Toni Coll Tort, usuari de la comunitat energètica del Poblenou

■ comunitat

Etimologia: del ll. communĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques.

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

 Sempre he pensat que puc ser individu, precisament per que em sento comunitat. Per que tinc una comunitat al voltant que em permet ser, que em permet relacionar-me, hem permet compartir...

Aquesta és la filosofia de la comunitat energètica del Poblenou, i la d’altres comunitats que estan creixent de manera cada cop més decidida a la ciutat i arreu del país. Una necessitat, l’energètica domiciliaria o d’espais comuns, que podem compartir en el seu origen, en la seva generació  i repartir en el seu consum.

En el moment en que des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, va arribar la notificació de que estaven constituint una comunitat energètica al barri i buscaven famílies que s’hi volguessin sumar, no ho vam dubtar gens. Era una oportunitat per posar en pràctica un cop més un projecte comunitari, en aquest cas per generar energia renovable i consumir-la, superant així el binomi empresa energètica-client. La comunitat energèticatrenca el binomi jo-empresa disposo, tu-client pagues, jo-empresa trec el benefici del que tu-client necessites consumir.

En aquest cas és un equipament públic municipal qui cedeix, en primera instància l’espai per instal·lar la planta de generació renovable, més endavant es podrà ampliar aquesta generació en espais públics i dels mateixos privats que participem en la comunitat, i dels que s’hi puguin sumar en el futur a mida que es vagi augmentant la capacitat de producció d’energia.

Aquesta serà l’energia que distribuirem entre els membres de la comunitat,  reduint la nostra dependència del mercat privat i fent-nos protagonistes de la inevitable transició ecològica que hem d’assumir com a societat.

Cal reconèixer la voluntat de l’ajuntament de Barcelona d’apostar decididament i de forma pràctica per la posada en marxa de diverses d’aquestes comunitats a la ciutat; en uns casos cedint espais municipals per la instal·lació de la infraestructura generadora, o bé ajudant a muntar aquestes instal·lacions, en altres aquest suport passa per la signatura de convenis de col·laboració amb les comunitats ja constituïdes. Les administracions no es poden quedar enrere davant les iniciatives que van sorgint per a un consum responsable i no depenent dels grans oligopolis.

La lluita contra la emergència climàtica necessita un fort impuls polític i també passa per creure’ns i assumir el nostre paper imprescindible, el canvi d’hàbits necessari, la capacitat d’apoderar-nos i d’auto gestionar-nos, el convenciment de creure’ns que treballant en comunitat tenim més força de la que ens han volgut fer creure.