Diners tacats de petroli

Desenes de persones es concentren a la porta del consolat del Brasil contra els incendis a l'Amazones, el 23 d'agost del 2019. (Horitzontal)  Data de publicació: divendres 23 d’agost del 2019, 16:52  Autor: Miquel Codolar
Desenes de persones es concentren a la porta del consolat del Brasil contra els incendis a l'Amazones, el 23 d'agost del 2019. Miquel Codolar (ACN)

Leo Arriola Meikle, Extinction Rebellion Barcelona

Aquest ha estat l'estiu més fresc de la resta de la nostra vida. I probablement, el dels incendis menys intensos i les sequeres menys seques. Curiós, no? Amb milers d'hectàrees cremades, incomptables pèrdues en els cultius i un de cada quatre municipis catalans amb restriccions d'aigua, aquest ha sigut el millor futur estiu. O el "menys pitjor".

Tot i que encara a vegades escoltem el típic comentari negacionista, segons l'ONU, a la majoria de la gent li esgarrifa l'emergència climàtica i ja comença a atribuir aquestes temperatures i fenòmens a la crisi climàtica. Tots coneixem els famosos Gasos amb Efecte d'Hivernacle (GEH) i fins i tot diria que al nostre cap ressona el nom d'alguna de les corporacions i multinacionals que més contaminen.

El que no és tan evident és entendre què és el que mou tot això, quina és l'energia, en la forma que sigui, que articula la crisi climàtica.

És clar que hi ha una enorme demanda de combustibles fòssils i de carn, i això retroalimenta enormement l'emissió de GEH. Però la capitalització directa d'aquesta demanda no és tota la força motriu que fa avançar aquestes indústries tan nocives. Es necessiten inversions multimilionàries per a tota la infraestructura, exploracions i lobbying que hi ha al darrere.

Per tant, com en moltes altres situacions, és necessari preguntar-nos d'on surten aquests diners. Doncs, "let's follow the money"!

Evidentment, parlem dels nostres estimats bancs i el sistema financer. En realitat, aquest sistema ho marca gairebé tot a les nostres vides: el preu de l'habitatge, les feines que es paguen, el destí de fons públics... i quina energia consumim, d'on ve i com es produeix. El sistema financer controla el flux del capital, per tant, controla les regles del joc econòmic.

Avui en dia, els bancs fòssils mantenen un capitalisme moribund basat en l'ús desenfrenat de carbó, petroli i gas pel simple fet que és rendible a curt termini. A molt curt termini. El capitalisme fòssil ens perjudica en tots els sentits: agreuja l'emergència climàtica, devora l'energia i els recursos, aguditza i augmenta la precarietat i les guerres.

L'addicció als combustibles fòssils ens està portant al col·lapse de pràcticament tots els ecosistemes de la terra, i la banca ho està finançant. Mentrestant, s'atreveixen a dir-nos que estan compromesos a combatre i a pal·liar l'emergència en la qual ens trobem.

Des de l'Acord de París al 2015, la banca s'ha compromès a reduir les inversions en combustibles fòssils, però les dades són clares: no ho està fent. Tot el contrari, les seves inversions en la indústria fòssil han augmentat: els 60 bancs més grans del món hi han destinat més de 4,6 bilions de dòlars des de 2016 fins avui, segons l'informe de Banking on Climate Chaos 2022.

Només entre el 2016 i el 2021, els bancs Santander, BBVA i CaixaBank sumen un total de més de 74 mil milions de dòlars destinats a diverses inversions que empitjoren la crisi climàtica i fan més inhabitable la terra. A més, Santander, BBVA i CaixaBank han estat les principals inversores de la construcció del gasoducte MidCat/Step a Catalunya, un projecte gasístic abandonat que ara torna a entrar a debat a causa de la crisi energètica i la farsa de l'hidrogen verd.

Però tot això no acaba aquí: Santander, BBVA i CaixaBank s'omplen també les butxaques invertint en grans empreses de soja i carn, responsables directes de la desforestació massiva de zones com l'Amazones i de la vulneració de drets de les comunitats indígenes. No sent això suficient, Santander i BBVA també participen del negoci de la guerra i inverteixen en la indústria armamentística, com denuncia, des de fa temps, l'entitat Banca Armada o el Centre Delàs.

Invertir en un producte o servei s'acostuma a associar a destinar temps i recursos per obtenir una millora i benefici respecte a les condicions inicials. La banca fòssil està invertint, amb els diners dels seus milions de clients, en la destrucció d'un futur habitable a la Terra per a totes. Estan, literalment, finançant el caos climàtic i la mort de milers de milions de persones, tot rentant-se la cara prometent compromisos i canvis que no arriben. I mentrestant, les institucions subvencionen i rescaten a la banca privada.

A poc a poc, la societat civil desperta i comença a posar cara i ulls a l'emergència climàtica. És abstracta i complexa, però és qüestió d'identificar aquests actors descarrilats i desbancar-los del seu poder i influència.

A Extincion Rebellion ja fa temps que denunciem la banca fòssil. Al Regne Unit s'han fet diverses campanyes i accions disruptives en contra de Barclays, un dels bancs anglesos que més inverteix en la indústria fòssil. Aquí a Barcelona, durant les últimes setmanes de juny, vam fer una acció disruptiva a les oficines del banc Santander.

L'acció directa no violenta quasi sempre ha sigut resposta amb repressió, nosaltres tenim la sort que aquesta repressió es tradueix generalment en una multa o una denúncia. Hem d'adonar-nos que això sempre serà millor que incendis forestals massius, milions de persones desplaçades per inundacions al Pakistan o milers de persones mortes per desnutrició a Somàlia.

A Extincion Rebellion utilitzem l'acció directa no violenta com a metodologia bàsica per a incidir en la política i la presa de decisions entorn la crisi climàtica. Basem aquesta estratègia en el treball fet per Erika Chenoweth, una acadèmica que va estudiar i analitzar una gran extensió de lluites i moviments socials. Va concloure que els moviments que feien ús de la desobediència civil pacífica eren més efectius amb les seves demandes que els que usaven estratègies basades en l'ús de la violència.

Enfront d'una banca fòssil tòxica que s'ha optimitzat per a l'acumulació del capital, emprant l'especulació immobiliària, el negoci de la guerra i la destrucció del planeta com a modus operandi, no tenim més a fer que boicotejar-los i passar a l'acció per defensar el futur i l'habitabilitat a la terra.