Roque Martínez , Encarna Ruiz i José Martín, Moviment Pensionista de Badalona

La dada oficial de l'IPC "mitjà" del 6,8% en 2022 no pot ocultar que les persones pensionistes i més vulnerables han vist augmentar en més del doble (entre el 15% i el 20%) la seva cistella bàsica de compra. Els increments percentuals dels beneficis de les empreses de l'Ibex 35 són set vegades superiors als corresponents increments salaris, sent aquest desmesurat augment empresarial el principal responsable de la inflació.

En el primer semestre de 2022 es va desenvolupar la primera reforma de pensions (llei 21/2021) on el Govern va imposar l'IPC mitjà i va suprimir l'abonament de la desviació de l'IPC a tot el col·lectiu pensionista, totes dues mesures suposen una retallada en les pensions inadmissible. La segona fase de la "reforma" va arribar en el mes de juny passat (Llei 12/2022) mitjançant la promoció dels "Plans de Pensions d'Ocupació", porta oberta per a la privatització de les pensions públiques.

La lluita sostinguda en el temps pels pensionistes ("Dilluns al sol" i les convocatòries dutes a terme per la Unitat d'Acció Estatal) han estat clau perquè el poder temi la resposta del col·lectiu. Som un sector social conscienciat al qual cap govern vol enfrontar-se.

Això ha suposat una pujada de les pensions del 8,5% en 2023. Aquesta revaloració difícilment s'hauria aconseguit si les persones pensionistes no estiguéssim mobilitzades. S'ha aconseguit que les despeses impròpies de la Seguretat Social siguin assumits pels PGE. La tercera reforma Escrivá, augmentant el període de còmput a petició de la UE i que pretenia dur a terme abans del 31 de desembre, no s'ha produït a dia d’avui. Tampoc han implantat l'agenda de l'administració de la Seguretat Social que pretenia generalitzar els Plans Privats d'Empresa. I les companyes d'ASJUBI40 han aconseguit que s'admeti a tràmit al Parlament Europeu el debat en relació a les prejubilacions pels perjudicis que causa l’actual normativa.

Continuem ferms també a través de la Unitat d'Acció Estatal en les reivindicacions històriques del Moviment pensionistes, no podem permetre que la conjuntura de l'any electoral desviï l'atenció i la reivindicació d'aquestes.

Avui no estem sols en el context europeu, a França els pensionistes una vegada més són als carrers i hem de veure la possibilitat d'una trobada perquè les reivindicacions són comunes i la resposta ha de ser unitària.

La situació actual genera que una minoria s'enriqueixi mentre una majoria social s'empobreix més cada dia en la majoria dels països. A Espanya augmenten com mai les desigualtats i la precarització de la vida de treballadores i pensionistes.

Els pròxims dies les mobilitzacions més importants en diversos territoris de l'Estat es donaran en Sanitat, en elles els pensionistes tenim molt a dir en defensa de nou de tots els serveis públics. A Madrid de nou, quatre columnes de manifestants col·lapsaran el centre de la capital el dia 12 F. Mantindrem al mateix temps les mobilitzacions "els dilluns al sol" en les diferents places de barris i Ajuntaments, així com les concentracions periòdiques davant el Congrés dels Diputats.

Al costat del moviment, continuarem platejant i exigint:

Revaloració de pensions amb IPC real

Pensió mínima = SMI

No a la bretxa de gènere

Rebuig de l'augment del període de còmput

No als Plans Privats d'Empresa i als Sistemes de Capitalització

És necessari el suport mutu i conjunt de tots els sectors socials i dels moviments en lluita (sanitat, educació,  pensions...).

Governi qui governi les pensions i els serveis públics es defensen!!!