La reforma laboral, el gran repte del (suposat) govern progressista

La reforma laboral, el gran repte del (suposat) govern progressista

Treballador en obres del tren d'alta velocitat -- Javier Etxezarreta / EFE

Oriol Junqueras i Vies. President d’ERC 

Jordi Salvador. Diputat d’ERC al Congrés

Obrim aquest 2022 amb un repte importantíssim per a moltes persones, i que tindrà conseqüències directes sobre la vida dels treballadors i les treballadores i per al conjunt de la societat: el reial decret llei sobre la reforma laboral. Resulta gairebé inevitable constatar, una vegada més, l’incompliment reiterat de les promeses realitzades pel PSOE i Unides Podem davant els seus propis votants. En aquest cas, lluny d’atacar els aspectes més lesius de la llei, tots dos partits deixen entreveure que no modificaran -només maquillaran- durant aquesta legislatura, elements crucials que afecten directament l’Estatut dels Treballadors, tot i que compten amb els suports suficients.

Si ens fixem en les mesures concretes, veiem que es tracta d’un acord que no representa la derogació real i completa de les anteriors reformes laborals: no es modifiquen les causes d’acomiadament, de modificació substancial de condicions de treball ni de trasllats. Tampoc hi ha canvis en el preu de les indemnitzacions i els salaris de tramitació, les autoritzacions administratives prèvies en els expedients de regulació temporal d’ocupació ni en les causes d’inaplicació de convenis col·lectius. A més, no s’introdueix cap mesura per combatre la parcialitat no desitjada a la feina i no satisfà les expectatives pel que fa a la regulació de la subcontractació i el conveni que s’ha d’aplicar.

Tot i així, és cert que existeixen alguns elements que suposen un avenç en la posició dels treballadors davant la negociació col·lectiva, com ara la desaparició del contracte d’obra i servei que tanta precarització causa en el treball, el retorn de la ultraactivitat i la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa en matèria salarial per evitar el dúmping salarial.

Hem de tenir en compte, doncs, que es tracta d’una iniciativa que no satisfà les expectatives de moltes persones. Un exemple claríssim és la necessitat de dotar d’eines a l’administració perquè pugui ser proactiva en el cas dels EROs. La Generalitat ha de ser capaç d’autoritzar o no un expedient perquè això implicaria millorar la capacitat de resposta davant d’un tancament empresarial, i li donaria més força per mediar i trobar alternatives per salvar milers de llocs de treball.

De la mateixa manera, considerem imprescindible donar preponderància als convenis catalans i enfortir i dotar de més eines la Inspecció de Treball de Catalunya. També és important incloure-hi els àmbits de concertació i de Diàleg Social de Catalunya, regulats per llei, en les propostes que activin els mecanismes RED. En aquest sentit, cal recordar que la Generalitat és competent en polítiques industrials i de requalificació de treballadors i treballadores.

Tot això resulta imprescindible si volem preservar i millorar la capacitat del nostre mercat laboral i aprofundir, al mateix temps, en la lluita contra la precarietat laboral. Pel que fa als salaris de tramitació, seria convenient recuperar-los al cent per cent en el cas dels acomiadaments improcedents.

Finalment, i des del respecte a la concertació social i el Diàleg Social, aquesta proposta s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats, la qual cosa implica majories i negociació. Ningú té legitimitat per negar el debat i les possibles modificacions que puguin sorgir-ne, ningú té legitimitat democràtica per impedir que des de l'esquerra siguem forts quan es tracta de defensar i millorar els drets dels treballadors i les treballadores. Si existeix una correlació de forces en el Congrés que pot millorar el text seria absurd no utilitzar-la en benefici de la gran majoria dels treballadors i treballadores. Especialment, quan hi ha membres del govern espanyol que han dit públicament que les limitacions de la reforma són degudes a la correlació de forces.

Forma part de la nostra manera d’entendre la política negociar i buscar un bon acord, en aquest cas, per al conjunt de treballadores i treballadors i el mercat laboral. En aquest moment, la pilota està sobre la teulada del govern de l’Estat i de les forces polítiques que l’integren. Volen iniciar el curs polític del 2022 negociant i buscant un millor acord per als treballadors? Volen buscar el suport en l'esquerra o en la dreta?

Ara bé, és evident que un bon acord ha d’incloure millores en la protecció i les condicions de vida dels treballadors. I això vol dir tenir acordats els canvis que s’han d’introduir en el decret durant la seva tramitació de llei i el calendari d’aquest projecte perquè pugui ser convalidat. És la nostra responsabilitat el fet d’afavorir un bon pacte, sí, sempre que la intenció, per part del govern de Sánchez, sigui real quan es tracta d’obtenir el vot favorable d'Esquerra Republicana.

Malgrat tot, sabem que el millor acord en el terreny laboral -com en tots els altres terrenys- per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya arribarà amb la República catalana. Només la independència de Catalunya garantirà plenament els drets laborals dels treballadors i les treballadores del nostre país. Treballarem fins aleshores per millorar el dia a dia de la gent que més pateix. Perquè Esquerra Republicana és i serà sempre el soci més fidel als catalans i les catalanes: 90 anys d’història impol·luta ens avalen.