Aturar a Putin o humiliar-lo?

Militars ucraïnesos disparen un obús en una línia del front a la regió de Donetsk, Ucraïna, a 17 de gener de 2023. -REUTERS / Oleksandr Ratushniak
Militars ucraïnesos disparen un obús en una línia del front a la regió de Donetsk, Ucraïna, a 17 de gener de 2023. -REUTERS / Oleksandr Ratushniak

Sergi Sol, periodista

Zelenski i la Ucraïna dels oligarques no són molt millors que la Rússia de Putin pel que fa a estàndards democràtics es refereix. De fet, Ucraïna és un país de terribles desigualtats, amb una renda per càpita que queda lluny de la russa (menys del 50%) i amb un índex de corrupció fins i tot superior.

Una altra qüestió és que Putin ordenés la invasió i pretengués prendre el control d'Ucraïna. I que davant d'aquesta situació s'imposava una reacció solidària de la Unió Europea. Encara que fos liderada, com sempre, pels Estats Units que, sens dubte, no només actua com a gendarme del planeta. També com a gran beneficiat del negoci de la guerra.

El que es donava per fet que seria una guerra llampec a poc a poc, s'ha convertit en un fangar amb unes línies al front de guerra que avancen o retrocedeixen sense claredat excessiva. I a més, sense que es pugui dir que un bàndol s'imposa a un altre amb nitidesa.

És clar que si la Ucraïna de Zelenski sosté l'ofensiva russa és gràcies al suport militar i econòmic d'Occident. Un Zelenski voraç que no deixa d'exigir més armament i més modern. Un Zelenski voraç que públicament ha situat com a objectiu, ni més ni menys, que recuperar Crimea. La qual cosa porta la guerra molt més enllà de la situació que patia Ucraïna quan l'exèrcit rus va iniciar l'ofensiva invasora el 24 de febrer del 2022.

Hores d'ara, la qüestió també és de què va aquesta guerra, si es tracta de dessagnar econòmicament a Rússia (a més de les pèrdues en vides humanes), d'humiliar-la, de decapitar Putin com es va fer amb Saddam o de rebutjar la invasió de febrer.

La tomba de l'URSS va ser Afganistan. Deu anys de guerra van deixar tocat de mort aquest immens imperi que rivalitzava amb els Estats Units i que va manejar els fils per provocar una invasió que va ser celebrada a la Casa Blanca. Havien ficat l'enemic comunista en un vesper com ja es va demostrar amb l'Imperi Britànic que també a l'Afganistan va començar a cavar la seva pròpia fossa.

El Govern espanyol i el conjunt de la Unió Europea haurien de començar a tenir un pla propi sobre allò que es pretén. I si és del seu interès avivar una guerra fins a l'extenuació. Sobretot tenint en compte que té un efecte directe en l'economia de tots els països de la UE i que comporta un augment de la despesa militar, cosa que suposa menys diners en altres àmbits. Això sense comptar que s'alimenta un conflicte que té un cost altíssim en vides humanes. D'ucraïnesos és clar. Però també de russos que per molt russos que siguin continuen comptant com a éssers humans.

Per això avui sembla necessari impulsar el front diplomàtic davant el dubte de si Zelenski pretén rebutjar la invasió russa o portar el conflicte fins a Crimea que cal recordar va ser regalada a Ucraïna d'un cop de ploma, sense més ni més, pel president soviètic Nikita Kruschev, el 1954. Per això avui sembla més que raonable que un Govern progressista albergui dubtes sobre si cal seguir, tant sí com no, armant sense fi a la Ucraïna de Zelenski fins a les dents. Almenys, hauria de ser motiu de reflexió.