Janet Sanz, segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica

La salut de les persones i la mitigació dels efectes del canvi climàtic van per davant d’un suposat dret a contaminar. Així ho estipula la Directiva Europea de la Qualitat de l’Aire, així ho legisla la Ley de cambio climático y transición ecológica del Estat espanyol, així ho demostra l’evidència científica i així ho vam assumir como un deure a Barcelona quan vam emprendre la primera ZBE de l’Estat assentant els precedents per a totes les que vindran, per llei, abans del 2025.

Aquesta ZBE ha estat pionera a Espanya, però segueix l’exemple de les 300 ciutats què han implementat la seva pròpia ZBE a Europa. Capitals com Londres, Oslo o París apliquen ja restriccions a la contaminació pel bé de les seves ciutadanes. No és un caprici del govern municipal de Barcelona: va ser consensuada amb la Generalitat i els ajuntaments d’altres municipis metropolitans, a més d’haver estat aprovada en el Plenari Municipal sense cap vot en contra. Y tampoc no és una mesura que no compti amb l’aval de la ciutadania: segons el GESOP, dos de cada tres barcelonines veurien positives mesures encara més restrictives cap al transport privat.

En contra del consens polític i del sentit comú, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit tombar aquesta ZBE. Una sentència que va en sentit contrari a les legislacions que s'implementen a nivell autonòmic, estatal i europeu i que ens obliguen a actuar amb urgència. Barcelona no es pot permetre cap pas enrere en una mesura indispensable per al benestar de la seva ciutadania i per combatre els efectes del canvi climàtic als carrers.

Des de la seva aplicació al 2017, s'han reduït 609.000 desplaçaments contaminants i un 11% de les emissions de NO2. Això es tradueix, juntament amb altres mesures complementàries com Superilla Barcelona o la pacificació d'entorns escolars, en 125 morts menys a l'any a causa de la contaminació. En 110 casos menys d’asma infantil. En una notable reducció de les malalties cardiovasculars o el càncer de pulmó. Amb aquestes dades sobre la taula, un govern responsable només pot treballar perquè la ZBE de Barcelona continuï vigent.

En conseqüència, plantejarem un recurs de cassació davant d'una sentència que considerem incoherent amb les circumstàncies d'emergència climàtica que vivim i les directives internacionals que ens pertoquen. Una sentència que, al nostre parer, pretén legislar excedint-ne les funcions. Una sentència que ignora completament les necessitats de les persones vulnerables i el benefici que la ZBE ha suposat per a la seva salut a Barcelona, ​​la metròpoli amb més densitat de vehicles per km2 de tot Europa.

La ZBE protegeix la població vulnerable, la que pateix malalties respiratòries, la que viu als barris amb més incidència de NO2, la gent gran i la infància. És el seu dret a respirar un aire de qualitat el que posem davant d'un suposat dret a contaminar. La ZBE no es pot aturar, perquè cap jutjat pot bloquejar la voluntat política de transformar Barcelona en una ciutat més amable, amb el vianant com a protagonista, oberta, respirable, verda i democràtica. Així ho va votar la ciutadania i així ho portarem a terme.