El regal de Putin a l'OTAN de Biden

El president rus Vladimir Putin es dóna la mà amb el president bielorús Aleksandr Lukaixenko durant la seva reunió al Palau Konstantinovsky a Sant Petersburg, Rússia, el 25 de juny de 2022.- EFE
El president rus Vladimir Putin es dóna la mà amb el president bielorús Aleksandr Lukaixenko durant la seva reunió al Palau Konstantinovsky a Sant Petersburg, Rússia, el 25 de juny de 2022.- EFE

Sergi Sol, periodista

Va ser Mikhaïl Gorvatxov qui el 1987 va recuperar la proposta de demanar l'ingrés de l'URSS a l'OTAN. Però com ja passés el 1953, la idea va ser rebutjada pels Estats Units en primera instància. Després va tornar a la càrrega Boris Ieltsin. I fins i tot el primer Putin, davant de Clinton, va flirtejar amb la idea.

Stalin va deixar aquest món la vigília de l'inici de la carrera espacial que va liderar la Unió Soviètica. L'octubre del 1957 l'Sputnik 1 es passejava per l'espai. Tot seguit, al novembre, l'Sputnik 2 va posar en òrbita la gossa Laika. I el 1962 Yuri Gagarin va deixar atònit el món occidental passejant-se per l'espai. Després de Gagarin va arribar el torn d'una cosmonauta, la també soviètica Tereshkova. Els soviètics fins i tot van deixar petjada a Mart estavellant una sonda a la seva superfície.

Doncs just uns anys abans, el 1954, Nikita Khrusxov -successor de Stalin- havia proposat formalment superar la política de blocs sol·licitant amb llums i taquígrafs l'ingrés a l'Aliança Atlàntica davant de l'estupor general. Els partits comunistes europeus van quedar descol·locats. França, com Bèlgica, va reaccionar a favor. Però no així la Gran Bretanya i encara menys els Estats Units. Tots dos van rebutjar frontalment la proposta acusant Khrusxov d'ordir una estratagema per destruir l'OTAN, creada el 1949.

Es podrà objectar que l'URSS de Gorbatxov ja estava a un pas de la fallida. No és el cas de l'URSS de Khrusxov que es va llançar a la conquesta de l'espai amb el programa Sputnik, molt costós. El PIB nominal multiplicava el de les principals potències europees després de l'ocàs de l'Imperi Britànic. En plena croada ideològica, amb Europa infestada de comunisme, l'URSS va posar en un compromís l'OTAN el 1954 i davant la negativa va materialitzar i va justificar la resposta: la creació del Pacte de Varsòvia el 1955.

A la mort de Stalin, la URSS és la segona potència econòmica mundial. I es consolida com a tal a l'era Khrusxov que impulsa mesures liberalitzadores de l'economia. De fet, l'URSS no cedeix aquesta posició fins al 1987 davant del Japó. El 1990, ja en inexorable retrocés, també es veu superada per l'Alemanya Federal. Per esfondrar-se definitivament el 1992 després de la desaparició de la Unió Soviètica. La Fedreració Russa exhibeix el 2022 un PIB inferior a Itàlia i poc més que Espanya. Exporta matèries primeres gràcies als seus immensos recursos naturals i importa tota mena de productes manufacturats per a una indústria obsoleta.

L'OTAN no sols ha sobreviscut a la Guerra Freda que sustentava la seva raó de ser mentre el món occidental percebia com una amenaça al bloc de l'est. Després d'uns anys de parèntesi, amb diversos països de la Unió Europea reduint la despesa militar traient de polleguera a tots i cadascun dels últims presidents nord-americans, la invasió russa ordenada per Vladimir Putin ha tornat a donar vigor a una Aliança Atlàntica que semblava no tenir raó d'existir.

Avui, la Unió Europea, amb Alemanya al capdavant no només ha augmentat la despesa militar llargament reivindicada per Clinton, Bush, Obama, Trump o Biden ara, sinó que ha reforçat el seu compromís amb una organització militar feta a mida dels Estats Units que és ja, sens dubte, el principal beneficiari de la Guerra a Ucraïna com abans ho va ser en les successives guerres mundials europees.