Jaume Graells Veguin, candidat d'Esquerra Republicana a l'alcaldia de l'Hospitalet de Llobregat, i Sílvia Casola Salvatella, secretària d'acció política i estratègia d'Esquerra Republicana a l'Hospitalet

La situació dels serveis socials a l'Hospitalet de Llobregat és insostenible. La desatenció per part del govern municipal a les famílies vulnerables és, a banda d'injustificada, un greu problema que si no hi posem remei de manera urgent tots i totes ho pagarem molt car en un futur pròxim.

El col·lapse és evident. El vivim, respirem i patim a cada instant. Ens ho diu la gent més vulnerable que és qui ho pateix en primera persona. Ens ho diuen els professionals que es veuen desbordats, abandonats i amb unes condicions laborals precàries i una mala gestió que dura ja fa massa temps. Ens ho diuen les entitats veïnals i del tercer sector. Ens ho diuen les escoles. Ens ho diuen també els mitjans de comunicació d'àmbit nacional on l'Hospitalet apareix com exemple del que no s'ha de fer. Ens ho diu tothom. És un clam. Però l’equip de govern del PSC, amb Núria Marin al capdavant, ho nega i ens diu que aquí tot va bé.

És cert que els serveis socials pateixen un dèficit de finançament històric des que es van transferir a Catalunya. En aquest aspecte hi ha molta feina a fer, tot i la millora evident dels darrers anys. Ara bé, el que passa a l'Hospitalet no està passant en altres municipis del nostre entorn. I és que el problema no és només de recursos econòmics, és especialment un problema d'incompetència i d'irresponsabilitat política.

Els dèficits organitzatius, la manca de personal dels serveis socials, la paràlisi administrativa amb el bloqueig dels contractes provoca una lentitud exasperant i una manca de resposta als usuaris que veuen com se'ls nega el dret a una primera atenció personalitzada. És increïble que faci mesos que no s'atengui les trucades dels usuaris que volen adreçar-se als serveis socials perquè no s'ha adjudicat el nou contracte del servei d'atenció telefònica!

Una situació, greu, que ja van denunciar les entitats socials a la trobada que van realitzar el novembre amb el govern municipal, i encara avui pendent de resoldre. Actualment sols es pot demanar cita per correu electrònic, però els usuaris tarden més de dos mesos en rebre resposta a la seva petició de cita. Tampoc existeix cap via per atendre situacions d'emergència de forma immediata.

Sembla que a l'Hospitalet hi hagi qui ha volgut iniciar una batalla contra els més vulnerables. A la situació dels serveis socials s'hi suma la falta de recursos per atendre situacions d'emergència habitacional, pobresa energètica o les traves per empadronar-se, especialment sense domicili fix negant els drets més bàsics com són l'escolarització i la salut.

Hem de dir prou. Ja n'hi ha prou de negar la realitat i amagar-se darrere les excuses, culpabilitzar altres institucions i vendre fum sobre grans projectes que la ciutadania no necessitem. Per molt que es vulgui mirar cap a un altre costat i s'intenti amagar o silenciar, la pobresa existeix i requereix respostes efectives i urgents que evitin el patiment, però també com a eina per millorar la convivència i la cohesió social en els nostres barris.

Millorar el sistema està a les nostres mans. Cal impulsar una revisió a fons del servei actual, creant equips multidisciplinaris per acompanyar degudament, i des d'un únic espai, a qui ho necessita. Reforçar els equips tècnics per poder atendre amb condicions adequades, recuperar de forma immediata el servei d'atenció telefònica i crear un pla d'atenció per donar resposta a les situacions d'emergència. Perquè amb altres maneres de fer, de pensar i governar a l'Hospitalet es pot viure millor.