Roda de premsa del ministre d'Agricultura, Luis Planas, la portaveu del Govern PSOE-UP, Isabel Rodríguez, la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá -- A. Ortega / Europa Press

Arnaldo Otegi

Coordinador general d'EH Bildu

En el meu anterior article, feia una reflexió sobre la necessitat que el bloc de la investidura no es construís només com un fre a l'accés de les dretes autoritàries al Govern de l'Estat, sinó que hauria de servir per construir un bloc d'esquerra plurinacional i antiautoritària, que liderés un programa clar de transformacions democràtiques en termes socials, econòmics i territorials.

En aquest context, el procés sobre la derogació, o no, de la reforma laboral està sent, és i serà, una mena de "prova política del cotó fluix" en una conjuntura de gran inestabilitat i fragilitat, per comprovar la relació de forces reals i la capacitat de les esquerres espanyoles per posar en marxa transformacions democràtiques de caràcter qualitatiu.

Per analitzar adequadament la situació necessitem recordar que la reforma laboral vigent va entrar en vigor com a fruit d'una decisió adoptada en el 2012 pel Govern del PP, amb el suport exclusiu de la CEOE. Rajoy i el PP van utilitzar la seva majoria absoluta per retallar drets als treballadors i treballadores del conjunt de l'Estat, facilitant una formidable transferència de poder als empresaris en les relacions laborals, donant un cop estructural a la ja desequilibrada estructura normativa entre capital i força de treball a l'Estat espanyol.

Facilitats per la utilització de la precarietat com a instrument d'explotació i acumulació de capital, facilitats per l'acomiadament i el seu abaratiment, condicionament de la negociació col·lectiva amb la derogació de la ultraactivitat i la centralització de la mateixa eren, entre altres, els continguts d'una reforma laboral que va ser rebutjada per l'esquerra espanyola (partits i sindicats) i a Euskal Herria per una majoria sindical sobiranista, que amb el suport de l'esquerra independentista, van respondre a la mateixa amb mobilitzacions de caràcter massiu i amb diverses vagues generals. Malgrat aquest rebuig popular, polític i sindical, el PP no va dubtar a imposar unilateralment una reforma que, a més d'una enorme agressió als treballadors/es i als seus drets, era una clara imposició a l'ecosistema polític i sindical basc.

Des d'aquell moment, Podemos, CCOO i UGT a l'Estat han vingut plantejant com a objectiu la seva derogació tant en els seus programes electorals com en les seves posicions polítiques públiques i privades. Mentre que el PSOE ha defensat l'eliminació dels aspectes més lesius de la reforma laboral. La derogació íntegra de la reforma laboral va ser una qüestió central de l'acord de Govern PSOE-Podemos i, així mateix, ho va ser en l'acord subscrit per EH Bildu amb PSOE i Podemos.

Durant aquests gairebé dos anys, l'inicial compromís de derogació integral ha s'ha anat devaluant davant les posicions tancades de la CEOE i les pressions de la UE dins d'un escenari pandèmic propici per a especulacions de tota mena i naturalesa. En aquest temps hem observat amb preocupació com des del Govern sorgien succedanis lingüístics com la "modernització" de les relacions laborals, que van començar a activar totes les nostres alertes.

Les nostres prevencions i temors van augmentar per un model de negociació que ha fet prevaler el consens en un marc de "diàleg social" (sense presència de la majoria sindical que representa els treballadors bascos) sobre el consens entre les forces polítiques que van donar i donen estabilitat a aquest Govern. Principalment quan hem percebut que la vicepresidenta de Govern, amb el seu objectiu de consens en aquest marc de diàleg social, donava a la CEOE una capacitat de veto sobre els seus continguts que ens allunyava d'una derogació de la reforma i ens condemnava a aconseguir objectius d'abast molt més curt.

És a dir, i ho diem des del màxim respecte polític i personal, aquí s'ha fet prevaler la foto d'un fals "consens social" per sobre dels continguts de la pròpia reforma. O dit d'una altra forma, Yolanda Díaz ha prioritzat la signatura de la CEOE enfront de la possibilitat d'apostar per la derogació de la reforma laboral en la seva integritat amb la majoria política de la investidura. Per quin motiu les dretes no tenen escrúpols a legislar sense el suport de sindicats i algunes esquerres, no obstant això, tenen enormes complexos a deixar la Patronal fora? Hi ha algú que pensi que en l'actual context polític la CEOE signarà i avalarà una "contrareforma" que neutralitzi estructuralment el que va significar la reforma laboral de Rajoy?

El Govern de Sánchez i el Ministeri de Treball sabien que donar prioritat a la CEOE en un acord significava reduir radicalment la dimensió de la derogació de la reforma laboral. I ha estat així. Aquest condicionament era un "suggeriment" de la UE pel desbloqueig dels fons europeus o ha estat una opció conscient del Ministeri de Treball des de l'inici d'aquest trajecte?

Amb tot, ens trobem davant d'un acord amb un abast molt limitat i que es troba molt lluny, és clar, del qualificatiu d'"històric". És cert que alguns continguts han estat rectificats, que podem arribar a considerar que s'ha produït una parcial recuperació d'alguns drets però, evidentment, no estem ni davant la derogació íntegra de la reforma laboral, ni tan sols dels seus aspectes més lesius. Aquesta reforma no solucionarà la precarietat, no toca la normativa referent als acomiadaments (ni a les seves causes, ni al control administratiu, ni a les indemnitzacions) i, des de la nostra perspectiva nacional, afebleix estructuralment la capacitat de negociació col·lectiva dels sindicats bascos nacionals i de classe que conformen la majoria al nostre país.

I ara, què fer? Han tancat un acord amb CCOO-UGT i la CEOE en unes negociacions on no hem tingut ni la més mínima participació i escassa o nul·la informació. Les coses s'han fet del tot malament si l'aposta era la d'aprovar una reforma estructural amb la majoria de la investidura. En les pròximes setmanes s'obre un període d'oportunitat per rectificar algunes qüestions que considerem bàsiques per evitar un vot, que a dia d'avui, és rotundament contrari a aquesta reforma de la reforma. Per a EH Bildu, la "desestatalització" de la negociació col·lectiva, al costat del bloc que afecta els acomiadaments, són qüestions determinants per evitar el nostre "no" a aquesta reforma.

Està en mans del PSOE i de Podemos avaluar si val més el suport de la CEOE que el dels socis que han secundat o donat suport a aquest Govern. EH Bildu portarà al debat de les esmenes un programa de mínims d'acord amb les reivindicacions del sindicalisme basc i les organitzacions socials i populars. Serem la seva veu en el debat d'esmenes, i la nostra posició final també serà conforme, en la mesura del possible, amb el moviment sindical i social basc.

Som conscients que en aquest debat es dirimeixen moltes qüestions que evidencien que estem davant d'una cruïlla clau en la present legislatura i, com deia al principi, en un punt que podem considerar com una mena de "prova política del cotó fluix" de la finestra d'oportunitat que hem impulsat i volem continuar impulsant. La gestió en forma i fons d'aquesta qüestió ens preocupa molt, perquè ens assenyalarà la "mesura" de fins a quin punt i de quina manera pot aquest Govern abordar altres temes d'envergadura en els pròxims anys.

Si s'ha fet això amb la reforma laboral, què passarà amb les pensions o quina serà la posició d'aquest Govern en la transformació de l'esgotat model territorial davant les múltiples pressions polítiques i fàctiques existents també en aquest àmbit? Si es cedeix davant l'argument de la "defensa de la unitat de mercat" per fer prevaler l'àmbit estatal enfront de la negociació col·lectiva provincial o autonòmica, quins marges existeixen per abordar la plurinacionalitat i el seu reconeixement a l'Estat? No és aquest potser un argument similar al que s'addueix per negar la plurinacionalitat i el dret a decidir dels pobles? L'esquerra espanyola ha d'entendre, i ho diem amb el màxim dels nostres respectes, que la plurinacionalitat es defensa i s'exerceix respectant les diferents realitats socials, econòmiques i sindicals de les diferents nacions de l'Estat.

EH Bildu actuarà amb la màxima responsabilitat però amb la deguda fermesa. Nosaltres tenim paraula i respectem els acords. Nosaltres diem el que fem i fem el que diem. Sobre aquestes premisses hem construït la nostra credibilitat al nostre poble. O l'acord es modifica o no avalarem aquesta reforma laboral. En qualsevol cas, i passi el que passi, EH Bildu continuarà mantenint com a premissa que en la vida, com en la política, a vegades es guanya, a vegades es perd, però sempre s'aprèn.

No ens ficarem en la política de buscar i assenyalar els greuges, no tenim interès en això. No avalarem aquesta reforma laboral, si no es modifica, però no desistirem en la nostra obstinació de buscar espais de trobada i compromís entre les esquerres plurinacionals de l'Estat.