Així se sap que la solitud tendeix a pujar la pròpia tensió arterial , com una reacció defensiva davant d'una situació que s'interpreta com a perillosa, de dificultat.

Tots aquests problemes assenyalats són generats per la nostra societat i afecten de manera rellevant la salut mental. Per això en celebrar el Dia de la salut mental és important fer també una crítica al propi model de societat com a generadora de sofriment psíquic i trastorn mental.

Joseba Achotegui psiquiatra