Messi, amb el món a les mans

Messi toca la copa de campió del món després de la victòria de l'Argentina al Mundial de Qatar / EFE
Messi toca la copa de campió del món després de la victòria de l'Argentina al Mundial de Qatar / EFE

Sergio Roitberg, CEO Fundador NewLink Group*

"Quan Messi va fer el tercer gol, se'm van saltar les llàgrimes!". Amb aquestes emocionades i inesperades paraules va descriure Rafael Nadal, aquell dramàtic moment en què l'Argentina al minut 108 de la final de la Copa del Món, va aconseguir treure avantatge a França. La seva coneguda passió pel Reial Madrid no va impedir a Nadal, com els ha passat a milions de persones arreu del món, emocionar-se i compartir el triomf de l'excapità del Barça i la Selecció argentina. I és que és difícil no sucumbir davant del carisma de Messi.

Sí. Messi, aquest rosarí petit d'alçada, però gegant en gairebé tota la resta, ha sabut fer com ningú, allò que tots volen fer avui... connectar, generar empatia amb la gent, allò que en el llenguatge d'avui anomenem engagement, involucrament, compromís.

En el món del màrqueting, l'engagement s'utilitza per referir-nos a la relació existent entre el consumidor d'una marca i com s'interactua amb la mateixa. Però en realitat, avui hi ha engagement a tot arreu i en tot moment. Ja és l'objectiu final de les nostres vides.

Messi va aconseguir amb el seu equip i amb l'audiència una connexió capaç de mobilitzar no només els seus companys per sobreposar-se a les adversitats i passar de la derrota inicial davant l'Aràbia Saudita a la victòria final contra els francesos, sinó els milions d'argentins que han trobat al líder que la història els ha negat i a milers de milions d'aficionats més de tot el món que, sense ser argentins, s'han sentit connectats amb ell i amb l'ímpetu del seu equip.

Amb convicció, amb generositat i empatia per entendre els seus companys i aprofitar al màxim el talent de cadascun d'ells com quan va rebre d'esquena i va donar origen a una jugada increïble que va acabar amb el gol de Di María al minut 36 de la final– i també amb humilitat per acceptar les crítiques i evitar la frustració. Va saber generar la connexió, l'engagement indispensable per convertir-se en el motor d'aquesta poderosa força mobilitzadora capaç de generar un compromís profund amb les seves audiències –el seu equip, els seus tècnics, el seu públic–, transformar les derrotes en aprenentatges i traçar el camí cap a la victòria.

Com pocs, "La Pulga" ha tingut sempre clar que l'important no és el triomf individual sinó els èxits col·lectius. Com oblidar aquest Messi del Brasil 2014, quan la Selecció Argentina va perdre 1-0 la final davant Alemanya a l'Estadi Maracanà i es va quedar a les portes d'aixecar la Copa del Món per tercera vegada en la seva història. No en va tenir prou en endur-se la Pilota d'Or com a millor jugador, per a Messi,  el més important era el triomf del seu equip. "Somniàvem amb aixecar aquesta copa, hagués estat una cosa única per a nosaltres els jugadors, el cos tècnic i la gent de l'Argentina pel Mundial que havíem fet. Estar tan a prop i no poder aconseguir-ho... Tot això fa que sigui dolorós", deia llavors. "La Pilota vol dir molt poc. L'únic que volia era aixecar la Copa i portar-la cap a Argentina i no va ser possible. Ara cal mirar endavant i pensar en el que ve". I així aquest home curt de paraules, amb l'audàcia del polític que perd, però sap que el discurs de concessió és el servei inicial de la campanya següent, emprenia el que serien 8 anys de treball dur en què, amb el seu lideratge, es consolidarien no només una Selecció Argentina amb compromís i humilitat per transformar les derrotes en desafiaments, sinó també la imatge d'un Messi capaç de generar una connexió profunda i incondicional amb el seu equip i el seu públic. Aquesta visió clara és una de les característiques que ha de tenir un líder per empènyer el seu equip per aconseguir l'objectiu.

Als anals de la història del futbol quedaran per sempre els emotius discursos amb què Messi motivava els albicelestes abans dels grans partits, sobretot aquell que es va fer viral els últims mesos a la prèvia a la final de la Copa Amèrica a el Maracanà el 2021, en què Argentina va vèncer el Brasil, a casa seva, i va tallar la mala ratxa de 28 anys sense guanyar cap títol internacional.

I a la nostra memòria quedaran indeleblement gravades aquestes imatges d'aquell 18 de desembre, d'un Messi triomfant, extàtic, realitzat, amo del deure complert, envoltat pel seu equip, allà, al mig de l'estadi de Lusail a Qatar, lliurat al públic i connectat amb cadascun dels milers d'espectadors que van acudir aquella nit màgica a veure'ls complir el somni de tots, el seu propòsit compartit. Un propòsit que va transcendir fronteres gràcies a un Messi que va ser capaç de convocar i captivar fins i tot els seguidors dels seus rivals més aguerrits, com el Brasil i l'Uruguai, i de recuperar amb els seus fets l'admiració i devoció de milers de catalans que s'havien sentit defraudats amb la sortida del Barça. Des dels més senzills ciutadans del món fins a personatges com el príncep William, Ashton Kutcher, Adele, Ricky Martin i Alejandro Sanz, milions de persones provinents dels llocs més recòndits del planeta volien que ell guanyés.

"Pecho frío" li deien fins fa poc molts argentins que consideraven que no treia prou urpa davant les dificultats. Messi ha demostrat, amb escreix, com d'equivocats n'estaven. Ell, introvertit per timidesa, de poques paraules, aparentment abstret i distant, amb la seva força i el seu carisma, exemple de tots els joves del món, es va convertir en l'autèntic líder de l'equip, dins i fora de la pista. I és que Messi, aquest déu pagà, que amb 35 anys s'ha coronat campió del món i és de lluny el millor jugador de la història (Maradona a aquella edat ja havia abandonat les pistes), amb la senzillesa pròpia dels veritables líders va saber sentir el que el seu equip li deia, comprendre el que necessitava, donar-li les eines indispensables per empoderar-lo, treballar amb ells, i així, amb la seva capacitat inigualable de generar engagement, de la mà de l'entrenador Lionel Saclioni, portar-lo finalment a la victòria. A una tercera copa que és molt més que un número, és una conquesta, és el globus vestit d'aquest blau clar, suant el triomf amb ell, tornant-se a creure.

Però, quines són les característiques que té Messi per generar aquest engagement?

La primera i la més important és ser genuí. Tot i que ha passat més de la meitat de la seva vida a Europa, sembla que ha sortit ahir del seu natal Rosario i viure enmig d'una gran abundància no ho ha canviat. Continua sent més que mai qui va ser. I això és molt important.

Segon, és reconegut per la incondicionalitat amb el cercle més íntim, amb la família, la dona, els amics.

Tercer, és conseqüent amb allò que diu i amb allò que fa. En un món hiperconnectat i malgrat la seva gran exposició, on qualsevol actitud et deixa offside i es pot passar ràpidament a ser el dolent de la pel·lícula, aquest ésser conseqüent se li ha abonat i per això s'ha pogut donar certes llibertats com canviar la seva decisió de renunciar a la Selecció i el famós "Qué miras bobo, andá pa'llá" dirigit al davanter holandès Wout Wolhorst enmig d'una entrevista.

Quart, mentalitat positiva. Martin Seligman, pare de la psicologia positiva deia que una gran quantitat d'individus reeixits comparteixen aquesta actitud clau i usen més el "si" que el "no". No donen mai res per perdut, com va passar en el moment en què França va empatar a tres gols en els últims minuts de la final.

Cinquè, l'alegria. L'alegria acompanya les persones que mostren felicitat pel que fan. I Lionel estava feliç. Se'l sentia feliç encara que es perdia de fer gols per molt poc. La càmera el buscava i ho trobava usualment somrient i com dient: "la propera serà, tranquils!", fins i tot quan faltaven pocs minuts per perdre el somni de la tercera estrella.

Sisè, la creativitat. Les persones creatives, a més de freqüentar el bon humor, se sorprenen de tot com si ho fessin per primer cop. Viuen en estat beta. Proven, aprenen i tornen a provar. Del no res creen valor. Canvien el fracàs per aprenentatge.

Si abans de Qatar Messi havia aconseguit, com Maradona i el recent desaparegut Pelé en els seus anys de glòria, que el món estigués pendent del que feia amb la pilota i, amb això, tenir-lo als peus, avui, després de Qatar, Messi ha aconseguit amb aquesta connexió profunda, amb l'engagement, el que cap altre futbolista no ha aconseguit mai: tenir també el món a les mans.

*Sergio Roitberg

https://sergioroitberg.com

CEO Fundador NewLink Group

Autor de: Expuestos. Las nuevas reglas del mundo trasparente