Badalona suma i segueix

Rubén Guijarro i Teresa González (PSC), amb David Torrens (JxCAT), Alex Montornés (ERC) i Aida Llauradó (En Comú Podem), abans  de la moció de censura per substituir l'alcalde de Badalona Xavier García Albiol (PP) -- Quique García / EFE

Dolors Sabater

Exalcaldessa per Guanyem Badalona i diputada al Parlament per CUP-Guanyem Catalunya

El que passa avui a Badalona és important, sí, però no és definitiu. Que el corrupte d’Albiol sigui expulsat de l’alcaldia i que el PP deixi de governar la quarta ciutat catalana són fets rellevants, i tant, però no suficients. El que realment és important és que es posin en marxa les condicions per assolir el final polític definitiu d'aquest líder populista d’extrema dreta que ha posat Badalona al mapa del lepenisme i del trumpisme i que tant mal ha fet a la cohesió interna de la ciutat, especialment als barris més vulnerabilitats. El que cal és que es remunti un projecte polític de ciutat al servei de la vida, amb un funcionament municipal òptim, (PSC i PP s’han negat a professionalitzar i modernitzar l’estructura municipal, per no perdre poder clientelar, i la situació actual és de col·lapse) que es posi en marxa una manera de fer política no partidista, radicalment democràtica, participativa  i amb una clara vocació de revertir desigualtats i resoldre problemes estructurals que estan fent patir a milers de persones. Cal que es lideri la reversió d’aquest abandonament endèmic de les administracions supramunicipals envers el Besòs (contràriament al que passa amb el Llobregat) encara que això comporti tensions a l’AMB i la Diputació i a la Generalitat... I cal que Badalona se’n surti, contràriament els votants d’Albiol (un 37,58% a 2019) potser seguiran votant opcions populistes d’extrema dreta, ja sigui PP o sigui VOX.

Cal tenir un govern fort que se’n surti, i ara mateix això no està garantit. Sembla que el PSC de Badalona no s’aplica la tesi que cal conèixer el passat per entendre el present i preveure el futur, ni ha après res de la seva pròpia experiència de govern, quan van ser precisament les seves polítiques neoliberals i descuidant els problemes vitals dels barris el que va obrir la porta al populisme del PP. Però no cal anar tan enrere. Remuntem-nos a 2015. Cal analitzar què va passar a partir de 2015. Un acord per impedir que Albiol obtingués l’alcaldia. Un govern de concentració, en minoria, en aquell cas liderat per Guanyem Badalona, amb ERC, ICV-EiU i amb el suport puntual de PSC i un vot de Junts, que garantien la investidura. Un govern de transformació i canvi, de nova política, amb una agenda innovadora i valenta. Malgrat les evidents dificultats, el projecte va consolidar l’esperança, i s’albirava que podia realment fer canviar les inèrcies del vot populista: el baròmetre municipal de maig de 2018 (Opinòmetre) certificava resultats esperançadors. Entre altres coses la percepció de la imatge externa de Badalona millorava notablement comparat amb baròmetres anteriors, augmentava fins al 82,5% el grau de molta i bastant satisfacció de viure a Badalona i el més important, millorava la percepció de seguretat, i baixava notablement la consideració de la migració com un problema, els dos eixos on el populisme fa forat.

La gestió municipal obtenia l’aprovació de gairebé un 70% de la ciutadania i molts altres indicadors apuntaven que hi havia una esperança majoritària en aquell govern de canvi i transformació. Un baròmetre no és una urna, però indica una tendència. És rellevant constatar que just un mes després de fer-se públics aquests indicadors positius el PSC s’aliava amb el PP de Xavier Garcia Albiol per estroncar aquella remuntada. Amb aquella moció de censura de 2018 el PSC no només va paralitzar les polítiques públiques (molts dels projectes que s’havien aprovat al pressupost participatiu de 2016 encara ara no s’han executat) sinó que van tornar a donar oxígen a un Albiol que havia començat a perdre predicament als barris. Per la narrativa emprada, quedava clar que el que més importava a tots els partits era esborrar de la memòria veïnal els ímputs positius que estava deixant a la ciutat la nova forma de fer política. I aquest propòsit va acabar sumant a favor del PP.

A grans trets podem dir que part del que passa a Badalona no és diferent del que ha passat al conjunt de ciutats grans on el 2015 la nova política sorgida al carrer per l’impuls del 15M i del sobiranisme, va ocupar amb certa força espais institucionals que havien sigut històricament ocupats pels partits del sistema. Davant l’èxit de les seves agendes polítiques de transformació i davant l’eficàcia de les noves formes de gestió més democràtiques, més justes i redistributives, menys connivents amb l’Ibex35, més transparents, participatives i al servei de les classes populars, els partits del règim del 78, refent-se de l’ensurt de 2015 i sospesant les esquerdes i danys que aquests ajuntaments del canvi podien ocasionar a l'estatusquo si es perpetuaven, van rearmar-se per seguir protegint els interessos del capital i el poder oligàrquic. És la mateixa reacció que contra l’1 d’octubre català. L’empoderament popular fa trontollar el règim i el règim reacciona.

Aquest paradigma explica perquè el 2019 PSC no reconeix la força d’esquerres més votada a l’hora de conformar govern alternatiu al PP i perquè ERC trenca la Badalona Valenta, explica perquè a 2020 a darrera hora PSC trenca l’acord i no vota l’alcaldessa pactada, deixant que Albiol sigui alcalde, i perquè ara a 2021 Guijarro, el futur alcalde que Guanyem votarà per responsabilitat, no vol reconèixer Guanyem al govern. És veto reiterat per part dels partits polítics del sistema, especialment PSC però no només, contra tot un espai polític de poder popular.

Per això avui cal felicitar-se, sí, però només a mitges. La feina important està per fer, i el més calent és a l’aigüera.