El desvergonyiment salva Montero

La ministra d'Igualtat, Irene Moreno, durant una sessió plenària al Congrés dels Diputats. -Carlos Luján / Europa Press
La ministra d'Igualtat, Irene Moreno, durant una sessió plenària al Congrés dels Diputats. -Carlos Luján / Europa Press

Sergi Sol, periodista

A Irene Montero l'estaven cruixint. A dreta i a esquerra. Va treure a tot drap una llei tan necessària i carregada de bones intencions com a precipitada. Calia lluir-la per al 8M. Era una llei en calent, com a reacció a la controvertida sentència per la salvatjada de la Manada, tan bon punt els jutges van considerar abusos sexuals que un grup de desaprensius sense escrúpols s'aprofitessin vilment d'una noia a Sanfermines.

La llei del 'Només sí és sí' era oportuna, s'havia de fer. Sense cap dubte. Això sí, li van sobrar presses. No és que ho advertís el conservador Consell General del Poder Judicial (CGPJ), és que ERC va presentar dues esmenes advertint que podria passar això mateix que després ha passat. O sigui, que hi hagués escletxes legals per alleugerir penes als violadors. Però el PSOE i Unides Podem van rebutjar prendre en consideració unes esmenes no només benintencionades, també imprescindibles per assegurar l'esperit de la llei.

A Montero l'estaven cruixint els de fora i deixant de banda els de casa. Semblava abandonada a la seva sort, a mercè també dels que li tenien ganes. Fins que va arribar el grollerisme de VOX i les seves ostentoses notes aristocràtiques. Barrejant el pitjor de cada món.

I amb la seva boja embestida, els nostàlgics nacionalistes espanyols van salvar Irene Montero que, sens dubte, és la responsable d'una llei amb errata que hauria de ser esmenada. El PP de Feijóo, un altre cop, va desaprofitar l'ocasió per parar els peus a l'extrema dreta. I amb això va fer possible que l'esquerra -amb Gabriel Rufián al capdavant- es bolqués a favor de Montero davant el desvergonyiment d'una gent que no té cap sentit de la ponderació. Després hi ha la hiperbòlica reacció davant un comentari sexual clarament fora de lloc, tapant que el que era encara més bèstia de la diatriba de VOX –i també ho ha fet de manera sibil·lina el PP i la dreta mediàtica-, que atribuís a Montero la voluntat de lliurar els violadors de la responsabilitat. Una calúmnia miserable en tota regla. Perquè una cosa és un error forçat per la precipitació i una altra de ben diferent atribuir a la Ministra d'Igualtat una malifeta tan menyspreable com la que li va atribuir VOX.

És cert que la judicatura pateix un biaix dretà? Doncs és clar, el que és estrany és que no procedeixin ja a renovar expeditivament el CGPJ. Per això mateix hauria hagut de tenir en compte la Ministra les advertències republicanes. Per no deixar cap marge a la imaginació de determinades togues. Com és igualment cert que la llei Montero -encara que carregada de raons- era manifestament millorable. I no serà per què no els ho advertissin.