Montse Melià, periodista

La direcció de RTVE torna a estar immersa en una nova crisi de direcció. És l'enèsima crisi que en el fons és sempre la mateixa, si exceptuem les qüestions econòmiques que no són poca cosa però no afecten els continguts en si mateixos.

La veritable crisi de RTVE és una crisi de model de televisió pública que, de retruc, afecta totes les televisions públiques a Espanya, la majoria autonòmiques encara que també existeixen les locals. Per exemple BTV, la televisió local de Barcelona que ja fa anys escull la seva direcció per concurs públic, gairebé l'única que ho fa així. Ara també ho fa TV3, esperem que duri la fórmula.

El Congrés dels Diputats va aprovar igualment una llei ja fa alguns anys per triar el Consell d'Administració de RTVE per concurs públic però no es va poder dur a terme per qüestions polítiques principalment perquè els partits majoritaris, especialment el PP, van voler controlar el procediment i al final es va tornar al sistema tradicional, encara que tant el dimitit José Manuel Perez Tornero com la presidenta provisional, Elena Sánchez, es van presentar al concurs i formaven part de la llista que havia d'haver donat lloc a una direcció després d'un acord polític.

És a dir, diríem que el model de les televisions públiques a Espanya consisteix que estan dirigides sempre per algú proper al partit del govern o, almenys, els és fidel. Això significa que han d'estar bé amb ells si es volen mantenir al lloc. I els continguts han de respondre a aquest principi, i responen. No solen incloure als seus informatius res que perjudiqui massa el president o el govern de la seva comunitat. En tot cas, algunes opten per incloure declaracions de tots els partits de l'espectre parlamentari sense aportar res que faciliti la informació als ciutadans. S'opta per no situar moltes vegades un context per no incomodar ningú. I això tampoc no és el que hauria de ser.

Sincerament el panorama polític/econòmic espanyol no dóna perquè cada comunitat autònoma disposi d'un canal de televisió públic i menys en les circumstàncies actuals perquè moltes acaben funcionant amb una gran falta de personal i molta precarietat. Admeto que la situació no és la mateixa per a les comunitats amb llengua pròpia perquè la seva raó de ser a l'origen va ser la voluntat de normalitzar l'ús de la seva llengua tan injuriada durant el franquisme. Tot i que també en aquests casos la dependència dels seus respectius governs ha estat i és la norma.

En la majoria no hi ha debats de fons sobre temes no només que interessin als ciutadans sinó, sobretot, que els afectin, o sobre infinitat de fets que estan passant al món i que són notícia. Tampoc a RTVE. Un exemple de fa pocs dies: fa dues setmanes em trobava fora d'Espanya i vaig buscar a Youtube algun contingut en espanyol sobre el que estava, i està passant a l'Iran. Bé només vaig trobar al canal France 24h, un debat amb un conductor llatí, és a dir un contingut dirigit expressament a Amèrica. Res de RTVE a qui, en teoria, li hauria d'interessar arribar a aquesta gran quantitat de ciutadans que parlen espanyol al món!.

Fa anys que RTVE no es creu el paper que hauria de tenir i en canvi viu obsessionada per les audiències i la competència amb les cadenes privades quan la veritat és que mai no s'hi podrà emular en continguts. Les televisions públiques han de sotmetre's al control parlamentari pels seus continguts i la seva gestió, cosa que no passa amb les privades. Això els limita aquests continguts i els impedeix oferir programes com "Salvame" totalment enganyós perquè molts espectadors interpreten els comentaris barroers, ordinaris i mancats de veritat en molts casos, com a informació veraç quan no són més que una sèrie de comentaris de bar sustentats, algunes vegades, per notícies i pseudonotícies que s'espremen fins a la sacietat. Per no parlar dels matinals on els tertulians es dediquen a propagar les seves pròpies informacions no sempre contrastades i moltes altres interessades ja que saben que aquests programes creen opinió.

No es tracta que no es puguin fer aquesta mena de programes, això no es qüestiona. El pitjor és que a ulls de la majoria dels espectadors no queda clara, perquè no ho aclareixen i perquè falta molta formació en qüestions de comunicació, que es tracta d'espectacle, no pas d'una altra cosa. Que es tracta de diversió i que no cal confondre això amb informació. Una cosa semblant passa a "Al Rojo Vivo", on com s'ha vist recentment no són gaire exigents amb la fiabilitat de les seves fonts.

Són només exemples però hi ha molts més programes en què s'indueix un contingut informatiu que en el fons no ho és, o no ho és del tot.

Està força clar doncs que hi ha un clar buit, pel que fa a la televisió, d'informació seriosa, neutral, contrastada i fiable.

Fa falta una televisió pública plural i veraç, que ofereixi credibilitat als ciutadans.

El nomenament d'Elena Sánchez com a presidenta de RTVE de forma interina s'aprovarà mitjançant un reial decret, és a dir no en aplicació de la llei de la corporació pública. Perquè sinó seria necessari una majoria qualificada que obligaria el govern espanyol a negociar amb l'oposició, amb el PP concretament.