La paradoxa com a oportunitat

Acte de benvinguda a Arnaldo Otegi al Velòdrom d'Anoeta quan va sortir de presó, el 5 de març del 2016 -- AFP

Arnaldo Otegi

Coordinador general d'EH Bildu

Tinc molt present en la memòria l'acte de rebuda que milers i milers de persones em van brindar al Velòdrom d'Anoeta, quan vaig sortir de presó després de complir de manera íntegra sis anys i mig de condemna en compliments d'una sentència dictada per l'Audiència Nacional i corroborada pel Suprem i el Constitucional, que va ser definitivament anul·lada pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg per l'evident falta d'imparcialitat del Tribunal que ens va jutjar. Qualsevol observador polític de la realitat basca sap de la simbologia que el Velòdrom d'Anoeta ha tingut i té per a l'esquerra abertzale. Quan l'esquerra abertzale ha volgut traslladar una proposta política de gran importància o posar de manifest la seva capacitat de convocatòria popular, el Velòdrom d'Anoeta ha estat l'escenari triat .

En aquell acte vaig traslladar una reflexió política de llarg abast en una conjuntura històrica marcada a més de manera significativa per la irrupció d'una esquerra estatal alternativa al PSOE, cristal·litzada entorn de Podemos en termes electorals. En aquell marc i aquella conjuntura, vaig tenir l'atreviment de plantejar aquest emplaçament constructiu: "Si existeix una mínima oportunitat de democratitzar l'Estat aquí estarà l'esquerra independentista basca al costat de vosaltres; ara bé, el dia que comproveu que aquesta democratització no és possible us demanem, en justa reciprocitat, que us sumeu als processos sobiranistes de les velles nacions de l'Estat. Perquè només és possible democratitzar l'Estat acceptant el seu caràcter plurinacional i el dret d'autodeterminació".

Tenint present aquell emplaçament constructiu, és més fàcil entendre la posició que EH Bildu ha mantingut a l'Estat en relació a la moció de censura contra Rajoy, en la investidura del Govern del PSOE-Podemos, en la defensa de l'escut social o la derogació de la Reforma Laboral. Posició que ha estat acompanyada per la nostra defensa ferma d'una solució democràtica al conflicte polític basc.

Avui, l'evolució de la conjuntura històrica es troba determinada, entre altres factors, per la greu crisi de règim que viu l'Estat. Avui, la vella disjuntiva entre ruptura o reforma, entre democratització o Règim del 78, ha mutat en part i cal matisar-la.

Avui, l'Estat s'inclina perillosament cap a la possibilitat real que les dretes autoritàries posin en marxa una dinàmica creixent de "desdemocratitzacions més grans" en el règim jurídic-polític. Si el Règim del 78 no va portar una democràcia plena per a les nostres velles nacions i per als nostres treballadors, hi ha en l'horitzó una possibilitat real d'instal·lar una "democràcia" a la turca, l'hongaresa o la polonesa a l'Estat Espanyol.

La gran paradoxa política en aquesta situació es podria resumir així: avui no és possible aturar aquesta contrareforma autoritària, i avui no és possible l'existència d'un Govern de "progrés" a l'Estat sense el concurs, suport o complicitat de les esquerres independentistes basques, catalanes, gallegues. La paradoxa, la gran paradoxa política, és que sense el concurs dels qui reivindiquem la creació d'un Estat propi per a bascos o catalans no hi ha possibilitat que existeixin governs de "progrés" a l'Estat.

Avui la gran paradoxa política consisteix en comprovar que no es pot aturar a les ultradretes a l'Estat sense sumar a les esquerres independentistes basques, catalanes o gallegues.

No entendre això és no entendre que, mentre l'Espanya monolingüe gira clarament en termes culturals i electorals cap a la dreta extrema, els pobles de les nacions sense Estat giren cada cop amb més  intensitat cap a la sobirania i l'esquerra. Aquesta evolució és imparable des del nostre punt de vista, i determinarà la vida política a l'Estat i a les nostres respectives nacions en els pròxims anys.

Per això, EH Bildu propícia i impulsa, a més de la defensa de l'escut social, la defensa l'escut polític i parlamentari que tanca les portes a la dreta autoritària. Aquest és i continuarà sent el nostre compromís. Però fer front a la dreta autoritària des d'un punt de vista estratègic exigeix entendre que es necessita un programa realment democratitzador en l'àmbit social i en el territorial, i no jocs tàctics que facin dependre els nostres futurs en funció d'un o altre resultat electoral.

No es tracta doncs i només d'impedir electoralment l'accés de la ultradreta al Govern, sinó d'aconseguir acords entre les esquerres plurinacionals que poden i han de ser ampliables a totes les forces disposades a impulsar una democratització en profunditat de l'Estat. Perquè fer front a les dretes autoritàries no pot plantejar-se en termes de pura aritmètica electoral i encreuant els dits en cada convocatòria electoral. Fer front en termes estratègics a les dretes autoritàries exigeix un bloc històric plurinacional, democràtic i d'esquerra que aixequi i desenvolupi un programa polític, econòmic, social i territorial que faci impossible la seva reversió.

Però aquest programa democratitzador, que només es pot construir en termes reals amb les esquerres independentistes basques, catalanes o gallegues, ha de tenir en l'epicentre del seu programa el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat i el respecte al dret d'autodeterminació dels pobles. Sense aquests ingredients, sense aquesta ambició històrica i política, ni es fa front en termes estratègics al programa desdemocratitzador brutal que plantejaran les dretes, ni s'evitarà com a "mal menor" el retorn als Pactes d'Estat que tindran el seu suport en les velles hipoteques de la Transició.

Avui, més que mai, volem reivindicar una esquerra que no només va aprendre la taula de restar i dividir, sinó que també i a més va aprendre a sumar i multiplicar. Avui, per  fer front als grans reptes que ens planteja l'immediat futur, necessitem construir espais de col·laboració i suma entre totes les forces polítiques que defensem una agenda transformadora en el social, en l'econòmic i en el territorial. I la resolució dels nostres problemes nacionals en termes democràtics ha de formar part estructural d'aquesta agenda democratitzadora.

Però la resposta en termes estratègics a la desdemocratització estructural té per a l'esquerra independentista una doble direcció: la suma d'esforços en la defensa de la democratització de l'Estat d'una banda, i l'estratègia de construcció d'un Estat Sobirà per al nostre poble com a horitzó estratègic més desitjable i de més garantia perquè aconsegueixi un escenari democràtic ple en termes nacionals i socials.

En una i una altra direcció EH Bildu continuarà sumant i fent camí.