Sobre el conveni del metall

José María González, Kichi, alcalde de Cadis, en una de les manifestacions durant la vaga del metall -- Román Ríos / EFE

José María González

Alcalde de Cadis

No seré jo qui valori l'acord perquè no em correspon. Correspon —exclusivament— als treballadors i a les treballadores. Evidentment no és el meu acord, hauria preferit un altre en el qual es reconeguessin més millores —justes i necessàries— per a la situació dels eventuals, que acabés amb la temporalitat, i no existís una pèrdua de poder adquisitiu per als qui es deixen la pell i l'esquena cada matí. Però és el que s'ha acordat i consegüentment no només ho assumeixo, sinó que seré el primer a exigir que es compleixi, que no es vulneri, que existeixin més inspectors que vigilin els empresaris que intentin regatejar cada punt disputat i conquistat.

El que sí que vull valorar, el que sí vull reiterar és el que vaig dir el primer dia, és el que vaig mantenir amb vostès, megàfon en mà, quan intentaven criminalitzar una reivindicació legítima, i és: la lluita col·lectiva és útil.

Estic orgullós de la meva ciutat i dels meus veïns. Sou exemple. Un exemple que ha traspassat fronteres i amb el qual hem sentit el suport i la solidaritat de cada racó i cada territori. No som criminals, som obrers, i després de nou dies de lluita, repressió i unió el temps ens ha donat la raó.

S'ha demostrat que violència és haver de mentir després d'un accident laboral, no poder acompanyar un familiar ingressat a l'hospital, o no arribar a fi de mes malgrat inacabables jornades laborals. Això és violència. Els qui exerceixen aquesta opressió són els violents i no els qui heu sortit al carrer pel que és just i us pertany. Per això, gràcies. Perquè no ha estat fàcil amb tanta criminalització mediàtica i tan escàs suport institucional. I gràcies també als qui heu demostrat empatia en el conflicte. En relació als qui van enviar tanquetes, pilotes de goma i bombes de fum allà on calia ocupació digna, exigirem depuració fins a l'última conseqüència.

Se signarà un conveni, però els problemes de la Badia continuen. I segueixen malgrat les medalles que ara es posen tant des de la Junta com des del Govern, malgrat les medalles que s'atorguen els qui no han estat ni se'ls ha esperat durant el conflicte. M'alegro, sincerament, que tornin a tenir cobertura en els seus telèfons per posar el tuit d'autocomplaença, però vejam: durant el darrers mes, a banda de les reivindicacions del metall, hem patit l'anunci del tancament d'una fàbrica a Puerto Real, desenes d'acomiadaments a Alestis i la precarietat del sector naval.

Ara, amb els ànims més calmats, amb el cap fred i amb wifi als mòbils, insisteixo i reitero la necessitat d'una reunió urgent amb les ministres de Treball, d'Hisenda i d'Indústria per a abordar el tan necessari pla de reindustrialització i d'inspecció laboral de la nostra terra. Perquè Airbus Puerto Real no pot tancar. Perquè no podem permetre'ns que tanquin aquí una planta mentre inverteixen 400 milions de diners públics a Getafe. Mentre la meva gent, els meus amics, han d'emigrar a centenars de quilòmetres per currar com a soldadors.

Airbus Puerto Real no pot tancar, repeteixo. Cridarem fins deixar-nos l'últim alè. Perquè és mentida, com diuen des del Govern central, que no es perdrà cap lloc de treball. És fals. I perquè el que perdem, com ho vam perdre a Delphi, després cau en l'oblit.

Després d'aquests nou dies de vaga no només hi ha la signatura d'un conveni, sinó la situació estructural d'una província que es dessagna, a la qual només volen com a xiringuito d'Europa. Per això el suport ha estat tan majoritari. Cadis necessita un pla sostenible i sostingut. Cadis mereix estabilitat, present i futur. Entenen ara els motius d'aquests nou dies de carrer i lluita? Tant de bo que no siguin necessàries més senyals de fum per ser als caps i en els plans dels qui ens governen. Deixin-nos mostrar-los la realitat que existeix després de quatre dècades de desigualtat, quatre dècades durant les quals, per silenciar-nos, només ens han concedit engrunes. No volem les sobres; exigim un compromís seriós i real amb el sector naval i l'aeroespacial.

Malgrat tot, malgrat el que queda i malgrat el que arrosseguem en la nostra pell, treballadors i treballadores, veïns i veïnes, que ningú —absolutament ningú— s'apoderi d'una victòria i d'un exemple de dignitat i unitat que és només vostre. Ni del Govern, ni de la patronal ni, molt menys, d'una Junta d'Andalusia que és responsable directa en el conflicte i que ha d'ocupar-se i condicionar les ajudes de diners públics a les empreses al compliment i el respecte dels drets laborals. Sense aquesta premissa, no hi pot haver cap ajuda que valgui.

Guanyem quan estem units i unides. Guanyem quan confiem, creiem i apostem per una lluita col·lectiva. Una lluita que continua. Una lluita pel present i el futur d'aquesta terra. Deia Galeano que el món es divideix en indignes o indignats. El poble de Cadis ha triat ser la segona cosa.