La 'conga consti' gira al voltant de Felip VI

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez; el rei Felip VI, la vicepresidenta Yolanda Díaz i la ministra de Transports, Raquel Sánchez, en la inauguració de línia de tren AVE Madrid-Ourense -- Europa Press

Sato Díaz

La reforma laboral és una de les mesures principals de la legislatura del Govern de coalició, això és una evidència. Sobre la mateixa descansa, no només la nova legislació laboral per als pròxims anys, sinó també quelcom que té molta importància en l'àmbit polític: està dibuixant un mapa de les aliances que pot definir la política espanyola pels pròxims anys.

En aquest sentit, la disputa per qui dona suport i qui no al decret del Govern al Congrés dels Diputats és evident. Mentre Unides Podem —amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant— intenta reforçar la majoria de la investidura (de caràcter plurinacional i progressista) perquè les esquerres sobiranistes d'ERC i EH Bildu i el PNB li donin suport, el PSOE espera tirar-la endavant amb els suports de Ciutadans. La formació taronja necessita tornar a ser útil i Pedro Sánchez veuria materialitzat un anhel pendent d'aquests dos anys de legislatura: la geometria variable, poder governar ara amb els suports de l'esquerra, ara amb els de la dreta.

La segona opció preocupa en les files d'Unides Podem. D'una banda, si va endavant amb el suport de la dreta, les crítiques d'altres esquerres parlamentàries a la reforma laboral poden desgastar-la de tant usar-la, com diu la cançó, i pot donar la sensació que aquesta queda descafeïnada. D'altra banda, és una llei que (encara que al PSOE li faci mal en el cor) té la marca Yolanda Díaz. Seria un canvi polític d'envergadura per a l'espai d'Unides Podem si fructifica aquest canvi en les aliances amb altres forces polítiques, tal i com ja vam comentar en aquest diari. La majoria de la investidura que permet la governabilitat estatal, involucrar forces polítiques com ERC i EH Bildu en tasques de "direcció d'Estat", és una de les aportacions essencials de Pablo Iglesias fins que va abandonar la primera línia de la política.

Formar part del Govern (i més com a soci minoritari del PSOE) és una qüestió plena de contradiccions per a Unides Podem. És més que comú que en els darrers mesos s'hagin hagut de menjar bons "gripaus". Això situa Unides Podem en una variable diferent. Ha d'assumir el paper de "partit d'ordre" en diferents situacions, la qual cosa genera no poques tensions en les bases dels partits que integren aquesta coalició. El pacte amb el PSOE i el PP de la renovació dels òrgans constitucionals va ser un bon exemple d'això, havent de votar a favor de la integració de Concepción Espejel i Enrique Arnaldo com a magistrats en el Tribunal Constitucional, com a mostra. Es conformava d'aquesta manera una majoria parlamentària diferent, la vam anomenar "majoria consti" per a disgust d'alguns diputats del grup confederal.

Un dels pròxims episodis polítics que pot tibar les costures a Unides Podem té a veure amb la monarquia. I el 2022 pot ser un any clau per aquest tema. No tant pel retorn o no retorn del rei fugit a Abu Dhabi, Joan Carles I, sinó per l'evident operació política i mediàtica per a consolidar a Felip VI en el tron. L'actual monarca no ha gaudit de la popularitat que va aconseguir en el seu temps el seu pare i quan ha hagut d'actuar i posicionar-se en algun conflicte polític, ho ha fet sempre des d'una particular posició, una perspectiva reaccionària i de part, prenent partit premeditadament.

Hi ha qui va veure un gir en el relat de Felip VI cap a posicions més centrades en el discurs de la passada Nit de Nadal. Des de les esquerres van arribar, fins i tot, alguns elogis a la intervenció nadalenca del monarca. Unides Podem, des del Govern, haurà d'assumir la contradicció d'aquesta assimilació a Felip VI per convertir la seva imatge en la d'un rei modern, actual i necessari per a la democràcia espanyola i haurà de decidir la seva posició davant un tema central.

Una rentada d'imatge que ja ha començat i que compta amb la inesperada ajuda de Joan Carles I. La simple comparació amb el seu pare, contra el qual la premsa cortesana dirigeix les seves crítiques vetllades, diferenciant i separant explícitament entre els comportaments dolents del rei emèrit i la institució monàrquica, fa que Felip VI sembli bo.

La "majoria consti" podria tornar a aparèixer si l'espai confederal decideix participar d'aquesta operació per consolidar Felip VI en el tron després d'uns anys en què la monarquia ha quedat prou danyada, tal com han indicat les enquestes que la Plataforma de Mitjans Independents (de la qual forma part Públic) ha publicat els dos últims 12 d'octubre.

La creació d'un nou gran consens per passar pàgina d'una de les etapes més tèrboles de la monarquia borbònica (i hi ha hagut moltes d'aquestes) està en marxa. Principals partits, grans mitjans de comunicació de diverses tendències ideològiques, qui sap si se sumarà algun sindicat, l'empresariat no faltarà, intel·lectuals orgànics, esportistes d'elit, associacions professionals... Tots estan prenent posicions en el nou ball. Ja s'escolta la música.

És una gran conga. La 'conga consti' està en marxa. La filera de dansaires s'estira al llarg de quilòmetres. Caldrà passar llista, a veure qui balla i qui no. Fins i tot podriem fer-se veure les passes matusseres de l'emèrit per a amenitzar la jornada. La fila va creant un gran cercle. I en el centre, Felip VI. La funció està a punt de començar.