L'arquebisbe Desmond Tutu en imatge d'arxiu -- Andy Rain / EPA / EFE

Desirée Bela-Lobedde

Ens està quedant un final d'any prou tràgic pel que fa als referents africans i afrodescendentes. Fa una mica més de deu dies traspassava bell hooks, una referent afrofeminista a la qual li devem molt, i aquest passat diumenge va morir Desmond Tutu, religiós i activista pels Drets Humans d'origen sud-africà que es va donar a conèixer sobretot durant la dècada dels vuitanta, per la seva lluita contra el sistema de segregació de l'apartheid sud-africà.

Desmond Tutu moria aquest passat 26 de desembre a causa d'una infecció, encara que patia un càncer de pròstata diagnosticat a la fi de la dècada de 1990, motiu pel qual es veia obligat a fer visites hospitalàries freqüents.

Com vaig fer dies enrere amb bell hooks, aquest article és només un intent d'honrar la memòria de Tutu ara que una altra estrella brilla en el firmament i els nostres ancestres l'han rebut.

Tutu i la Nació Arc de Sant Martí

Desmond Tutu va néixer en un petit poble sud-africà, Klerksdorp, el 1931. Fill d'una empleada de la llar i d'un director d'un col·legi missioner, va estudiar teologia i va acabar convertint-se en el primer arquebisbe anglicà negre de Ciutat del Cap.

Desmond Tutu, igual que Nelson Mandela, va ser una de les persones que van lluitar activament contra el règim de l'apartheid sud-africà, fins el punt que el seu paper va resultar clau en el desmantellament de les polítiques de segregació racial del país.

El paper de Tutu en la lluita contra l'apartheid el va fer mereixedor del premi Nobel de la Pau el 1984, i se li va atribuir el fet d'haver encunyat el terme «Nació de l'Arc de Sant Martí» per a referir-se al país sud-africà, com a manera de descriure la riquesa de la diversitat ètnica existent a Sud-àfrica després de la fi de l'apartheid. I quan Nelson Mandela va guanyar les eleccions i va esdevenir president de Sud-àfrica, va nomenar a Tutu president de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació.

Més enllà de l'apartheid

Afortunadament per a tothom, Desmond Tutu va ser una figura clau, no només per a l'alliberament del poble negre africà, sinó que va ser un personatge clau per al moviment global per la pau. Sent un clergue pertanyent a l'església anglicana, les seves declaracions el van posar en una posició compromesa en més d'una ocasió: defensava obertament el dret de les persones a estimar a qui volguessin —en referència a l'homosexualitat—, i va defensar aferrissadament l'ús del preservatiu a Sud-àfrica quan, a mitjans dels anys vuitanta la SIDA causava estralls al país.

Tutu no tenia pèls a la llengua. Va defensar sense tallar-se un pèl al poble palestí, i donava suport a la creació d'un estat palestí. També va criticar obertament el president de Zimbàbue Robert Mugabe. I, en relació a l'Estat espanyol, el 2010 va demanar a ETA que acabés amb els atemptats, i també va defensar el dret del poble català a decidir sobre la seva autodeterminació.

En contra de la injustícia

Desmond Tutu va ser un dels precursors de la filosofia sud-africana Ubuntu —«soc perquè som»—, una manera d'entendre la vida que posa l'èmfasi en la comunitat per sobre dels èxits individuals. Tutu reivindicava tres dels principis fonamentals d'aquesta filosofia:

• • Buscar el que ens connecta amb la resta de persones
  • Saber posar-se en el lloc de l'altra persona
  • Adoptar sempre la perspectiva més àmplia

La filosofia Ubuntu, que s'estén cada vegada més, es troba recollida en un llibre que el propi Desmond Tutu va escriure en col·laboració amb la seva neta Mungi Ngomane, titulat Ubuntu. Lliçons de saviesa africana per viure millor, i ens permet acostar-nos als preceptes xhosa que regien la manera de viure de Tutu. Personalment, jo em quedo amb aquest aforisme seu que tantes vegades he compartit:

«Si et mantens neutral en situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor».

Que la terra li sigui lleu.