Sergi Sol, periodista

Mai fins ara s'havia vist amb tant d'afany un jutge intentant esquivar l'aplicació d'una llei, de burlar-se'n, amb una inventiva digna de ser estudiada a les facultats de Dret per quan es comenci el curs d'Història del Dret parlant de Rousseau i Montesquieu i la separació de poders.

No és funció del jutge soscavar la voluntat del legislatiu sinó precisament aplicar la seva voluntat quan aquesta es tradueix en una llei aprovada per les Corts Generals. Però el que avui veiem és justament el contrari. Un jutge que maniobra sense parar per impedir els efectes d'una llei, la d'Amnistia, que s'està gestant amb llums i taquígrafs. I sobre la qual hi caben totes les opinions. Tant a favor com en contra. Perquè aquesta és una altra qüestió. Com passa o ha passat amb tantíssimes lleis diguem-ne divisives. Per exemple, la de l'avortament. Ens hauria d'importar gens si el jutge simpatitza o no amb una posició conservadora, restrictiva davant d'un dret que molts o pocs voldrien treure. El jutge s'hauria de limitar a aplicar aquesta llei. Li agradi poc o res. Però si fa exactament el contrari, si maniobra per evitar que s'apliquin els efectes de la llei, no hi ha dubte que aquest jutge, com a funcionari públic que és, estaria prevaricant.

És per altra banda fins i tot sorprenent –posem per exemple al jutge García Castellón- que es dugui a terme una mena de pugna contra el legislatiu canviant el sumari que instrueix en sintonia amb el que escolta o llegeix a la premsa. Perquè és que a més és una actitud poc intel·ligent per dur a terme la seva comesa que, segons sembla, és evitar que aquelles persones que investiga –sovint amb canvis sorprenents sobrevinguts en la tipificació penal del presumpte delicte– puguin beneficiar-se de la llei de amnistia. Com a mínim sembla una pèssima estratègia. Si el teu propòsit és sortejar la llei i descobreixes que aquesta, en la seva redacció, deixa caps per lligar que obren una esquerda per sortejar-la, no seria més lògic callar per no advertir el legislador del seu error? Tret que s'actuï mogut per una pulsió estomacal que no et permet obrar amb lucidesa per sortir-te amb la teva.

Avui no hi ha periodista, amb algunes excepcions, que no vol ser un prestigiós expert en Dret Constitucional proclamant la constitucionalitat o inconstitucionalitat de la llei d'Amnistia. El legislatiu, òbviament defensant la posició constitucionalista en sentit positiu. I la dreta, el PP i el VOX, esquinçant-se les vestidures per l'atemptat que aquesta llei suposa a la Constitució. El que no és incompatible amb justificar cap atropellament constitucional quan, per exemple, es va sabent tot el que es va fer a l'Operació Catalunya. Com ens va venir a dir Ayuso, el fi justifica els mitjans. O com va rematar González Pons, posant-se la vena abans de la ferida per quan es pronunciï el Tribunal Constitucional, ni cas perquè aquest òrgan, el TC, és "el càncer de la democràcia". Combo i bingo! . I per si de cas 'Arriba España!'.